El Rastafarisme és un moviment social i espiritual nascut al segle XX que clama en favor de la bondat de l’home i l’agermanament sota una convivència pacífica i en llibertat. Però on té el seu origen?
L’origen del moviment l’hem de situar lluny de Jamaica, concretament a Etiòpia. Etimològicament el terme rastafari està format pels termes Ras i Tafari, o el que vindria a ser el mateix Rei i Tafari Makonnen, més conegut com a Haile Selassie I (Edjerco, Hararge, 23 de juliol de 1892 – Addis Abeba, 27 d’agost de 1975). Durant el període de regència de la seva tia Zauditu (Judit), Etiòpia va viure grans èxits com ara l’ingrés a la Societat de les Nacions (1923) o la supressió de l’esclavitud, a l’any següent. Ell tractaria de transformar a Etiòpia en un país modern amb el suport rotund als grups panafricans. Les acusacions de corrupció i de tirania el portarien a la destitució als anys setanta. Però la seva figura, almenys a l’inici, seria l’origen d’un moviment que encara perviu fins als nostres dies.
Paral·lelament al seu ascens al govern, l’any 1930, a l’illa de Jamaica s’inicià la gestació d’un nou moviment. Des de feia una dècada, Marcus Garvey (Saint Ann’s Bay, Jamaica, 1887 – 1940), empresari, periodista i activista polític, predicava sobre l’arribada d’un nou mesies que aconseguiria el retorn de la comunitat negra exiliada a causa del tràfic d’esclaus d’època colonial. El panafricanisme de Garvey aniria extenent-se i conformant tota una ideologia, amb seguidors per tot el món. Haile Selassie I tindria la consideració d’una deïtat, per això el rastafarisme es considera una religió exocèntrica.
La seva estètica fa que se’ls conegui amb diferents noms: Rastafarians, Rastas, Sufferers, Locksmen, Dreads o Dreadlocks. Els cabells amb rastes són una característica estètica que es relaciona amb Haile Selassie I, conegut com el Lleó conqueridor de Judà, títol dels negus d’Etiòpia. Un dels ambaixadors a escala mundial ha estat Bob Marley (Saint Ann, Jamaica, 6 de febrer de 1945 – Miami, Florida, 11 de maig de 1981). Les lletres de les seves cançons proclamen la mateixa ideologia i valors rastafarians.
Els colors de la seva bandera són el vermell, el verd i el groc. El primer fa referència a la sang dels antics esclaus jamaicans, el segon a l’esperança de retorn a l’origen i el tercer, a la riquesa d’Etiòpia. Novament apareix el lleó com a símbol de Haile Selassie I.
Les pràctiques religioses rastafarianes comprenen cerimònies i rituals de pas. Durant les cerimònies el procés d’informació o connexió amb l’espiritualitat es produeix mitjançant cants i meditacions. Igual com en moltes altres cultures, s’admet l’ús del cànnabis com a psicotròpic que permet augmentar la consciència espiritual.
Els Rastafaris segueixen les lleis de l’Antic Testament i tenen una consideració diferencial entre les pràctiques religioses dels homes i les dones. A més, no han de consumir alcohol ni tampoc carn, sobretot porc. Es promou el consum de productes naturals com ara els vegetals i la fruita.
Es calcula que actualment poden haver-hi més d’un milió de practicants a tot el món.