Economia Social i Solidària

Entrevista amb Laia Forné, Institut de Recerca Urbana, La Hidra. Coordinadora de l’Oficina de les Comunalitats Urbanes.

Com defineixes el programa de Comunalitats Urbanes?

Comunalitats Urbanes és un nou programa del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya que vol impulsar una organització més justa de l’economia. I ho vol fer a partir de la creació i l’enfortiment dels béns comuns. És a dir, el que busca aquest programa és fomentar els projectes econòmics arrelats als territoris a través de la consolidació i l’impuls de les xarxes de suport mutu i la gestió col·lectiva de recursos.

Ens pots explicar què són els béns comuns?

Quan parlem de béns comuns o de xarxes de suport mutu, i que en el fons li podríem anomenar economies comunitàries, té a veure en com una comunitat s’autoorganitza per gestionar un recurs o per resoldre unes necessitats identificades de manera col·lectiva.

Estaríem parlant de pràctiques que, tot i que puguin incorporar l’intercanvi monetari en una part de la seva activitat, es basen en la reciprocitat, el suport mutu, l’horitzontalitat. És a dir, aquest intercanvi està fora de la lògica mercantil o de les dinàmiques de mercat. El que busca és, doncs, de forma col·lectiva, resoldre unes necessitats sense que hi hagi un ànim de lucre darrere.

Aleshores, el programa busca, justament, potenciar aquesta reciprocitat, aquesta solidaritat, aquests mecanismes de suport mutu que han estat en les nostres societats i que hem avançat gràcies a elles, però que l’economia de mercat capitalista ha invisibilitzat.

Què diferencia, doncs, aquest programa en termes generals?

Comunalitats Urbanes marca una política innovadora, és una nova manera d’entendre la política pública perquè no busca proveir un servei o garantir un dret, com podria ser garantir l’accés a l’habitatge o un servei d’alimentació o de cultura. Si no que el que busca justament és garantir les condicions necessàries perquè es generin i consolidin comunitats locals que, de forma col·lectiva, resolguin les seves necessitats.

És important també entendre que no es tracta que l’Estat, l’administració, desaparegui i es desresponsabilitzi de les seves obligacions. Si no que el que busca aquesta política justament és consolidar els processos d’autoorganització col·lectiva en els territoris. Comunalitats contribueix a generar més múscul social, cooperatiu, econòmic i comunitari en els territoris.

Com es vincula a l’Economia Social i Solidària (ESS)?

El programa busca anar una mica més enllà de l’ESS en termes d’aliances. Evidentment, és un programa que es fa des dels valors de l’Economia Social i Solidària i, en aquest sentit, impulsa la proximitat, la interrelació, intercol·laboració amb tots els actors locals. Busca potenciar circuits de consum i de producció local responsable. Però sí que Comunalitats vol fer de pont i de connexió entre els diferents actors locals d’un territori que generen economia, entenent economia no només aquella economia productiva o d’intercanvi monetari, sinó com el cobriment de les necessitats col·lectives. Per tant, el programa té relació amb els projectes de l’ESS del seu territori, però també amb els petits autònoms que treballen en el territori, els comerciants dels barris i amb altres organitzacions socials, moviments veïnals. D’alguna manera, vol impregnar els valors de l’ESS a tot aquest altre teixit que d’entrada, doncs, no se li pressuposa.

Què busca el programa?

Per una banda, la sensibilització i difusió dels valors de l’ESS i del suport mutu. Aquesta és una part que es fa paral·lelament i que permet reforçar estructures que ja existeixen, però dotant-les de contingut polític. Per una altra banda, busca reforçar o crear noves xarxes de suport mutu. Entenent com a xarxes de suport mutu un concepte bastant ampli que té a veure des de la interlocució entre aquests diferents actors més econòmics, fins a grups de suport de persones que comparteixen una necessitat concreta.

Com a resultat final, fruit d’aquest propi procés de suport mutu, estaria la creació de projectes amb una part comunitària i de reciprocitat, però que generin també una part econòmica que pugui impulsar nous projectes socioeconòmics, llocs de treball o la millora de condicions de treball de les persones que hi formen part.

Com s’organitzen les Comunalitats?

Bé, primer el programa ve d’una convocatòria pública. És el territori qui decideix presentar-se i qui fa la proposta inicial de pla de treball en funció de la diagnosi que hagi fet. El que demana aquest programa és que ha d’haver-hi, tant sí com no, una aliança entre diferents actors per poder-se presentar i es demana que hi hagi un mínim de quatre actors, que conformen el Comitè Activador. Es demana que aquests actors siguin diferents entre ells. O sigui, no tindria cabuda que siguin quatre entitats de l’economia social i solidària, sinó que com a mínim ha d’haver-hi un de comerciants o un autònom o un actor veïnal. Per tant, busca l’aliança i la diversitat d’actors.

Aquest Comitè Activador rep els diners i gestiona els recursos a partir del pla de treball pactat. Compta també amb unes activitats participants amb les qui desenvolupa diferents eixos de treball. I tot això acaba confluint en l’assemblea comunal que és l’òrgan obert i de participació en el que qualsevol persona del barri o del poble està cridat a participar-hi.

Aquestes línies de treball o eixos com s’escullen?

La convocatòria marca uns criteris que tenen a veure amb la territorialitat, amb la diversitat d’actors, i amb altres motius. Però, no et marca el pla de treball que tu has de fer en el territori. O sigui, la convocatòria diu uns resultats que més o menys són els que hem d’assolir, però el pla de treball, el marques tu. Aleshores, no és que hi hagi uns eixos predeterminats, sinó que són les Comunalitats les que han acabat definint, en quins eixos anirien destinats els seus projectes.

Nosaltres, com a oficina tècnica, sí que vam fer un treball de veure quins eixos eren més compartits entre les Comunalitats. Però, així i tot, com que són 22 Comunalitats arreu del territori català, la diversitat és molt àmplia. Si actues en territoris on hi ha estructures econòmiques, socials i major economia social, doncs és una cosa. Si actues en territoris on quasi no hi ha activitat econòmica i on hi ha poc múscul social, doncs segurament els teus objectius a priori seran uns altres, tot i que es comparteixi el mateix eix.

Llavors, el procés de creació i enfortiment és el més rellevant?

El procés i els resultats. Les dues coses són importants. Aquesta és l’altra cosa que defineix les Comunalitats, que és el que hem anomenat acompanyament o suport de processos d’interconnexió i interrelació, però l’objectiu final sí que és que acabin passant coses.

És important no quedar-se en el procés. El procés és important, perquè és justament aquesta part del suport mutu i de l’autoorganització, un element fonamental en els projectes que sorgeixen de les Comunalitats, però no et pots quedar només en el procés, sinó que ha de comportar uns resultats i una millora de la qualitat de vida en els nostres barris i ciutats.

Hi ha 22 Comunalitats Urbanes a tota Catalunya, cinc a Barcelona. Ens pots explicar una mica aquestes cinc?

A Barcelona hi ha la Comunalitat del Poble-sec, la Comunalitat Urbana de Sants, Hostafrancs i La Bordeta, La Traginera a Ciutat Vella, la Comunalitat de Nou Barris i properESS de Sant Andreu.

Tot i que sigui a Barcelona, no té gaire a veure la Comunalitat de Sants o del Poble-sec, que neixen d’unes estructures prèvies amb molta activitat o múscul social, que Nou Barris o Sant Andreu, que, tot i que sí que hi ha riquesa social, potser l’ESS no ha estat tan implementada. I després està la de Ciutat Vella, que principalment actua al Raval. El Raval és un territori molt particular: tot i que hi ha molta desigualtat, també hi ha moltes entitats que fa anys que operen en aquest territori que potser no venen tant de l’ESS, sinó més de l’acció comunitària o d’empreses de serveis, del tercer sector.

A partir d’una feina de diagnòstic al territori, cada Comunalitat treballa el seu propi pla de treball, doncs. Alguns eixos de treball com les cures o la sobirania energètica es repeteixen, altres són propis de cada xarxa.

Així, a Nou Barris, els eixos de treball són el comerç de proximitat, les cures, els drets de ciutadania, els espais comuns i de participació, la mobilitat, l’ocupabilitat, la sobirania alimentària, la sobirania energètica i les telecomunicacions. Al Poble-sec, treballen el comerç de proximitat, la cultura, les cures, els drets de ciutadania, l’ocupabilitat, la sobirania alimentària i la sobirania energètica. A Sants, per la seva banda, se centra en les cures, els drets de ciutadania, els espais comuns i de participació, l’ocupabilitat i la sobirania alimentària. Als barris de Sant Andreu es treballa al voltant de les cures, la sobirania alimentària i la sobirania energètica, l’aprofitament de recursos, la cultura comunitària i les comunitats d’aprenentatge. I a Ciutat Vella, se centren en l’habitatge, els espais comuns i de participació, la sobirania alimentària i la sobirania energètica.

Al cap i a la fi, es tracta de respondre a reptes propis de manera inclusiva, comunitària i democràtica. I cada barri identifica i prioritza aquests reptes.