El segell destacat forma part d’una sèrie filatèlica de quatre exemplars amb diferents valors de franqueig i amb imatges de diferents vehicles, presentats com a maquinàries futuristes i de progrés. Al damunt del valor facial, hom pot observar una sobre-taxa econòmica que possiblement va servir per finançar la despesa ocasionada per la cursa. Els dissenys, signats per M. Marković, s’emmarquen en l’estil art deco, molt present en els segells i els cartells iugoslaus emesos en la dècada dels anys vint i trenta.

Podríem pensar que aquesta cursa havia de ser similar a qualsevol altra del mateix període però, malauradament, el Gran Premi de Belgrad fou especial per nombrosos motius.

Belgrad, la capital de Iugoslàvia (1929 – 2003), va organitzar la cursa sense saber que passaria a la història per ser l’única realitzada durant la Segona Guerra Mundial. Només tres dies més tard de la seva celebració, l’Alemanya nazi envaïa Polònia. Era l’inici d’un malson que definiria el futur de Iugoslàvia que el 6 d’abril de 1941 va caure en mans de Hitler.

Tazio Nuvolari va vèncer la cursa als 47 anys d’edat. Font: Wikipedia

Belgrad va celebrar el premi com un dels actes principals celebrats en motiu del 16è aniversari de Pere II de Iugoslàvia. En total hi van participar cinc competidors de tres escuderies diferents: Mercedes-Benz, Auto Unions i Bugatti. El circuit de Karmelegdan, amb una extensió de 2.794km, va acollir a més de 100.000 assistents que van presenciar la implacable victòria d’Il Campionissimo, Tazio Nuvolari (1892 – 1953), que va marcar un temps de 1:04:03.8. Per darrere seu va quedar l’alemany Manfred von Brauchitsch.

Les primeres carreres d’automòbils de la categoria de Grans Premis tenen el seu origen a França a mitjans del segle XIX. Els circuïts eren pistes rudimentàries de terra i els motors encara patien força deficiències de funcionament, però el fenomen va generar un interès creixent de públic interessat a assistir a les competicions d’aquestes primeres andròmines. De mica en mica, l’evolució tecnològica i l’experimentació amb models més aerodinàmics i materials més lleugers, van permetre que ja entrat al segle XX molts països organitzessin competicions amb un gran èxit d’assistència. Les més conegudes foren les dels Estats Units (1908), Mònaco (1929) i aquesta que ens ocupa, la de Belgrad (1939). Totes elles van ser l’origen del que avui dia coneixem com a Fórmula 1.

Durant aquesta primera etapa del món del motor, les competicions van ser veritables aparadors dels avenços tècnics dels països participants. Els vehicles reflectien la feina feta per enginyers i mecànics que esmerçaven tots els esforços possibles per construir vehicles potents i resistents. Aquesta demostració de la seva capacitat era la que un país utilitzava per presentar-se davant de la resta del món. Les divergències polítiques entre els països es traslladaven puntualment durant la celebració de les curses.

Abans de l’esclat de la Segona Guerra Mundial, va produir-se un intent per generar un reglament vàlid internacional per a totes les curses. Era freqüent trobar-se en situacions estranyes,  com ara que un pilot desconegués la seva posició a la cursa o, fins i tot, que ja l’havia guanyat sense adonar-se’n. Davant d’aquesta desorientació dels pilots, Alfred Neubauer -gerent de carreres de Mercedes-Benz- va introduir les banderes i les pissarres a les curses. Aquesta nova senyalització va ser imprescindible per a que els pilots sabessin quan calia parar a boxes a proveir-se de combustible o canviar les rodes. Tot i que fou molt criticat en el seu dia, les millores tàctiques introduïdes van aconseguir situar al podi a grans pilots com ara Rudolf Caracciola, Hermann Lang, Manfred von Brauchitsch o Richard Seaman.

La irrupció de la Segona Guerra Mundial va suposar una aturada en l’intent de sistematitzar un reglament. La materialització d’aquest ja no va ser possible fins al 1947. La represa de la competició, passada la Segona Guerra Mundial, es va dur a terme amb l’organització del campionat del món de Silverstone (Regne Unit).

El segell del Gran Premi de Belgrad ha quedat per a la història com un recordatori d’un país avui extingit, un període històric clau del segle XX.