Economia Social i Solidària

Parlem del nou supermercat cooperatiu de Barcelona amb Rosa Rovira, Sòcia del Foodcoop BCN i membre de l’actual Consell Rector. Després de quatre anys de feina comunitària, el supermercat cooperatiu va aixecar la persiana el febrer de 2022.

La política pública d’impuls de l’ESS, tant des de l’Ajuntament de Barcelona com Barcelona Activa, ha contribuït a fer possible el que ja és una realitat, el primer supermercat cooperatiu de Barcelona. Mitjançant concurrència pública, el supermercat cooperatiu ha obtingut 198.044, 39 € entre 3 projectes subvencionats per Impulsem el Que Fas, 2 per Enfortim l’ESS i una subvenció per inversió en obres. El projecte també fou allotjat, durant 4 anys,  a la InnoBAdora, la incubadora de projectes d’economia social i solidària de Barcelona Activa.

Quina va ser la llavor del FoodCoop BCN?

La llavor de FoodCoop va ser una projecció de la pel·lícula Food Coop Park Slope, a Barcelona. Un grup de persones diverses, que provenien de diferents contextos i que no es coneixien entre elles, van quedar fascinades pel projecte. Es va convocar una altra trobada el març de 2018 a les Cotxeres de Sants per aquelles que havien tingut més interès i volien intentar impulsar un supermercat cooperatiu i participatiu a Barcelona. El primer que van fer va ser crear una associació per l’Impuls de Supermercats Cooperatius i Participatius i quan van decidir tirar endavant amb l’obertura van crear la cooperativa.

Com va ser el procés d’aprenentatge d’altres experiències?

Es va començar a estudiar i a apropar-se a altres supermercats cooperatius. Part de la màgia dels supermercats cooperatius i participatius és que allò va començar efectivament a Park Slope i ells van tenir la voluntat clara d’oferir la seva experiència per fer-la replicable. Des del supermercat de La Louve a París, els hereus més directes d’aquest model, es va començar a traslladar aquesta experiència dins Europa. És un dels valors i dels principis que tenim tots els que seguim aquest model: que la nostra experiència sigui útil a qui vol venir darrere. Intentem no cometre els mateixos errors, ens expliquem allò que sí que funciona. Per això, el primer que es va fer va ser establir contactes amb diferents súpers, es van visitar, es va reunir informació i es va començar amb l’impuls.

Les relacions potser més properes i des de les que ens hem nodrit més directament pel nostre projecte, per la similitud del projecte i pel contacte que hi va haver, va ser amb la gent del SuperCoop de Manresa que van obrir just un any abans i que tenien l’experiència molt fresca. I també la gent de l’Osa de Madrid, que és un supermercat bastant més gran, però el mateix model. Tots dos ens han donat un suport enorme.

I després hi ha hagut també contactes més puntuals amb altres: amb La Feixa de Mataró, SuperCoop de Madrid… i també hem tingut xerrades amb projectes que no beuen directament del Park Slope, sinó que són previs i són més de generació local a Pamplona, el País Basc, València. Hi ha hagut bona relació amb tothom.

Què diferència un supermercat cooperatiu com FoodCoop d’un supermercat tradicional?

Les diferències són fonamentals, el que ens costaria és trobar similituds amb altres súpers. L’única similitud seria que intentem que l’assortiment que hi ha al súper pugui nodrir les necessitats d’una família i que trobin tot el que els hi cal: menjar, neteja, higiene.

Fora d’aquí tot és diferent. És una entitat, una organització creada per ciutadans i que té com a objectiu cobrir les necessitats de les persones. Està deslligada d’un objectiu de benefici, no té ànim de lucre. Les persones estan al centre. I, en paral·lel a les persones, perquè al final tot és el mateix, en el cor del projecte hi ha la sostenibilitat mediambiental.

Un objectiu principal és que les famílies puguin trobar producte sa, produït amb criteris de sostenibilitat, i, per tant, prendre decisions de consum responsables i transformadores, que tinguin en compte aquests principis, sense que això sigui una gimcana o una heroïcitat.

A més, volem que entre totes siguem també com una mena de vòrtex, un espai de transformació veïnal; que en aquí es generi una energia de sensibilització, de transformació del consum. Volem que passin coses, que no sigui només un supermercat de venir a comprar i prou; que hi hagi tallers, conferències…També volem establir amb els productors i amb el camp una relació diferent, més propera, més de coneixement,que a la ciutat de vegades estem molt deslligats, i que això ens vagi fent entendre que les nostres decisions de consum són molt importants per anar canviant cap a un model que sigui humà.

Per què creus, doncs, que el FoodCoop sorgeix ara i d’aquesta manera?

Estem en un moment social, polític, jo diria que civilitzatori, molt difícil per les persones. Estem patint per diferents bandes. Ens estem trobant amb situacions que són difícils de portar i, d’alguna manera, el sistema on hem viscut ens ha tingut separats i ens manté separats. Cadascun preocupat per les seves coses. El Foodcoop BCN té també un component de construir un espai de trobada a on la gent recuperi aquesta energia de lo comunitari, de que és possible construir des de la ciutadania, des de la comunitat, des de la il·lusió de posar les mans i el cor en un projecte. Volem un espai que ens alimenti, ens nodreixi d’una energia diferent de la que estem vivint al voltant,iI que aquesta energia sigui motor de canvi, motor de benestar de la gent que participa al projecte.

Hi ha una sensació de pertinença i de benestar, és aquesta energia bona que circula.

Com funciona el model? Quina és l’estructura de funcionament?

La base de l’estructura de funcionament son les pròpies sòcies de la cooperativa, aquestes tenen tres rols fonamentals en el projecte: consumidores, propietàries, i per tant presa de decisions, i participació efectiva en el funcionament. Les decisions es prenen d’una forma democràtica, les grans decisions han d’estar co-creades pel conjunt de sòcies.

En aquest rol de la participació, molt important per nosaltres, hi ha el compromís de que tots els socis que tenen capacitat, dediquin tres hores al projecte per fer-lo funcionar. Això permet una reducció del cost que després farà possibles dos principis fonamentals: assolir un preu just pels consumidors pagant un preu just als productors i, alhora, generar pertinença. Aquesta participació ens fa comunitat, ens fa col·lectiu amb valors, tolerants. Ens fa més oberts. Ens fa també més propers al projecte, amb la qual cosa la veu de cadascú és més propera a la realitat.

I, d’altra banda, estem organitzats amb una seria de cercles de persones voluntàries que porten allò que no és pròpiament l’operativa del súper: omunicació, local, finances, compres, TIC, operativa, comunitat i cures… i després, grups de treball més específics o de caràcter temporal.

En aquest moment, a més, tenim tres persones treballadores que atenen diferents aspectes. Fan de pont entre uns i altres, s’asseguren que les coses tirant endavant.

I com funciona l’engranatge entre aquestes diverses parts?

Tenim un grup de governança que treballa per anar consolidant un model basat en la sociocràcia, un model diferent del model jerarquic habitual i que ofereix una sèrie de processos i d’eines que permeten compartir el poder de forma efectiva. Parlem de transparència, d’enllaços entre cercles perquè la veu de tothom estigui representada en un grup coordinador, que és on es prenen totes les decisions estratègiques, amb la veu de tothom. És un procés en construcció, on ja hem posat però alguns ancoratges i ja tenim una estructura que mira molt cap a aquí.

Canviar la jerarquia per un model pla permet aquesta participació real, que genera energia, inteligència col·lectiva i creativitat. Fa possible que surgeixin solucions diferents, des d’una altra mirada.

Actualment, quantes sòcies formen part de la cooperativa?

Vam obrir amb 450 persones, però devem estar al voltant de les 550. L’obertura ha generat que la gent s’interessi molt pel projecte i ens ha ajudat a arribar més lluny. Estem en un moment de creixement que volem continuar fins que tinguem espai per acollir noves famílies al súper. Crec que fàcilment podem créixer fins a mil, mil dos-centes sòcies.

La idea és que hi hagi una persona sòcia per unitat familiar, amb dos carnets. Per fer se’n sòcia es paga una quota un sol cop, de 90€ , que es pot pagar fraccionada. Ara també, per qui tingui una situació de vulnerabilitat, hi ha una quota reduïda de 15€, gràcies a una subvenció.

Quin assortiment té actualment el FoodCoop BCN?

Intentem que el súper tingui de tot, que la gent pugui venir amb la seva cistella i endur-se tot el que necessita a casa. Hi ha una part que és la fruita i la verdura i tot allò que es pot comprar a granel: gra, pasta, arròs, espècies, fruits secs, pa… Després hi ha tota la part de neteja i higiene, i el producte refrigerat: làctics, embotit i hi haurà carn. Estem encara  a la recerca d’un proveïdor que ens vagi bé, que compleixi els criteris. Hi ha begudes, begudes alcohòliques, refrescos, llets vegetals i sucs i altres productes envasats…

De fet, l’única cosa que no trobarem, en principi, és peix fresc perquè és una cosa molt difícil de manipular.

Com explicaves, la intercooperació és un eix important a l’economia social i solidària. Com l’articuleu?

Al octubre de 2021 vam crear la Red Española de Supermercados Cooperativos amb l’objectiu de treballar i d’aprofitar l’experiència una vegada oberts, poder fer una mica d’economia d’escala entre totes i campanyes de comunicació.

Volem tenir espais de diàleg on compartir els reptes, volem que quan passa una cosa important i necessitem tenir una veu, no la tinguem individualment, sinó fer-la en col·lectiu. Per exemple, arrel de la polèmica que hi ha hagut amb les macrogranges, la xarxa ha encetat la seva primera campanya, “La Ramaderia que busques”, una iniciativa conjunta per tenir una veu més sòlida entre totes.

I com us relacioneu amb la resta de l’ecosistema de l’Economia Social i Solidària i la ciutat?

Amb el cooperativisme tenim una relació tan propera com podem, està a la base. Es el primer criteri quan nosaltres volem cercar proveïdors, ja no tant de menjar com allò que necessitem per fer funcionar el súper: des de l’electricitat de Som Energia a qualsevol assessorament que necessitem, a nivell informàtic o el que sigui, intentem treballar amb cooperatives.

L’altra cosa és el barri, com relacionar-nos amb altres lluites socials molt importants que s’estàn duent a terme al barri. A dins del supermercat hi ha molta gent, amb molta sensibilitat, però encara no tenim una posició clara com a cooperativa. Ens en sentim molt propers i, a vegades expliquem o fem comunicacions internes perquè la gent sàpiga, però per posicionar-nos necessitem recollir la sensibilitat de tot el col·lectiu. De fet, el cercle de comunicació ho té al calaix per intentar fer una proposta sobre com recollir de forma informada la posició de la gent per poder-nos posicionar més enllà. Sí que tenim clar, però, tot allò que té a veure amb el nostre àmbit d’actuació, amb el que ens hem compromès: la lluita per la sostenibilitat i la sobirania alimentària.