Enguany es compleixen 105 anys de l’enfonsament del Royal Mail Ship Titanic a les 2:20h del 15 d’abril de 1912, en les aigües gèlides del nord de l’oceà Atlàntic. La tragèdia va tenir ressò a escala internacional, la mort accidental de 1.517 persones suposà un dels naufragis més importants de la història. L’accident va deixar històries commovedores i també, exemples de valentia i heroïsme que es recorden fins avui dia a través de la literatura i el cinema.

Avui “revisitem” de nou la història del Titanic fixant-nos en una història sorprenent que està a l’alçada dels membres de l’orquestra del Titanic. Cinc persones que no van emprendre un viatge per oci sinó per feina i que, malauradament, també van deixar-s’hi la vida: els empleats de correus. Es tracta dels nord-americans John March, Oscar Woody i William Gwinn, i els britànics John Smith i James Williamson.

El Titanic disposava d’una oficina de correus que administrava la correspondència dels passatgers i de la tripulació. La companyia naviliera propietària del Titanic, la White Star Line, tenia adjudicat el servei de correus entre Europa i els Estats Units d’Amèrica.  El Seapost –nom del servei de correu postal en vaixells que operaven en aigües internacionals– esdevenia un monopoli per a l’empresa adjudicatària que mantenia el servei al llarg de tot el viatge, garantint als propietaris del vaixell i a l’empresa sucosos beneficis. Així doncs, el Titanic era una autèntica estafeta de correus al mar, es recollien les cartes, es classificaven i es cancel·laven rutes de destinació.

El vespre del fatídic accident, el 14 d’abril de 1912, quan el transatlàntic va topar amb l’iceberg, els treballadors estaven celebrant el 44 aniversari d’Oscar Woody. Al contrari del que podem pensar, quan es va desfermar el caos davant l’incipient naufragi, el personal de correus va córrer, però no per salvar la seva vida sinó per recuperar la correspondència. Quan van adonar-se’n que l’oficina s’estava inundant, van fer viatges a la coberta superior amb l’esperança de posar en lloc segur una part de les 3.364 saques que l’administració de correus custodiava. Es calcula que van transportar fins a 200 sacs de correu certificat. Una reacció encomiable i sorprenent tenint en compte les dimensions de la tragèdia que s’auguraven. Finalment, ni ells ni el preuat correu van poder ser salvats.

En record d’aquests treballadors, per la seva entrega i dedicació al treball, anys més tard es va erigir una placa commemorativa a Southampton. Al final de la llegenda es pot llegir la cita: Steadfast in Peril (Ferms davant el perill).

Acabem l’article amb un vídeo produït per Smithsonian National Postal Museum amb motiu de l’exposició: “Posted Aboard the RMS ‘Titanic'” (1999-2000):