A la Xina, l’aparició del segell postal autòcton i l’organització d’un servei de correus segons el model europeu, estan lligats al Servei de Duanes Imperials Marítimes Xineses i a la persona que en va ser el seu segon inspector general, el britànic Robert Hart. El servei de duanes havia estat creat l’any 1858 pel govern imperial, a instàncies dels cònsols occidentals, per posar ordre al desordre aranzelari  existent en els ports oberts al comerç internacional. Robert Hart (1835-1911), que serví el govern de la cort Qing durant gairebé cinquanta anys, va ser un dels artífexs de la modernització de l’administració imperial.   Entre altres iniciatives proposà la creació d’un sistema postal, que depenia del servei de duanes i que entrà en funcionament el 1876  només entre aquests ports, i a partir de 1878 amb caràcter general a tot el territori. El 1896 el servei de correus adquirí carta de naturalesa pròpia i passà a denominar-se Postes Imperials Xineses.

La font més directa i en la qual s’han basat gran part dels estudis posteriors sobre els primers segells xinesos són els opuscles i catàlegs escrits per Juan Mencarini, també oficial d’alta graduació de les duanes imperials en aquells anys i filatèlic apassionat (Descriptive catalogue of the postage stamps and cards issued by the Hongkong Post Office, 1898; Descripive catalogue of Chinese postage stamps with appendices, 1937; The postage stamps of China, 1878 to 1883, 1922).

Els primers segells xinesos stricto sensu són els que es coneixen en el món de la filatèlia amb el nom de candarins. El candarin era una fracció del tael, la unitat monetària del moment a la Xina.  La primera sèrie de candarins es va emetre a Xangai en una data imprecisa que cal situar entre 1876 i 1878.  Es tractava d’una sèrie de tres segells, gravats en placa de coure, pel sistema litogràfic, en fulls de vint: els d’un candarin,  de color verd; els de tres, de color vermell, i el de cinc, de color groc. En les tres sèries apareix la mateixa figura d’un drac, animal emblemàtic de la iconografia popular xinesa i representació del poder imperial. Tot i que s’han fet diverses especulacions sobre l’autoria de la il·lustració, avui en dia es creu que va ser fet per un dibuixant autòcton anònim.

A la part superior  dels segells apareix la paraula CHINA  entre els caràcters xinesos da i qing, “els gran qing”, el nom de la darrera dinastia imperial. En els laterals -i també en caràcters xinesos- a la dreta, el valor monetari del segells, i, a l’esquerra, “oficina de correus”. A la part inferior, el número en caràcters aràbics del valor de cada segell, i, al centre, la paraula CANDARIN en l’alfabet llatí.  Afortunadament, a la col·lecció del Gabinet Postal es conserva un exemplar de cada un dels tres segells.

Segerll de 5 candarins, la Xina, 1878. Col·lecció Ramon Marull

Segell d’1 candarin, la Xina, 1878. Col·lecció Ramon Marull

Segell de 3 candarins, la Xina, 1878. Col·lecció Ramon Marull

El 1885 s’emet una segona sèrie de candarins, també a Xangai. De mida més reduïda  que els de la primera emissió, però amb un disseny del drac i de la resta d’elements gràfics molt més acurat. Estan impresos en fulls de quaranta segells en paper amb una filigrana amb el símbol del  yin i el yang, la manifestació de la dualitat de l’univers. Aquesta vegada els d’un candarin eren de color verd; els de tres, malva, i els de cinc, de color torrat. També se’n conserven al Gabinet Postal un de cada color.

Segell d’1 candarin, Xina, 1885. Col·lecció Ramon Marull

Segell de 3 candarins, Xina, 1885. Col·lecció Ramon Marull

Segell de 5 candarins, Xina, 1885. Col·lecció Ramon Marull

En aquest primers temps de l’aparició dels segells, els xinesos els anomenaven long tou, és  a dir, cap de drac, en lloc de fer servir la paraula segell, you piao.

Fins a l’any 1922 en què el govern xinès va assumir definitivament el monopoli postal, coexistiren en circulació els segells xinesos amb els de les potències colonials, amb les sobreimpressions fetes per a la seva utilització a la Xina.

Eulàlia Jardí