Pu Yi, emperador de Manxukuo. Font: Viquipèdia

Finalitzada la Revolució republicana xinesa o Revolució Xinhai (1911 – 1912), un període convuls i d’agitació social i política de la Xina, va instaurar-se un sistema polític republicà que propicià el punt final dels 268 anys de govern imperial de la dinastia Qing. El joveníssim emperador Pu Yi, de només set anys, va veure’s obligat a abdicar. No obstant això, mantingué el títol simbòlicament, sense governança, fins a l’any 1924.

Paral·lelament, mentre tot això succeïa, la Xina observava amb gran preocupació l’amenaça d’una nova potència regional, el Japó. L’imperi japonès havia iniciat una exitosa política d’expansió per Àsia, que li havia permès l’ocupació militar i posterior annexió de territoris i països com Corea o l’illa de Formosa (Taiwan). Ben aviat, Manxúria va esdevenir el següent objectiu dels nipons, la proximitat geogràfica, l’abundància de recursos materials i la bona situació estratègica van convertir-lo en un nou blanc.

La invasió japonesa de Manxúria, l’any 1931, fou ràpida i molt efectiva. La situació de  caos polític de la recentment instaurada república xinesa va debilitar tant les possibilitats de defensa que fins i tot el procés d’ocupació no fou necessari articular una declaració formal de guerra entre la Xina i el Japó.

Mentrestant, Pu Yi, l’emperador deposat, encara no sabia que la seva figura seria clau en aquest nou context. Després d’abandonar la Ciutat Prohibida, el palau imperial de Pequín, es va establir a Tianjin, una ciutat xinesa sota domini japonès. La importància simbòlica del personatge i el reconeixement social del qual gaudia, va propiciar que el govern japonès adoptés un creatiu sistema de control sobre Manxúria. En lloc d’administrar la regió com una colònia, com havia fet amb Corea, Pu Yi dirigiria el nou estat amb l’objectiu de legitimar la nova realitat política, almenys aparentment, perquè el control administratiu real continuaria exercint-se des de Tòquio.

Japó va declarar la independència de Manxukuo (Gran estat Manxú de la Xina) el 18 de febrer de 1932. Quinze dies més tard, Pu Yi fou nomenat governant amb el nom de Datong, i el 1934, coronat emperador de Manxukuo amb el nom de Kangde. L’estat de Manxukuo fou creat per abastir Japó però també va ser un organisme creixent en el seu propi dret. Els japonesos van experimentar amb noves realitats econòmiques, estils arquitectònics, models d’enginyeria ferroviària, i fins i tot amb les formes jurídiques. L’èxit o fracàs de l’experimentació suposava l’exportació o no a la resta de l’imperi.

El nou emperador no va tenir un paper fàcil en aquest procés d’assimilació. Malgrat que en públic es mostrés submís amb els ordenaments nipons, existien contínues confrontacions davant la negativa de nomenar-lo emperador de la Xina. Un exemple gràfic el trobem durant la cerimònia de coronació, els japonesos volien que es posés l’uniforme de Manxukuo mentre ell insistia a portar la vestimenta tradicional dels emperadors Qing. La solució salomònica va passar per portar l’uniforme durant la coronació i canviar-lo pel vestit tradicional al moment de l’anunciació a l’Altar del Cel.

La ingerència japonesa en la política de Manxukuo era una evidència diària, s’exercia un control directe sobre els membres del Consell de Govern que decidien les lleis i reglamentacions, d’acord als interessos de Tòquio. Entre d’altres mesures, el japonès va ser declarat idioma oficial i d’ensenyament a les escoles, o la imposició del xintoisme com a religió oficial.

La il·lustració mostra l’aparença d’unitat intercultural imposada pel govern, totalment contrària al veritable paisatge social. Extreta de: Harvard-Yenching Library, dipositaris de la col·lecció Manchukuo. Fotògrafs: Stephanie Mitchell/Harvard Staff Photographer

Pel que fa al correu postal, l’estat de Manxukuo va emetre segells que reflectien aquesta nova realitat política. La seva finalitat responia sobretot a interessos propagandístics. Es mostra l’efígie de Pu Yi, la relació amb elements i símbols d’amistat amb el Japó o els nous símbols nacionals.

La pervivència d’aquest nou estat va ser força curta. El 8 d’agost de 1945, dia del llançament de la primera bomba atòmica a Hiroshima, la Unió Soviètica va declarar la guerra a l’Imperi Japonès tal com havia ofert a Gran Bretanya i Estats Units. Una setmana més tard, Japó capitulà davant els seus enemics, i el dia 19 d’agost la notícia va ser confirmada a les escasses tropes nipones que encara resistien a Manxukuo, rendint-se per complet el dia 20. L’Emperador Pu Yi, va ser arrestat i les institucions governamentals van ser desmantellades.

Després de la Segona Guerra Mundial, la República de Xina va recuperar la sobirania sobre Manxúria, on les forces del Partit Comunista de la Xina s’havien establert en punts forts al territori, després de la retirada de l’Exèrcit Roig el 1947.

El breu periple d’aquest estat del període d’entreguerres va dirimir capítols importants de la història de la Xina, Japó i d’un règim imperial mil·lenari. La importància històrica del fet va fer el salt a la gran pantalla amb la pel·lícula de Bernardo Bertolucci, estrenada el 1987, i guanyadora de 9 oscars. L’últim emperador (The Last Emperor, títol original en anglès) on reflecteix de manera fidedigna la vida de Pu Yi, darrer emperador de la Xina i de Manxukuo.