La Fira Modernista de Barcelona celebra aquest any la seva tretzena edició. Com cada any, l’associació CorEixample ha previst que els dies 27, 28 i 29 l’Eixample de Barcelona revisqui l’esperit modernista a través de multitud d’activitats, tallers i espectacles. I si l’any passat el protagonista de l’esdeveniment va ser Ramon Casas, aquest any li toca el torn a Josep Puig i Cadafalch.

Coincidint amb el 150è aniversari del seu naixement i el centenari com a president de la Mancomunitat de Catalunya (1917 – 1922), Puig i Cadafalch és una de les figures més destacades (i poc explotades) del nostre país. A més d’una exitosa trajectòria política, també va destacar en altres especialitats com ara l’arquitectura, l’urbanisme o la història de l’art. El nom de Puig i Cadafalch està estretament lligat a la Casa Ametller de Passeig de Gràcia o a la restauració del Conjunt Episcopal d’Ègara de Terrassa, entre molts altres projectes.

Fou també un dels màxims exponents del modernisme català, moviment intel·lectual que va néixer a Europa a finals del segle XIX i principis del segle XX. Aquest moviment buscava noves formes d’expressió artística, tant en el món de les idees com en el de l’art, la literatura, els objectes decoratius, el mobiliari i, especialment, l’arquitectura, on l’expressió artística fou més rellevant.

A Europa, aquest moviment rep noms diferents segons els països. A França, Bèlgica i als Països Baixos és conegut com a Art Nouveau, als països anglosaxons com a Modern Style o Tiffany als EUA, Jugendstil a Alemanya, Sezessionstil o Wiener Sezession a Àustria i Stile ‘900, Floreale o Liberty  a Itàlia. Tot i que aquests estils tenen un perfil semblant, no són del tot iguals.

Malauradament no tenim cap segell de Puig i Cadafalch a la nostra col·lecció, però sí que tenim mostres d’un dels grans artistes europeus de l’Art Nouveau: Alphons Mucha. El pintor i artista gràfic txec va produir una gran quantitat de pintures, pòsters, anuncis i il·lustracions, així com dissenys per a joieria, catifes, empaperats i decorats teatrals.

Després de treballar a París i als Estats Units d’Amèrica per diferents actrius famoses i grans teatres de l’època, va decidir tornar a Praga, al seu país, en el moment en que Txecoslovàquia obtenia la independència després de la Primera Guerra Mundial, motiu pel qual Mucha va dissenyar també segells postals, bitllets de banc i altres documents governamentals per a la nova nació, on el seu estil modernista es pot apreciar clarament. A continuació us deixem alguns exemples.