Els afrikaanders, afrikaners o bòers són un grup de població d’ascendència majoritàriament neerlandesa, residents en territori sud-africà. Per entendre els orígens d’aquesta ètnia cal explorar la història colonial a la regió africana.

Els colons neerlandesos van arribar al territori sud-africà a mitjans del segle XVII, a través de l’expedició de Jan van Riebeek. La conquesta de l’extrem meridional d’Àfrica per part de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals esdevindria estratègicament clau per a l’escala dels vaixells amb càrregues comercials.

Carro utilitzat pels voortrekkers durant l’emigració cap a l’interior del país, 1926. Col·lecció Ramon Marull

Ja des del primer desembarcament, els colons van percebre les potencialitats del territori. La riquesa de la regió i les possibilitats d’una nova vida, farien que aviat anessin arribant nous colons, alguns de procedències diferents. Entre els nouvinguts figurarien un grup força important de refugiats francesos que van haver de fugir del país a causa de la revocació de l’edicte de Nantes. L’increment de la població forçaria a ampliar l’assentament del Cap vers altres territoris d’interior. Aquests nous expedicionaris rebrien el nom de trekboer o colons errants.

Cap a mitjans del segle XIX els bòers van veure amenaçada la seva prosperitat econòmica en entrar en conflicte armat amb el Regne Unit, que volia conquerir el seu territori. Els britànics, vestits amb robes vermelles escarlates, destacaven notablement dins el paisatge africà, eren uns objectius fàcils d’abatre per part dels experts franctiradors afrikaners, que van sortir victoriosos d’aquesta Primera Guerra Bòer (1880-1881).

Des de Ciutat del Cap, els bòers van emigrar cap a nous territoris de l’est i del nord en busca de nous assentaments. Per obrir-se pas, va ser necessari enfrontar-se al control de les tribus autòctones i també de les tropes britàniques desplaçades. Amb el temps aconseguirien establir diferents repúbliques independents.  El Regne Unit mai va renunciar a les terres i riqueses que estaven en mans dels afrikaners, i sempre hi havia un enfrontament latent, que va acabar provocant una Segona Guerra dels Bòers (1899-1902). Aquesta vegada el resultat no va ser propici per als bòers, que van haver de reconèixer la sobirania britànica sobre les antigues repúbliques afrikaners.

La victòria britànica tenia com a principal objectiu establir una estructura única per a l’administració dels diferents territoris sud-africans. Gairebé deu anys després de la Segona Guerra dels Bòers, naixeria la Unió Sud-africana  (l’any 1910). D’acord amb el mapa actual en formarien part: Zimbabwe, Lesotho i Botswana.

El poder, com havia estat en aquesta zona des del principi del colonialisme i com va continuar essent fins a les acaballes del segle XX, estava en mans de les elits caucasianes. Hi havia dos partits principals: d’una banda estava el Partit Nacional de Sud-àfrica amb una tendència clarament probritànica; de l’altra, hi havia el Partit Nacionalista creat pels bòers que defensava els interessos dels afrikaners i promulgava la independència del territori britànic. Si bé els probritànics van governar durant els primers anys, de seguida van ésser substituïts pel Partit Nacionalista, que van promocionar una política marcadament més identitària.

Durant el període vigència de la Unió Sud-africana (1910 – 1960) van emetre’s diverses sèries filatèliques que homanatgen la figura dels bòers. La col·lecció Ramon Marull recull exemplars d’aquesta temàtica dels anys 1926, 1933 i 1938.

Els segells que us presentem a continuació formen part d’aquesta segona sèrie que va ser creada per a recaptar fons per al finançament d’un monument commemoratiu dels voortrekkers, bòers que van emigrar de la colònia del Cap vers l’interior del país.

Segell il·lustratiu de la vida dels bòers. Col·lecció Ramon Marull

Signatura d’un pacte entre Pieter Retief, líder voortrekker, i el cap dels zulu. Col·lecció Ramon Marull