Economia Social i Solidària

Entrevistem a Raquel Gil Eiroá. Va ser escollida regidora a les darreres eleccions i és la Regidora de Promoció Econòmica i Treball, de Feminismes, Igualtat i Memòria Democràtica i del Districte de Sants- Montjuïc; i entre les seves competències té l’impuls de l’economia Social i Solidària. És advocada de formació i ha orientat la feina de jurista cap al món laboral i als drets de les dones a l’UGT; també ha estat presidenta de l’Asociación de Ayuda Mutua de Inmigrantes en Cataluña. Més recentment, la seva trajectòria se centra en l’Administració pública. Primer a l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i, el mandat passat, ha estat la Comissionada de Promoció d’Ocupació i Polítiques contra la Precarietat Laboral a l’Ajuntament de Barcelona. Com a ella li agrada dir, una dona de perfil i trajectòria social.

En l’anterior mandat vas ser Comissionada d’Ocupació i polítiques contra la precarietat laboral. Per tant, ja coneixes l’àrea que ara n’ets la Regidora. Com veus el canvi de responsabilitats? Quins objectius principals vols desenvolupar des de la Regidoria?

Com a l’anterior mandat portava especialment els temes d’ocupació, això m’ha permès conèixer Barcelona Activa des d’un vessant que toca molt les persones. Apropar-me a projectes amb aquesta mirada serà important ara que em tocarà dedicar-me a la promoció econòmica de la ciutat.

No s’ha de perdre de vista que les persones han d’estar al centre de les polítiques que fem. Les polítiques econòmiques que posem en marxa des de la ciutat ens han d’ajudar a garantir el model de ciutat que volem: una ciutat que sigui competitiva, que respecti el talent, que generi oportunitats… però, a la vegada, una ciutat que posi en el centre de les seves decisions a la gent i que generi oportunitats de treball de qualitat.

Així, incorporar aquesta visió a la promoció econòmica en general, no únicament a les polítiques actives d’ocupació, pot ser un enfocament que ens ajudarà a generar més oportunitats.

Durant l’anterior mandat, vas tenir l’oportunitat de treballar amb l’anterior Comissionat d’Economia Social i també vas participar en algunes de les sessions de l’Estratègia #ESSBCN2030. Quina visió tens de l’ESS de Barcelona?

Som una ciutat on el sector de l’Economia Social i Solidària (ESS) és capdavanter. No només pel reforçament que s’ha donat des de les institucions, especialment des de l’Ajuntament de Barcelona, sinó que som una ciutat que històricament ha tingut molta economia social i solidària, molt moviment cooperatiu, molt moviment social que també és la base. És una manera de fer economia, al cap i a la fi. Però també és una manera de tenir uns valors, de construir quin model social volem. El model econòmic pot ajudar, ens pot enriquir al conjunt de la ciutat.

Des de 2015, l’Ajuntament de Barcelona ha desenvolupat una política pública d’impuls de l’ESS. Quina opinió tens i com veus la seva continuïtat i orientació?

Hi ha actors a nivell de ciutat i a nivell de Catalunya que estan fent molt bona feina. Des de l’Ajuntament, el que intentem fer sempre és ajudar a fer que les coses passin. I, en aquest cas, ajudar també a enfortir aquest moviment econòmic amb línies de subvencions, amb suport a projectes, amb projectes cocreats entre les administracions i amb els diferents actors de l’economia… tot això ha ajudat a solidificar i a fer més fort allò que ja existia. L’Ajuntament de Barcelona ha esdevingut un dels actors importants a l’hora també de potenciar i de fer d’altaveu dels valors de l’ESS i dels diversos projectes.

Tenim dintre de l’ESS una gran diversitat de sectors, diversitat de mides, diversitat de projectes i una gran capacitat. També una metodologia de treball que s’ha anat implementant en aquests anys, amb molt treball en xarxa, molt de respecte, molt de col·laborar… que, sens dubte, fa més forts tots els projectes que surten d’aquest àmbit.

Molt vinculat amb aquests projectes, i sent també Regidora de Sants-Montjuïc, està el futur Bloc4BCN al barri de La Bordeta. Com veus aquesta oportunitat? Quins reptes té el futur equipament?

Un futur immediat, està molt avançat. Tenim un equipament que va a bon ritme i que està quedant, des del punt de vista arquitectònic i estètic, espectacular. Però sobretot, un equipament que ens ha de situar com a capdavanters en la promoció de l’ESS, no només a Barcelona o a Catalunya, sinó a tot el sud d’Europa.

Reptes, n’hi ha. Tenim un espai on han de passar coses. Hem d’ajudar que passin moltes coses, que aquest espai s’ompli de vida, s’ompli d’activitat, hem de ser capaços de fer-lo el cor de tot aquest moviment cooperatiu i de l’ESS i assegurar-nos que, no només tenim un continent fantàstic, sinó que el contingut que siguem capaços de generar estigui a l’alçada.

Hi ha hagut molt bona feina fins a arribar a aquest punt. Moltes dinàmiques de posar-se d’acord, de repensar junts el projecte. Hi ha un projecte sòlid i un equip amb ganes de fer coses i crec que el repte serà que, a part de la gent que ja hi és al projecte, fer que s’hi sumin moltes més iniciatives.

I com oportunitats?

El fet de tenir un espai de referència en si, sempre és una oportunitat: t’ajuda a visualitzar i a donar valor a la feina que s’està fent. És molt més fàcil explicar les coses quan tens un lloc físic o un espai en el qual es pot veure d’allò que parles. Des d’aquest punt de vista, genera oportunitats de trobades, de treball en xarxa, de nous projectes, fins i tot a diferents nivells.

L’edifici està preparat perquè no només hi hagi cooperatives de serveis, sinó que també hi ha espais on pot haver-hi certa part d’indústria, petita perquè estem parlant de la ciutat, però que amb el que es poden fabricar coses, amb les que poden sortir producte d’allà.

Aquest espai que estem creant té aquest doble vessant del repte i de l’oportunitat. És un espai on pot passar molta cosa. El nostre repte és ajudar que aquestes coses passin.

L’Ajuntament de Barcelona, en l’impuls de l’ESS, ha tingut una relació d’estreta col·laboració amb la Generalitat de Catalunya així com amb altres ajuntaments catalans. Aquesta col·laboració també serà una prioritat?

Més que una prioritat, per nosaltres el treball en xarxa ha de ser intrínsec. És a dir, no entenem les administracions com a competidores, sinó com a col·laboradores necessàries. Hem d’anar sumant i estirant de la resta d’actors per poder aconseguir objectius comuns. Si no, ens empobrim.

Si tenim administracions que competeixen i entitats i un sector que competeix, podem tenir alguna cosa que sigui molt potent, però el conjunt segur que es veu perjudicat. I no només en el món de l’Economia Social i Solidària, sinó que ho estem fent també amb les polítiques actives d’ocupació amb la Generalitat, amb altres àmbits amb els quals entenem que el que hem de fer és sumar sinergies per què és la manera perfecta de multiplicar els efectes de les polítiques públiques que posem en marxa.