La Gran Revolució de Síria (1925-1927) constitueix un dels nombrosos conflictes armats patits en territori sirià. S’emmarca dins de les temptatives d’emancipació nacional del món àrab contra el domini colonial de les potències europees d’aquesta regió. En aquest cas concret, la rebel·lió va esclatar contra el mandat francès a Síria i el Líban. Desmantellat l’Imperi Otomà, a la finalització de la Primera Guerra Mundial, la Societat de les Nacions va atorgar-li a França el mandat sobre Síria l’any 1920. El malestar i les tensions, derivarien cinc anys més tard en una de les més grans revoltes de Síria. En aquesta ocasió, l’aixecament van protagonitzar-lo conjuntament les diferents faccions: sunnites, drusos, alauites, cristians i xiïtes.

L’espurna de la revolta es va encendre a la ciutat de Gabal al-Duruz (Jabal al-Druze). Els abusos i vexacions de les autoritats militars franceses sobre la població s’afegien sobre la manca de respecte per les tradicions i les elits locals. En un moment de tensió màxima es produiria un aixecament armat contra l’ocupació francesa que aviat es vincularia cap a posicions nacionalistes i identitàries. L’enfocament va ser dirigit i canalitzat pel paixà Al-Atrash, la seva figura va ser decisiva per afavorir l’expansió del conflicte per tot el territori sirià. Un dels punts àlgids seria l’aixecament de Damasc, la capital siriana, l’octubre de 1925.

Paixà Al-Atrash, líder de la Gran Revolta Síria, finals del 1970. Font: Wikipedia

Els rebels sirians van aconseguir nombroses victòries, però la superioritat tàctica i militar dels francesos van forçar la seva capitulació davant França, una potència colonial de primer ordre. La violència i els mètodes de repressió emprats per l’exèrcit francès van comportar un fort qüestionament i van ser objectiu de crítica per part de la comunitat internacional i l’opinió pública francesa. De fet, alguns diputats de l’Assemblea General van emetre una queixa formal al govern de la República.

Atac aeri francès sobre la ciutat de Damasc, c. 1925. Font: www.ojosparalapaz.org

Els bombardejos aeris i d’artilleria van ser massius, deixant al seu pas milers de morts, majoritàriament civils. Se sap que almenys 6.000 rebels van morir, i unes 10.000 persones van perdre les seves cases. Més enllà de les destrosses a la capital del país, que va cremar durant tres dies seguits, les poblacions van patir la destrossa dels camps de conreu i el comerç va patir un cessament temporal. La duríssima repressió, presentada exteriorment com un intent de pacificació del país, va constituir un dels primers desplaçaments de refugiats més importants del segle xx. Milers de persones i famílies van mobilitzar-se, deixant enrere les seves cases i pertinences per anar a un lloc segur. Les necessitats de captació de diners per sufragar les despeses bàsiques dels refugiats va suposar, entre altres accions, l’emissió d’una sèrie de segells sobrecarregats en benefici dels refugiats d’aquest conflicte. Podeu veure la mostra a sota d’aquest article.

Malauradament, gairebé cent anys més tard, el conflicte bèl·lic ha tornat a sotmetre la població siriana. La manca de llibertats, la pobresa i la vulneració sistemàtica dels drets humans van desencadenar l’any 2011 una guerra civil, enfrontant els partidaris del govern de Baixar al-Àssad i un grup d’opositors. Més enllà de les problemàtiques internes, el conflicte es va veure agreujat i potenciat pels rebels de l’Estat Islàmic, que també ha comportat l’ocupació d’una part del territori.

Moments posteriors a un atac aeri sobre Síria, octubre de 2015.

Durant tot l’estiu passat, els mitjans de comunicació ens fan testimonis directes del conflicte. Per desgràcia, són habituals les imatges colpidores de persones que fugen desesperadament de la guerra. Com també ho són les imatges i vídeos de persones que per imperatius econòmics no poden fugir del seu país i han de viure en condicions infrahumanes, amb l’amenaça constant de les bales o la fam. Hem testimoniat una preocupant manca d’agilitat política, institucional i social davant d’una emergència humanitària de dimensions majúscules. L’única part positiva, d’altra banda, ha estat l’enorme capacitat de la població per intentar pal·liar els efectes del conflicte a través de recaptes econòmiques i mobilitzacions socials en pro de la solidaritat, la humanitat i la tolerància.

Camp de refugiats siris a Turquia, febrer 2016 © European Union 2016 – European Parliament

Els centenars de milers de refugiats venen a Europa perquè, un cop més, han estat expulsats de casa seva. Són persones molt valentes que han invertit tots els seus estalvis o bé han contret un gran deute, amb l’esperança d’aspirar a una vida segura per a ells i per a les seves famílies. Un dret que avui dia sembla més aviat un privilegi, almenys per a molts territoris de l’Orient Mitjà. Els ideals de la Primavera Àrab no encaixen a Síria, ni a curt ni a mitjà termini, ara igual com el 1925 continua essent un territori trepitjat per l’autoritarisme, la radicalitat extrema i la vulneració dels drets humans.

Dediquem l’article a tots/tes els refugiats/des i a tots aquells que lluiteu pel dret a una vida digna, sense guerres.