Amb un passat ple d’intensos conflictes, l'apropament entre Estats Units i Japó es renova cada primavera. I és que en els últims cent anys s'ha establert un tradicional intercanvi d'arbres entre tots dos països, com a mostra de bona voluntat.
Tot va començar el 27 de març de 1912, quan Helen Herron Taft, primera dama dels Estats Units, i la vescomtessa Chinda, esposa de l’ambaixador del Japó, van plantar la primera parella de cirerers al West Potomac Park, una cala artificial adjacent al riu Potomac, també coneguda amb el nom de Conca Tidal. Aquest mateix any es plantarien un total de 3.020 exemplars, tots ells portats directament del Japó fins a Washington DC, regalats pel que en aquell moment era alcalde de Tòquio, Yukio Ozaki.
Com a mostra de gratitud per aquesta generosa donació, el 1915, l’expresident William Howard Taft enviaria 50 sanguinyols florits (Cornus florida) fins al Japó. L’intercanvi de cirerers i sanguinyols esdevindria una tradició estable en el temps que es conserva fins als nostres dies.
Els arbres floreixen als inicis de la primavera, això fa que a ambdós costats de l’oceà Pacífic s’organitzin paral·lelament festivals anuals per celebrar-ho i rememorar l’esperit d’amistat. Aquest any, com a commemoració del centenari del regal dels sanguinyols dels Estats Units al Japó, els serveis postals dels Estats Units i Japó emeten conjuntament un full de segells amb belles imatges de sanguinyols i cirerers florits, emmarcant singulars edificis i monuments tant de Tòquio com de Washington DC. El full de segells serà posat en circulació a partir del 10 d’abril.
6 d’abril de 2015
