Educació

En aquesta sessió abordarem el tema de la postveritat, és a dir, el fenomen d’atorgar a les creences defensades un rang de veritat, al marge dels fets objectius, i modelar a partir d’aquestes un relat interessat i fal·laç amb què nodrir l’opinió pública fins a aconseguir que aquesta narrativa substitueixi en la consciència col·lectiva la mateixa realitat, al marge de qualsevol anàlisi honesta i crítica, és a dir, al marge de la veritat. Tractarem també quins antídots tenim davant la postveritat, la capacitat d’anàlisi crítica, de raonament i l’habilitat de formular noves preguntes. Aptituds que s’han d’educar en una societat complexa i amb accés a un gran volum d’informació per discernir.

Amb Pedro Olalla. Escriptor, hel·lenista, professor, traductor i cineasta. Establert a Atenes des del 1994. Pel conjunt de la seva obra i per la promoció de la cultura grega ha rebut, entre molts altres reconeixements, els títols d’Ambaixador de l’Hel·lenisme (Grècia), Cavaller de l’Ordre del Mèrit Civil (Espanya) i membre associat del Centre d’Estudis Hel·lènics de la Universitat de Harvard.

Conducció: Milagros Pérez. Periodista, directora de la revista Barcelona Metròpolis, membre de l'equip editorial del diari El País i professora universitària. Ha estat guardonada amb el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya en la modalitat de Periodisme, el premi Grifols de Bioètica i el de Benestar Social de l'Ajuntament de Barcelona, entre d'altres. Col·labora amb nombrosos mitjans de comunicació i entitats del tercer sector de la ciutat.

Les humanitats fan nosa al desplegament de la IA o, a l'inrevés, pot la IA beneficiar-se d'una influència humanística? En aquesta sessió voldrem respondre les preguntes de si la IA és un perill per les humanitats? Per què la IA necessita incorporar les humanitats? I sobre fins a quin punt és intel·ligent la intel·ligència artificial? Què cal aprendre que les màquines no poden saber?

Amb Joan Manuel del Pozo. Doctor en Filosofia i professor emèrit de la Universitat de Girona, d’on fou vicerector i síndic. Fou diputat al Congrés i al Parlament de Catalunya, regidor de l’Ajuntament de Girona i conseller d’Educació i Universitats de la Generalitat de Catalunya. Assessor expert a l’Associació Internacional de Ciutat Educadora.

Conducció: Marta Comas, educadora social i antropòloga. Doctora en Sociologia de l'Educació per la UAB. Actualment, és responsable de la Unitat de recerca i avaluació del Consorci d'Educació de Barcelona i professora associada i membre del grup de recerca GEPS de la UAB.

En aquesta sessió voldríem reflexionar i debatre sobre l'impacte de la intel·ligència artificial en la nostra societat, que ha vingut acompanyat d'una preocupació creixent pels riscos ètics, socials i democràtics d'un desplegament que sembla descontrolat. Ens trobem davant una tecnologia tan disruptiva que serà impossible de controlar? Quin paper pot jugar l'educació en tot això? Cal que eduquem a la ciutadania sobre els beneficis i riscos de les tecnologies intel·ligents, o cal anar més enllà i no concebre aquests riscos com a inevitables? Podem establir sistemes de governança d’aquesta tecnologia o ja fem tard?

Amb Mark Coeckelbergh. Professor de Filosofia dels Mitjans de Comunicació i Tecnologia de la Universitat de Viena i de la Càtedra ERA a l'Institut de Filosofia de l'Acadèmia Txeca de Ciències de Praga. Coeckelbergh és autor de nombrosos llibres, com ara ‘AI Ethics’, ‘Robot Ethics’, ‘Introduction to Philosophy of Technology’ i ‘The Political Philosophy of AI’.

Conducció: Laura Aznar. Periodista i sociòloga. Forma part de l’equip de coordinació del mitjà de comunicació El CRÍTIC, que va ser guardonat amb el Premi Nacional de Comunicació, que atorga la Generalitat de Catalunya, en la categoria de Mitjans d’arrel digital l’any 2019. Coordina la secció d'Opinió i presenta i dirigeix 'El pòdcast de Crític', Col·labora en diferents mitjans de comunicació, com la Cadena Ser, RAC1, Catalunya Ràdio, TV3 i la revista Carrer. És coautora del documental "La maternitat, de dret a barrera".