Economia Social i Solidària

La tecnologia està per tot arreu i condiciona la nostra vida quotidiana. Cada vegada depenem més de les eines digitals per treballar, accedir a la informació, relacionar-nos, aprendre o participar en la vida social. Aquestes eines tenen un enorme potencial, però també generen impactes que poden afectar la justícia social, la privacitat, la llibertat individual i els drets col·lectius. Enfront del domini que exerceixen les grans multinacionals —els GAFAM: Google, Amazon, Facebook, Apple i Microsoft—, projectes petits i mitjans treballen amb el compromís de construir models tecnològics més justos, oberts i democràtics.

Davant d’això, les tecnologies de codi obert respectuoses amb la gestió de la informació no només són una realitat, sinó que estan guanyant terreny, cosa que permet un control més democràtic.

La tecnologia, que pot ser poderosa i alhora respectuosa, està en plena transformació amb models que prioritzen la col·laboració, l’accés just i la sostenibilitat. Les cooperatives tecnològiques lideren aquest canvi, desenvolupant programari i serveis digitals lliures on la protecció de dades és una prioritat i els beneficis es comparteixen amb la comunitat.

D’una banda, els models de l’Economia Social i Solidària ofereixen eines digitals amb impacte positiu i compartit, basades en responsabilitat social i ambiental, governança democràtica, sobirania tecnològica, resposta a reptes socials, foment de la comunitat i intercooperació. D’altra banda, el cooperativisme tecnològic proposa alternatives centrades en les persones, les comunitats i el bé comú. Ambdós, junts, fomenten la sobirania digital i la inclusió emancipadora.

Novembre és el mes de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) en el marc de la campanya “Amb l’ESS tot pot canviar”, que demostra com l’ESS té propostes reals i transformadores en àmbits diversos del nostre dia a dia. És, doncs, un bon moment per descobrir què ens proporcionen les TIC ètiques.

La sobirania tecnològica: una alternativa real

Ara per ara, l’accés a la digitalització està concentrat en mans d’unes poques empreses, els serveis de les quals són àmpliament utilitzats, però tenen un alt cost: exploten dades personals per a publicitat i modelen comportaments individuals i organitzatius, reduint la sobirania digital i la capacitat personal i col·lectiva de decidir sobre les eines que es fan servir. És a dir, ens condicionen i limiten la nostra llibertat.

La bona notícia és que existeixen alternatives, opcions reals a aquests gegants controladors. Entre elles, la cooperativa integral de consum i treball FemProcomuns, que impulsa dues iniciatives importants. Una d’elles és Som Núvol/CommonsCloud, en la qual participen bTactic, Colectic i LliureTIC, i que planteja opcions basades en programari lliure i cooperació. És a dir, serveis mancomunats per al treball col·laboratiu, incloent-hi emmagatzematge i compartició d’arxius, correu electrònic i videoconferències. A diferència dels GAFAM, és un model digital, democràtic, ètic i comunitari, amb la gestió de les dades a càrrec de les usuàries i sense explotació comercial. I també impulsa la Xarxa Oberta d’Internet de les Coses (XOIC), que proporciona connectivitat descentralitzada i responsable.

En benefici de la societat i la ciutadania

Les TIC amb valors de l’ESS es poden classificar en dues tipologies d’entitats. La primera inclou cooperatives o empreses de base tecnològica. L’anomenada Som Núvol/CommonsCloud és un bon exemple, amb més de 160 sòcies amb accés a eines lliures i segures, sense mercantilitzar dades, fomentant comunitat, formació i inclusió digital. Una altra és Jamgo, que desenvolupa eines de programari lliure de forma democràtica que apliquen cooperatives de serveis.

“Crec que aquestes experiències demostren que quan la tecnologia s’aplica amb criteri, amb responsabilitat i fins i tot en clau cooperativa, pot ser una eina en benefici de la societat i la ciutadania”, explica Albert Muntanyola, tècnic de projectes de TechBloc4, un espai impulsat per la Confederació de Cooperatives de Catalunya (CoopCat) i Tandem Social que promou la innovació, el creixement i l’enfortiment del sistema tecnològic amb impacte social i mediambiental, des del cooperativisme i l’economia social i solidària.

La segona tipologia comprèn cooperatives i entitats que utilitzen la tecnologia com a eina estratègica dins la seva activitat. En aquest punt, cal mencionar la cooperativa Suara, d’atenció a les persones, que té un component d’innovació tecnològica molt elevat. Amb la mateixa filosofia treballa Klossiv, que utilitza eines digitals per facilitar l’accés a l’habitatge a persones en risc d’exclusió social. Per a Muntanyola, “són dos bons models d’entitats ètiques, perquè al final desenvolupen tecnologia per posar-la al servei de les persones”.

En la mateixa línia, destaca Som Connexió, una cooperativa de serveis de telefonia i internet que dona cobertura a tot l’Estat espanyol, i que a Barcelona compta amb més de 4.500 sòcies i usuàries. Té com a finalitat fomentar un consum responsable de tecnologia que contribueixi a cuidar el planeta i a potenciar el benestar de les persones, oferint un servei de qualitat, proper i amb atenció humana. Al mateix temps que garanteix sous dignes al seu equip, impulsa projectes amb impacte social, com la protecció de la infància i l’adolescència davant els efectes de la tecnologia o la defensa del dret a internet per a tothom. Ofereix preus de mercat, però ho fa des dels principis de l’ESS i amb un compromís clar amb la sobirania tecnològica.

TechBloc4: tecnologia i transformació social

TechBloc4 actua com a incubadora de projectes i plataforma de connexió, oferint formació sobre tecnologies disruptives, programes d’acceleració, mentoria i espais d’intercooperació entre organitzacions, empreses i administració pública. En definitiva, promou un model tecnològic ètic, col·laboratiu i sostenible, i compta amb dues grans línies d’actuació:

–Impact Tech. Facilita seminaris formatius adaptats a l’estat de maduració dels projectes, des d’emprenedores que inicien idees fins a equips amb projectes consolidats, amb formació en màrqueting, plans de viabilitat i comptabilitat.
–Jornades Beta (19 i 20 de novembre de 2025). Són un punt de trobada per explorar com els models digitals poden fomentar la inclusió social, la sostenibilitat i la col·laboració. SocialBeta se centra en projectes amb impacte positiu, amb presentacions de Klossiv, Suara, Nuts4Health i M4Social; connexions entre entitats socials i tecnològiques, i espais informals d’enxarxament. Mentre que ImpacteBeta inclou la presentació de l’informe TechBloc4 sobre reptes i objectius, i el taller Hack&Play, per generar solucions innovadores a reptes socials.

Més eines a l’abast de tothom

Barcelona disposa de diversos espais i recursos que aposten per la tecnologia ètica. Entre ells, el Canòdrom, Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica, i El Garbell, que promou un ús responsable i crític de la intel·ligència artificial, amb formació i acompanyament per empoderar col·lectius i garantir autonomia, creativitat i drets en l’ús de la tecnologia. La seva finalitat és fer la IA accessible i beneficiosa per a tothom.

A més, La Guixeta és una plataforma de continguts audiovisuals en català descentralitzada i democràtica que utilitza codi obert i servidors locals. Defensa la pluralitat, i l’accés just, superant la censura algorítmica de les grans plataformes.

També hi juga un paper essencial Barcelona Activa, que des dels Serveis de Digitalització de l’ESS ofereix suport i espais per fer créixer aquest tipus d’iniciatives, fomentant projectes de tecnologia ètica i cooperativa. Una altra eina que ofereix el servei és el DigitESSt 2.0, que permet conèixer l’estat de digitalització a les organitzacions. En menys de 15 minuts s’obté un autodiagnòstic i un retorn per continuar millorant en les dimensions analitzades.

Reptes pendents

Entre els reptes principals que enfronten actualment les TIC ètiques a Barcelona, es troba la necessitat de fomentar la intercooperació entre empreses tecnològiques i organitzacions socials, especialment per generar sinergies entre projectes petits i grans.

Cal també que les cooperatives i empreses petites guanyin visibilitat dins de l’ecosistema tecnològic dominat pels GAFAM. Com apunta Muntanyola, moltes d’elles tenen dificultats a l’hora d’atreure talent, ja que no poden proporcionar salaris tan competitius com les grans companyies. Això fa que perfils molt qualificats, amb coneixements tècnics importants, no s’hi incorporin. Tanmateix, compensen aquesta diferència de sou aportant avantatges a tenir molt presents: més flexibilitat laboral, accessibilitat i un conjunt de valors que permeten a les treballadores veure la seva feina com un projecte vital, amb un impacte directe i significatiu en el seu dia a dia i en la societat en general.

Cap a una digitalització més justa i sobirana

Des de l’Ajuntament de Barcelona, aquest compromís amb la tecnologia ètica i col·lectiva està contemplat en el Pla de Ciutat, l’Estratègia de l’Economia Social i Solidària a Barcelona 2030, i forma part dels objectius estratègics del Pla d’Impuls de l’Economia Social i Solidària 2024-2027. A més, s’hi afegeix el Pla per a la Digitalització de l’Economia Social i Solidària 2025-2030, aprovat en el marc del grup de treball de l’Estratègia, que reforça l’aposta municipal per una digitalització transformadora i alineada amb els valors de l’ESS.

Les iniciatives cooperatives mostren que la tecnologia pot ser una aliada per promoure els valors de l’ESS. Es poden evitar les grans tecnològiques i accedir a eines lliures i serveis digitals accessibles a tota la ciutadania. Les TIC ètiques són una oportunitat tangible per transformar la manera com treballem, com ens comuniquem, com ens relacionem… com vivim. Entre totes, podem posar la tecnologia al servei de les persones, la comunitat i el bé comú.