Pere Estrany i Gumà va ser nomenat Mestre de Postes l’any 1816, en agraïment pels serveis prestats durant la Guerra del Francès. En ple conflicte armat, Estrany va dirigir el servei postal oficial de Manresa a Sant Cugat del Vallès...
Fragment del rètol de l'ultima la Casa de Postes de Barcelona. Col·lecció filatèlica Ramon Marull
Pere Estrany i Gumà va ser nomenat Mestre de Postes l’any 1816, en agraïment pels serveis prestats durant la Guerra del Francès. En ple conflicte armat, Estrany va dirigir el servei postal oficial de Manresa a Sant Cugat del Vallès amb total diligència. Una tasca força complicada donat el context bèl·lic i les males condicions dels camins per on els postillons transitaven.
Imatge de Pere Estrany i Gabriel. Arxiu de la col·lecció filatèlica Ramon Marull
La passió per la seva feina es mantingué intacta fins al dia de la seva mort, l’any 1846. I, tal com manava la tradició, en aquell moment el càrrec passà en mans del seu fill, Pere Estrany i Gabriel.
La família Estrany administrava el correu postal des d’un establiment situat al número 60 del carrer Sant Pere Mitjà. La planta baixa estava dedicada a l’administració del correu, una zona amb molta vida per la contínua entrada i sortida de persones i postillons. El pati, disposava d’unes cavallerisses habilitades per acollir els cavalls dels postillons. Però l’edifici també era la residència familiar; a les plantes superiors, el Mestre de Postes estava obligat per llei a viure al mateix lloc on tenia el negoci.
El local s’ubicava a una zona propera a l’accés de la ciutat, fet que beneficiava el tràfec d’anada i tornada de les cavalleries, els postillons i els viatgers. Recordem que en aquell moment Barcelona estava confinada per les muralles, i en matèria de transport, disposar de bons accessos a la ciutat resultava essencial.
La documentació de l’època explica com, sovint, la plaça de Sant Pere, prop del monestir de Sant Pere de les Puel·les, es convertia en una improvisada àrea de descans per als postillons, exhausts després d’hores de viatge.
Els intents per regularitzar les postes van ser molt habituals des de finals del segle XVIII fins a mitjans del segle XIX. Les reformes postals s’orientaven a bastir un sol servei de correu públic sota criteris administratius.
L’ordenació de les cavallerisses, les tarifes o els postillons van ser aspectes legislats a través de Reals Decrets i Reglaments dictats per l’administració central de Madrid. Més enllà de les qüestions del dia a dia, també s’abordaren temes d’imatge com ara els uniformes o els rètols de les façanes de les parades de posta.
L’article 10 del “Reglament per al servei de les postes”, publicat el 25 juliol de 1844, obligà a anunciar amb rètols publicitaris els establiments dedicats a la posta. Per aquest motiu, Pere Estrany va encarregar el rètol que avui dia es conserva a la col·lecció filatèlica Ramon Marull.
D’ençà que va ser penjat a la façana, l’any 1844, el rètol va suportar tota classe de vicissituds, meteorològiques, per descomptat, però també algun intent de vandalisme. Durant la revolució del 1868, la Gloriosa, el descontentament general amb el règim monàrquic aixecà la ciutadania contra tots els símbols reials presents a la ciutat. Resulta força popular el cas del bust de la reina Isabel II, que després de ser arrencat del Gran Teatre del Liceu, els insurgents el van fer rodolar Rambles avall fins a fer cap al mar. Per sort, l’obra d’Andreu Aleu va ser recuperada del fons marí i actualment es troba al MNAC, això sí, deixant-se el nas pel camí.
Sortosament, el rètol de la Casa de Postes, amb la corona reial en la part central, va estar més de sort. En un acte d’astúcia, els propietaris van afanyar-se a clavar-li un drap sobre la corona, dissimulant-ne la presència reial. Els treballs de restauració del rètol han permès descobrir els vint forats deixats pels claus, fins ara, tapats per una densa capa de goma laca.
Detall dels orificis sobre la corona reial.
Però l’agitació política i social no serien els moments més baixos de la casa de Postes. La mort de Pere Estrany, l’any 1860, va marcar un punt d’inflexió que s’agreujà amb el progressiu declivi del servei de postes. La implantació d’un sistema d’administració del correu públic més coordinat en el territori i més eficient, conduí a l’accessorietat de les cases de postes. L’establiment de Pere Estrany es clausurà l’any 1871.
Malgrat que el servei de correu ja no estava en ús, el rètol va presidir la façana de l’immoble fins a mitjans del segle XX. A partir d’aquell moment, el Centre Excursionista i el consistori municipal van iniciar les primeres negociacions amb la família Estrany per tal de patrimonialitzar-lo. El llegat de l’última Casa de Postes de la ciutat havia d’abandonar el carrer i ingressar als fons patrimonials de la ciutat.
Finalment, Rosa Estrany, besnéta de l’últim Mestre de Postes, va donar el rètol al Museu Postal i Filatèlic l’any 1959, coincidint amb la seva inauguració. Les seves mides imponents, amb més de dos metres de llargada, aviat van convertir-lo en una de les joies més preuades del museu.
Durant aquest 2017, entre els mesos de març i juny, la col·lecció filatèlica Ramon Marull ha endegat la restauració del rètol de la Casa de Postes. El rètol va ser creat com a reclam publicitari, per tant amb una finalitat pràctica més que artística. Per aquest motiu, no ha estat possible descobrir-ne l’autor. En canvi, però, sí ha estat possible determinar els tres perfils professionals que han intervingut: un pintor, un fuster i el client.
Un primer estudi formal ha permès determinar que la capa pictòrica es troba adherida a una tela de cotó, clavada sobre uns llistons de fusta. Aquests últims li aportaven la rigidesa necessària per mantenir-se intacte a les inclemències meteorològiques patides.
El procés de restauració ha seguit els següents passos:
A continuació us deixem amb la primera part d’un vídeo que resumeix la història del rètol. La segona part, referent a la restauració, la trobareu en aquest mateix article i a la pàgina de Vimeo el 25 de gener.
