Economia Social i Solidària

Entrevista a Aina Sancho, coordinació de la comunalitat urbana dels barris de sant Andreu ProperESS i cap de projectes d’Economies per la transició a la cooperativa Espai Ambiental.

Què són les Comunalitats Urbanes? I quina és la seva funció?

Les Comunalitats Urbanes són un programa del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, d’economia solidària, per la dinamització socioeconòmica del territori. Hi ha vint-i-dues a tota Catalunya, a Barcelona n’hi ha cinc repartides pels districtes. L’objectiu de les comunalitats és reforçar els béns urbans, els béns comuns i les xarxes de suport mutu perquè, en un context de crisi com l’any passat després de la covid-19 i com tindrem ara amb la recessió econòmica, es puguin generar xarxes que ens ajudin a sostenir les vides en els barris.

Em pots explicar una mica més què són els béns comuns i els béns urbans?

Els béns comuns sorgeixen del concepte la “tragèdia dels comuns”. Antropològicament, les comunitats ens hem anat autogestionant els recursos dels quals disposàvem. A l’estat tenim grans exemples de boscos comunals o de comunitats de regadiu. Eren comunitats que s’autogestionaven els recursos del bosc, la fusta i tota la biomassa, tant com per encalentir-nos com per fer materials o l’ús de l’aigua per regar els camps. Aquests serien els béns comuns.

Un cop passem a unes societats més urbanitzades, més industrials, els béns urbans són aquells béns de caràcter públic, que poden ser gestionats per una comunitat organitzada. El bé urbà, quan esdevé gestionat per una comunitat organitzada, és un bé comú urbà. Un dels majors exemples és la Nau Bostik. En tenim d’altres, per exemple, com podria ser la xarxa guifi.net o a Terrassa, la gestió de l’aigua.

Per què és important, llavors, promocionar l’autogestió comunitària d’aquests béns comuns?

La gestió de forma comunal o de forma comunitària dels recursos urbans o naturals és important perquè d’aquesta manera generem una economia basada en les necessitats de la població local. Es tractaria d’unes economies comunitàries; unes economies basades a posar el centre les necessitats de la comunitat i en tenir aquest centre tan concret, no hi ha lloc per a una economia basada en l’acumulació del capital.

Si vinculem comunalitats i aquests béns comuns, com es poden enfortir l’una altra?

La dinamització socioeconòmica és molt important. Una dinamització que es basa en una economia local i que vulgui enfortir les economies comunitàries. En aquest cas, les comunalitats estan molt centrades a aconseguir uns indicadors d’inserció laboral, de generació de llocs de feina de qualitat. Volem enfortir l’ocupabilitat del territori.

Estàs parlant molt de territori. Per què és crucial l’enxarxament al territori?

D’entrada, per resiliència personal. Conèixer i ser coneixedora del que passa allà on vius i tenir xarxes de suport, o simplement d’amistats, et fa sentir més pròxima, més propera i un sentiment de pertànyer. Amb aquest sentiment de pertànyer a una comunitat ja tens una certa corresponsabilitat amb ella. Ja se’t genera, com a persones que som, una responsabilitat afectiva. Si partim d’aquí, tampoc generem pràctiques ni gaire destructives ni nocives.

Després l’altra importància que quan coneixes i tens xarxa amb el que hi ha al voltant, tens la informació, els coneixements i les eines, sobre els recursos dels quals disposes al teu voltant. I a partir d’aquí, doncs, també tens més possibilitats per desenvolupar-te millor.

És més eficient. Això ho veiem molt amb les persones poc arrelades o nouvingudes, que costa moltíssim que trobin un lloc de feina i que estiguin bé perquè els hi manca xarxa i els hi manca comunitat.

En aquest marc, què és properESS?

ProperESS som la Comunalitat Urbana dels barris del districte de Sant Andreu i formem l’equip tècnic cinc entitats del territori com activadores i dues cooperatives, que ja fa molts anys que treballen a territori, com a participants. Per enfortir bé el territori i dinamitzar de forma adequada, volíem treballar amb gent que porti molts anys en el territori, que es coneguin i que tinguin relacions i vincles amb les persones amb les quals treballarem.

El nostre objectiu és generar xarxes de suport mutu que han de servir per sostenir les nostres vides en clau climàtica. Som coneixedores que estem en un context d’emergència climàtica i que els recursos que avui en dia obtenim d’una forma globalitzada, cada vegada tindrem més dificultats per aconseguir-los. Per tant, generar xarxes on els recursos provinguin de la base serà el que ens ajudi a sostenir-nos. Els nostres eixos de treball pensem que són clau, perquè són necessitats humanes que avui en dia les tenim catalogades com a béns productius i que realment haurien d’esdevenir béns comunals: el dret a una alimentació assequible i sostenible; la sobirania energètica; o el reaprofitament de recursos urbans, que esdevé importantíssim en el moment en el qual tinguem un petit col·lapse o dificultats per obtenir materials.

Quins reptes li veus a la proposta de les Comunalitats Urbanes?

Quan tens recursos per activar econòmicament un territori, moltes vegades pots caure en pràctiques bastant nocives com la institucionalització de processos i la instrumentalització de persones per aconseguir objectius.

Per això, ens hem passat la fita de fer tot això des de tres eixos transversals completament necessaris: les cures, per assegurar uns acompanyaments dignes de confiança. Un dels altres eixos és la cultura comunitària. És necessari enfortir la cultura comunitària, ja que les societats que cada vegada són més individualistes. I per últim, les Comunitats d’Aprenentatge, perquè moltes vegades tots aquests processos d’acompanyament o de dinamització socioeconòmica esdevenen paternalistes. Nosaltres som coneixedores de recursos i d’eines, però el coneixement del territori i de la vida que viuen les persones del barri i del districte són les mateixes veïnes. Les seves dinàmiques dia a dia i les seves circumstàncies personals i veïnals generen un marc importantíssim.

Parlaves de modificar el model de consum. Ara que comença la 8a Fira de Consum Responsable i Economia Social i Solidària, com creus que aquest tipus de fires ajuden a potenciar el consum responsable i com ajuden el mercat social?

El consum, avui en dia, és l’eina més potent que tenim per canviar les pràctiques productives.

Vivim en una societat liberal on l’Estat no es capfica en com es produeixen les coses. Dins d’aquest marc econòmic, són les persones consumidores les que tenim la responsabilitat de mostrar amb l’acte de consum, quines preferències tenim. Com a Espai Ambiental Cooperativa, gestionem la dinamització de la fira, per muntar un relat que ens allunyi una miqueta del consumisme que genera aquestes èpoques nadalenques i apropar-ho cap a un consum més responsable, conscient, sostenible i local. Des d’Espai Ambiental, però també totes les entitats que formem part de la comunalitat, pensem que és una oportunitat molt gran per visibilitzar que un altre consum és possible i que ja esdevé a la ciutat i que el podem realitzar tot l’any.

A més, és molt interessant perquè pots veure que pots aconseguir producte de mercat social en tots els sectors productius. Allà pots trobar aliments, roba, cultura, productes electrònics…

Menciones la roba sostenible, que és l’eix de la 8a fira. Per què és tan important que posem la mirada al tèxtil sostenible?

La moda sostenible és un temazo, i a més és una eina que ens ajuda també a transversalitzar moltíssimes coses, fins i tot la història de Barcelona. A Barcelona i l’àrea metropolitana, el tèxtil i la producció de tèxtil ha estat el nostre què. Les fàbriques de tèxtil a Barcelona o a Badalona, a les voreres dels rius Besòs i Llobregat… Tot això és el que ha donat un creixement econòmic al territori. Però passa també per una contaminació molt forta. I les costes de Barcelona, les lleres i les desembocadures dels rius Besòs i Llobregat han estat durant molt temps contaminades.

Hem perdut molt de teixit productiu, hem guanyat un bosc i la llera del riu, però a costa que totes aquestes fàbriques se’n vagin a l’altra punta del món, contaminin l’altra punta del món i generin unes desigualtats globals. En lloc d’estar generant riquesa local, estem generant pobresa global.

Per altra banda, tenim que la moda és un ítem que interpel·la a totes les persones. És identitat. A través de la moda sostenible també generem una marca pròpia. I avui, és un tema que ajudarà moltíssim a connectar amb els joves de la ciutat. Quan ets jove, necessites extreure la identitat pròpia, mostrar-la. I la moda és una de les eines que tenim per fer-ho. Moltes de les persones que cada vegada estan més sensibilitzades, les nostres joves, que veuen un futur bastant fosc, veuen també, en la moda sostenible, una forma de mostrar les seves inquietuds i les seves ganes de canviar el sistema. Com aquesta frase que tenen, que m’encanta, que és canviar el sistema, no el clima.

I un darrer missatge per tancar l’entrevista?

Ens venen moments difícils. Ens ve un hivern fred. Ja que tenim pocs recursos i que l’energia serà molt cara, per què no ens apropem els uns als altres i ens donem una mica d’escalfor?