"Aquest tercer Pla d’Impuls de l’ESS a Barcelona, expressa la consolidació de l’ESS de la ciutat i la maduresa de la política pública que treballa pel seu enfortiment"
Entrevista a Ester Vidal Pujol-Xicoy, Directora de Serveis d’Economia Social i Solidària de l’Ajuntament de Barcelona.
El Pla d’Impuls de l’Economia Social i Solidària 2024-2027 (PIESS 2024-2027) té com a principal objectiu promoure una economia al servei del benestar dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona mitjançant l’impuls, l’enfortiment i la difusió de l’economia social i solidària. Serà presentat a la Comissió d’Economia de l’Ajuntament de maig i ja ho va estar a l’Assemblea de l’Estratègia de Ciutat #ESSBCN2030 del 14 de maig passat. Tot i que està en execució des de l’any passat, la seva difusió ha esperat a la presentació –el passat 7 d’abril– del Pla Barcelona Impulsa, l’agenda econòmica de la ciutat fins al 2035, donat que el PIESS 2024-27 hi està vinculat de forma destacada.
Ester Vidal Pujol-Xicoy, Directora de Serveis d’Economia Social i Solidària de l’Ajuntament de Barcelona, ens explica els objectius, reptes i accions claus que s’estan treballant per consolidar i ampliar l’economia social i solidària (ESS) a la ciutat.
El PIESS 2024-2027 és el tercer Pla d’Impuls de l’economia social i solidària. De quina visió parteix i que és allò que proposa estratègicament?
Treballem per contribuir a fer que Barcelona tingui una economia social i solidària més forta, més articulada i més accessible; i, a la vegada, estigui a l’abast del conjunt de la ciutadania, per tal que sàpiga que pot trobar en ella respostes per cobrir les seves necessitats. Treballem perquè tota la feina i recursos generats siguin més transversals, i coproduïts; i poder ser referents arreu, perquè Barcelona té un teixit d’ESS fort i perquè allò que fem respon als reptes que tenim com a societat i com a ciutat.
Per aconseguir això, treballeu amb tres grans objectius estratègics. Quins són?
El primer és tenir una major resiliència i un increment d’escala, treballant pel creixement de les entitats i empreses, per impulsar projectes d’intercooperació i enfortiment de les mateixes amb l’objectiu de que n’hi hagi més, siguin empreses i entitats més fortes i amb més capacitat de resposta. El segon se centra en l’accés a l’ESS de tota la població, per la qual cosa s’ha de conèixer i reconèixer el seu valor afegit i la seva contribució a aconseguir una societat més igualitària. I també donar a conèixer en quins àmbits de la vida existeixen, des de l’ESS, propostes per poder cobrir necessitats. I el tercer objectiu és fomentar la transversalitat i la referència de l’ESS en les polítiques públiques. La nostra finalitat com a Direcció de Serveis és enfortir aquest ecosistema, però també treballar perquè altres àmbits de la política pública puguin comptar amb la participació de l’economia social i solidària: drets socials, cultura, transició energètica, habitatge, entre molts altres.
A banda dels objectius generals, heu definit uns àmbits prioritaris que requereixen projectes…
Un dels més destacats és el Bloc4BCN, un espai cooperatiu ubicat a Can Batlló que ja és un instrument estratègic per impulsar el cooperativisme a la ciutat. Altres àmbits clau són el salt d’escala de l’ESS, per tal que l’àmbit sigui més fort, arribi a més persones i tingui més capacitat de resposta; i l’atracció i retenció de talent, imprescindible per enfortir els projectes. També donem molta rellevància a la digitalització, no com a objectiu en si, sinó com a eina fonamental en tres nivells: integrar la perspectiva digital en qualsevol projecte, desenvolupar projectes basats en plataformes tecnològiques i enfortir el mateix sector digital.
Un altre àmbit important és la generació d’ecosistemes, a través d’espais físics compartits com InnoBa, Bloc4BCN, Grup Ecos o La Comunal, que afavoreixen la intercooperació, la innovació i la visibilitat de l’ESS. Finalment, identifiquem l’habitatge com un gran repte social on el cooperativisme d’habitatge ja hi està donant respostes, i identifiquem l’ESS com a motor de la transició ecosocial i de l’economia de les cures.
Quin és l’encaix entre el PIESS 2024-2027 i l’Estratègia de Ciutat #ESSBCN2030?
L’Estratègia de Ciutat és el marc, el full de ruta que tenim compartit amb el conjunt de l’ESS, i el pla d’impuls és el pla municipal que liderem i treballem des de l’Ajuntament. I per fer-ho ens preguntem què hem de fer per contribuir al desenvolupament de l’Estratègia. L’encaix és total.
Així, en l’elaboració del PIESS, han contribuït les participants a l’#ESSBCN2030?
L’hem elaborat amb la participació de diferents agents i tenint com a base la feina que es va fer a partir de 2020 amb les participants de l’Estratègia. Són reptes de gran recorregut i treballem aquesta feina, sobretot, amb el Grup Motor Ampliat i l’Assemblea.
Cadascun dels tres objectius té unes accions destacades. Quines són? I, més enllà d’aquestes accions, quines altres tenen importància per cada objectiu?
El Pla d’Impuls contempla prop d’una setantena d’accions de treball configurades a partir dels tres objectius estratègics. Pel que fa a la resiliència i el salt d’escala, destaquen les vinculades als ajuts i el finançament, especialment la convocatòria Enfortim l’ESS. Representa prop del 25% del pressupost anual i, juntament amb Impulsem el que fas, és l’instrument principal per donar suport als projectes de l’ESS de la ciutat, alineats amb l’Estratègia.
També és clau el pla de digitalització, que busca proporcionar eines de monitoratge, formació i recursos per facilitar la transformació digital de les organitzacions. I s’hi afegeix l’impuls d’ecosistemes amb projectes com el hub de l’ESS a la nau Klein, a l’antiga fàbrica La Escocesa de Poblenou, que permetrà a l’entitat guanyadora del concurs ocupar l’espai a llarg termini a canvi d’assumir la seva rehabilitació. Treballem, així mateix, en la creació d’una escola de lideratge i direcció d’organitzacions de l’ESS, a través de Barcelona Activa.
En l’objectiu d’afavorir l’accés a l’ESS, s’impulsen accions de suport als sectors estratègics perquè es consolidin, destacant la col·laboració amb la Federació de Cooperatives d’Habitatge per promoure l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. També es reforcen les eines i plataformes d’intermediació laboral per visibilitzar les oportunitats professionals dins l’ESS, com s’està treballant al grup d’ocupació de l’#ESSBCN2030. Es treballa amb centres educatius i universitats per apropar l’economia social i solidària a la joventut, especialment mitjançant JovESS Bloc4, i es consoliden esdeveniments com la Fira de Consum Responsable i d’ESS o La Febrerada per arribar a nous públics. A més, impulsem una comunicació conjunta amb el grup #SomESS per construir un relat col·lectiu i potenciar la difusió.
Respecte a l’objectiu de fomentar la transversalitat i la presència de l’ESS en les polítiques públiques, l’Ajuntament colidera el desplegament de l’Estratègia amb l’Associació Economia Social Catalunya (AESCAT) per arribar a noves organitzacions i empreses i consolidar la intercooperació ja existent amb les adherides i participants; es col·labora a fons amb l’Associació Bloc4 i la Generalitat per consolidar el Bloc4BCN com a referent cooperatiu i de l’ESS, a Barcelona i Catalunya. També es promouen espais d’assessorament i capacitació per facilitar l’accés de l’ESS a la contractació pública, es dona suport a la generació de dades per millorar la rendició de comptes i s’enforteix la participació en la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària (XMESS) per compartir experiències i multiplicar projectes.
El PIESS és executat per la Direcció de Serveis d’Economia Social i Solidària de l’Ajuntament i la Direcció d’Economia Social i Cooperatives de Barcelona Activa. Teniu algunes especialitzacions?
L’executem bàsicament els equips de la Direcció de Serveis d’Economia Social i Solidària de l’Ajuntament de Barcelona, format per vuit persones, i el de la Direcció d’Economia Social i Cooperatives de Barcelona Activa. Tenim espais de coordinació, un de direcció conjunta del PIESS i, al mateix temps, treballem amb especialitzacions. Barcelona Activa es concentra en projectes de formació i assessorament adreçats a les mateixes iniciatives de l’ESS, i en la Direcció estem més focalitzats en el desenvolupament d’àmbits de finançament i ajuts, temes de visualització i de desenvolupament de l’Estratègia. Tot i les especialitzacions, es fa des de les sinergies per treballar conjuntament.
Pots aprofundir en la importància que ja té el Bloc4BCN en el present de l’ESS i el cooperativisme? I en clau de futur, què pot significar la nau Klein de l’Escocesa?
Bloc4BCN és clarament un dels projectes clau. Primer perquè és un projecte ambiciós, amb més de 4.000 metres quadrats dedicats a la generació de serveis. Necessita el seu recorregut, però està agafant força. Acull ja uns 40 projectes, en un any han passat més de 10.000 persones i l’han utilitzada més de 500 organitzacions. Té més vida cada dia i ens hem d’assegurar que arribi a tothom que hi hagi d’arribar. Com a Ajuntament, i en col·laboració amb la Generalitat, tenim ganes de facilitar al màxim el seu desenvolupament.
Un projecte també ambiciós, encara que totalment diferent i a l’altra punta de la ciutat, és el nou hub a la nau Klein, un espai per generar un ecosistema que aglutini diferents entitats perquè pugui ser una font d’innovació, intercooperació i visibilització.
Finalment, el Pla preveu uns impactes i uns resultats tant per poder avaluar com per concretar allò que pretén assolir. Què en destacaries amb una mirada i visió d’indicadors estratègics?
Esperem que el Pla contribueixi al desenvolupament de l’ESS a Barcelona, que augmenti la seva presència i, en conseqüència, les oportunitats de contribuir a la transformació cap a una societat més justa. Això es tradueix en uns objectius fixats. Si l’any 2023 hi havia prop de 4.700 entitats de l’ESS a la ciutat, ens agradaria que, en acabar aquest PIESS, aquesta xifra s’acostés a les 5.000.
També recuperar els nivells de creació de cooperatives d’abans de la pandèmia, que havien crescut molt durant els primers PIESS, amb unes 60 noves l’any. Ara estem en poc més de 40, però es van recuperant.
També creiem important que més iniciatives utilitzin l’eina del balanç social per visualitzar l’aplicació dels principis de l’ESS; esperem que aviat s’apropin a les 500. I tenir més entitats adherides a l’Estratègia; ara estem vora les 300 i durant el desenvolupament d’aquest PIESS esperem superar les 400.
Finalment, aquest tercer Pla d’Impuls de l’ESS a Barcelona ja permet afirmar la consolidació de l’ESS de la ciutat i la maduresa de la política pública que treballa pel seu enfortiment.