Aquest segell celebra l’Exposició de Nova York, inaugurada l’abril de l’any 1939, quan els Estats Units encara estaven patint les darreres fuetades de la Gran Depressió, i s’estava gestant el major conflicte armat que ha conegut la història. El present del 1939 es presentava decebedor, i el  futur immediat s’intuïa obscur, i molt incert. Per contrarestar aquesta conjuntura tan negativa, la ciutat organitza una gran fira sota el lema The World of Tomorrow. L’acollida popular va ser molt bona, el fet de prometre que hi hauria un futur, pròsper i tranquil, resultà encoratjador per a la gran majoria de visitants. La fira va tenir dues etapes: del 30 de abril al 31 d’octubre de 1939, i posteriorment l’exposició es tornà a obrir al públic de l’11 de maig al 27 de octubre de 1940.

Més de cinquanta països d’arreu del món hi participen, a més d’organitzacions internacionals com la Societat de les Nacions, en un moment en què l’enfrontament entre les ideologies contràries amenacen la pau mundial. Com és ben sabut, la pau no esdevé possible i poc temps després de la inauguració esclata la Segona Guerra Mundial. Alguns pavellons com els de Polònia o Txecoslovàquia no van poder reobrir durant la segona etapa pel fet de trobar-se immersos en el conflicte.

A més d’aixecar els ànims de la població, defensar la unió de països i cultures, l’exposició va servir per a recuperar un espai malmès de la ciutat de Nova York, a més de crear negocis i llocs de treball.

No obstant això, hi havia  un objectiu més gran, més important: tot el màrqueting, tot l’espectacle, tot el desplegament de mitjans es va conjuntar amb el propòsit d’introduir, d’educar la gent per a un futur que ja havia arribat, que ja era possible. Calia apropar la ciència i la tecnologia a la població per tal que poguessin percebre els avenços, per tal que experimentessin com podien facilitar-los la vida. En aquest moment històric, quan la il·luminació elèctrica dels carrers no està generalitzada, les grans companyies donen a conèixer productes tan innovadors com  la televisió, els cotxes o  l’aire condicionat, i creen als visitants una sensació de fascinació. Es presenta un model de ciutat en què els automòbils circulen per carrers il·luminats amb grans focus, en què la gent viu en gratacels i gaudeix d’electrodomèstics que els permeten tenir més temps lliure. El món del futur que es mostra l’any 1939 és el d’una societat que té accés als productes derivats d’una tecnologia i una indústria dissenyada per al seu consum massiu. Ara bé, seran necessaris vint anys perquè aquest somni de futur es faci realitat, el món de demà de 1939 és el de la classe mitjana americana dels anys seixanta.

La moderna imatge presentada en el segell capta la visió d’aquest futur més brillant i atractiu: un fons pintat en color sòlid amb unes siluetes blanques i sintètiques, les dues icones més representatives de la Fira, el Triló i el Periesfera.

L’estil del disseny és molt afí a l’art déco, va ser imprès en color porpra, en rotativa en fulls de cinquanta exemplars i els laterals superiors i inferiors estan emmarcats per línies blanques. Cal destacar que el president americà del moment, Franklin D. Roosevelt, aficionat a la filatèlia i gran col·leccionista,  va intervenir personalment en el disseny.
Molts dels països participants també van emetre segells commemoratius de l’esdeveniment. La col·lecció Marull té al seu fons exemplars editats per commemorar aquest esdeveniment de llocs tan variats com Islàndia, Romania, França o la Unió Soviètica. Les vinyetes fan referència als pavellons dels respectius països o bé a les estructures del Trylon i el Perisphere anteriorment esmentades. També les antigues possessions asiàtiques de països ocupants com França o Portugal emeten exemplars per a l’ocasió o bé en sobrecarreguen d’altres preexitents; podeu consultar exemplars com el d’Indoxina, Guangzhouwan o Macau.

La presència espanyola a l’exposició és, malauradament, inexistent, ja que el pavelló espanyol no va arribar a inaugurar-se. Tot i els intents del govern de la segona república espanyola per mantenir la propaganda amb l’exterior, amb l’únic objectiu d’aconseguir aliats contra l’avenç feixista, el desenllaç de la Guerra Civil va impossibilitar la inauguració del pavelló. Hi ha una anècdota curiosa i un xic deplorable: els frescos que Luis Quintanilla va pintar per al pavelló van ser localitzats l’any 1990 durant el desmantellament d’un cinema porno gai de Nova York. El cas va ser tan escandalós que fins i tot es va dedicar un documental titulat Los otros Guernicas, de Jesús Calvo. Una altra anècdota que passarà a la posteritat és la imatge de Salvador Dalí repartint panflets de la Declaration of the independence of imagination and rights of man to his own madness tot sobrevolant la fira des de dalt d’una avioneta. Els canvis estructurals que l’organització li va exigir al seu projecte arquitectònic El somni de Venus sembla que no li van fer  gaire gràcia.

La cultura popular també s’inspiraria amb l’exposició per presentar el futur de manera positiva, brillant i feliç. Si us ve de gust visitar un vídeo de la fira preparat per la New York Public Library cliqueu aquí.

L’Exposició de Nova York del 1939 va influir enormement en diverses generacions d’americans, i per extensió, també a la resta del món. L’objectiu del govern de Roosevelt va anar més enllà d’una inversió econòmica aparentment prescindible, seria una injecció d’esperança i de reafirmació identitària dintre d’un context socioeconòmic molt desfavorable.

Laia Aleixendri

Pobles colonials i vista de la ciutat de Nova York

Avió sobrevolant el globus terraqüi