L’any 1852 l’Índia va convertir-se en el primer territori asiàtic i el desè país del món en emetre segells postals. Hom hauria esperat que s’haguessin emès des de Calcuta, fins al moment la capital de l’Índia britànica, però no va ser així. Els primers segells de l’Índia es van posar en circulació en una regió històrica i remota anomenada el Sind, en l’actualitat una província del Pakistan.

La British East India Company, en català Companyia Britànica de les Índies Orientals, va establir la seva primera base a Thatta l’any 1758, després de llargues negociacions amb les elits governants del Sind. Durant la primera meitat del segle XIX, el domini comercial britànic de la zona estava sota amenaça de les tribus afganeses que des del nord atacaven els interessos imperials del Regne Unit. Per contenir les agressions resultava essencial annexionar les regions limítrofs del Sind i del Panjab. El general Charles James Napier va arribar a Karachi (capital del Sind) el 9 de setembre de 1842, i amb menys de sis mesos va aconseguir establir un domini colonial britànic al Sind, després de la batalla de Miani (17 de febrer de 1843). La seva gesta li valdria el títol de primer administrador civil de Sind, depenent de la Presidència de Bombai.

En els diversos regnes tàmils que ocupaven la vall del riu Indus, el sistema postal establert funcionava a través de missatgers anomenats Wallah Dawk o Dak, nom amb el qual els britànics es referien als corredors. La distància dels viatges i el pes de les seves cartes determinava la quantitat econòmica a percebre, mai era la mateixa. Com anècdota, resulta curiós que els missatgers protegien les entregues entre fulles de palma, per mantenir-les en bones condicions durant el transport.

Postal amb uns Wallah Dawk transportant el correu, cap a 1850. Font: http://oldphotosbombay.blogspot.com.es/

Tot i que aquest sistema es mantenia des de temps immemorials, resultava ineficaç i inadequat per a les noves necessitats militars i comercials de la British East India Company. Les infraestructures comercials i administratives de la nova realitat colonial requerien una major eficiència i operativitat en aquesta nova etapa de desenvolupament en la regió. Així doncs, el Consell d’Administració de la Companyia va encarregar-li a Sir Henry Bartle Frere la reforma del sistema postal d’aquesta jurisdicció. El 1851 va introduir una sèrie de millores que regenerarien i reorganitzarien tot el conjunt de la regió. En primer lloc es faria una revisió de les taxes del franqueig postal, fixant-se un estàndard de valors independentment de la distància recorreguda. Una altra mesura destacable va ser l’establiment de rutes per la vall del riu Indus, on el transport es feia a cavall o en camell. I, per descomptat, el nou sistema aprofitaria per introduir l’ús del segell postal, el primer del continent asiàtic, amb un valor de 1/2 anna i emesos a Scinde (Sind, Pakistan).

Aquesta millora de la gestió del servei postal va permetre unir les oficines de correu estatals, de Karachi a través de Kotri i de Hyderabad fins a Sukkur al nord. Però per altra banda, aquest model va suposar l’extinció de la missatgeria tradicional Dawk.

Un tret bàsic d’aquest nou sistema va ser que els segells requerien el pagament per avançat del franqueig. Tal com podem veure a la imatge superior, els segells duien la marca de la marina mercant de la British East India Company, amb un disseny en relleu sobre lacre vermell. Però aviat van començar a portar problemes, ja que es feien malbé a l’obrir-se les cartes. Llavors van ser substituïts per un disseny decorat en relleu sobre paper blanc, aviat descartat per ser força imperceptible amb poca llum. Finalment, s’apostà pels segells gravats en blau.

Scinde Dawk blau de 1/2 anna. Font: SBP Museum

Per tal d’homogeneïtzar els segells del territori colonial britànic de l’Índia, Pakistan i Bangladesh, el 30 de setembre de 1854 l’administració postal britànica va deixar d’emetre aquests segells. Al seu lloc, emetria els segells de la “Companyia de l’Índia Oriental” amb l’efígie de la reina Victòria I de Regne Unit.

Amb un valor de només 1/2 anna, els Scinde Dawk actualment estan considerats uns dels segells postals clàssics més rars del món filatèlic. A banda de gaudir de l’exclusivitat de ser els primers segells emesos de tot el continent asiàtic.