Aquest estiu s’ha presentat al gran públic el llibre Costa Brava Postals 1960’s-1970’s de Jordi Puig. La publicació reuneix un total de 600 postals, seleccionades entre més de 9.000, que reflecteixen el pas d’una societat tradicional i austera cap a una incipient modernitat de la mà d’una eficaç estratègia turística del litoral. Segons paraules de l’autor: “El 1958 l´estat espanyol es troba en un ofec econòmic i decideix obrir-se al turisme per recuperar la seva situació, i amb aquest turisme de masses arriba la modernitat que és el que reflecteixen les postals, ens ajuden a veure com va canviant el país a partir que arriba aire fresc d’Europa o d’Amèrica”.

Les postals permeten comprovar com aquests canvis socials s’emmirallen en una constant transformació arquitectònica i urbanística, definint per sempre més un abans i un després.

El llibre no només és un compendi de correspondència postal, sinó que és el fruit de deu anys d’investigació sobre la matèria i la recopilació i organització temàtica dels materials gràfics. Un treball exhaustiu que ens permet explorar els contrastos d’aquesta àrea de la costa, i conèixer la feina feta per les editorials i els fotògrafs del moment.

Segons sembla, aquest any s’ha desfermat una major sensibilitat cap a la postal en el seu vessant de testimoni gràfic de la història. L’exposició Diumenge (2017), organitzada per la Fundació Antoni Tàpies, va exhibir fins a 15.000 postals de tot el món col·leccionades per Oriol Vilanova, tot un explorador dels mercats de puces d’arreu del món.

Exposició “Diumenge” (2017) de la Fundació Antoni Tàpies. Font: Wikipedia