Mustafà Kemal Atatürk (1881 – 1938) va ser el primer president de Turquia. El seu govern ha estat valorat com una forma d’”europeïtzació” a la força. Conegut com el pare de la Turquia moderna, les mesures aplicades van reformar completament l’organització del país. Entre les més destacables figura l’adopció del laïcisme de l’estat, la implantació d’una constitució, el canvi al calendari gregorià o la imposició de la vestimenta d’estil més europeu. Les mesures aplicades van aixecar veus contràries a aquest intent d’uniformització, la manca de sensibilitat envers les tradicions i els trets diferencials de la seva cultura serien els principals arguments.

L’educació i la cultura van esdevenir eines claus per consolidar les reformes adaptades. A continuació reflexionem sobre alguns dels canvis més importants.

En tot aquest procés, l’aspecte lingüístic té una gran rellevància. Atatürk va ser el promotor de la introducció d’un l’alfabet llatí modificat per poder escriure en turc. Aquest nou alfabet reemplaçaria l’antic àrab (fins a aconseguir abolir-ne l’ús). Aquesta reforma seria molt complexa, sent necessària la celebració de nombrosos congressos i reunions per decidir de quina manera s’hauria de portar a la pràctica. Segons s’explica, el procés d’adaptació va ser molt ràpid i en qüestió de dos anys la població alfabetitzada va passar del 10% fins al 70%.

La fotografia de sota mostra una visita del president a la població de Kayseri, l’any 1928. Al costat, un segell de la col·lecció Ramon Marull que commemora el desè aniversari de la introducció de l’alfabet llatí. La sèrie filatèlica comprèn sis valors diferents en colors verd, taronja, porpra, vermell, marró i blau. Tot ells es troben digitalitzats al cercador de la col·lecció.

L’interès creixent per la història autòctona suposaria una gran inversió en estudis exhaustius per conèixer les cultures preislàmiques, més enllà de les seljúcides i les otomanes. Aquest esforç per redescobrir els orígens seria tot un revulsiu nacionalista. Entre les accions dirigides a la difusió del coneixement destaquem un exemplar emès amb motiu de la celebració del segon Congrés Nacional d’Història.

Però no només l’educació va viure un fort apogeu, aquesta nova etapa va comportar una  revolució sobre la manera d’entendre la cultura i el patrimoni. L’obertura l’any 1927 del Museu d’Art de Turquia presentaria unes col·leccions etnogràfiques i artístiques que enaltirien la riquesa cultural turca. Cal dir que entre les peces exposades s’hi mostrarien escultures, menystingudes durant l’Imperi otomà pel potencial risc d’idolatria.

Aquesta seria la primera d’una llarga sèrie d’intervencions sobre el patrimoni cultural de la ciutat. Les accions estarien dirigides tant a la posada en valor d’alguns edificis històrics caiguts en desús, com també al condicionament dels més famosos. De fet, una de les mesures més controvertides que es van adoptar durant el període de reforma van afectar al temple de Santa Sofia, a Istanbul.

Santa Sofia  va ser concebuda originàriament com una basílica patriarcal ortodoxa, fins mitjans del segle XV, quan va convertir-se en mesquita per ordre de Mehmet II arran de la conquesta de Constantinoble (1453). L’arribada de la república d’Atatürk va forçar un nou canvi quan l’any 1931 es va procedir al seu tancament i transformació en museu. El motiu d’aquest canvi es relaciona amb un nou pla estratègic del turisme. L’aportació econòmica i dinamitzadora del turisme van convertir aquest sector en un dels pilars del país, i que es manté fins avui dia.