Vista nocturna de l’Exposició Internacional, Barcelona, 1929

L’èxit de l’Exposició Universal de Barcelona, celebrada l’any 1888, al recinte de la Ciutadella, va encoratjar que uns anys més tard les principals societats econòmiques de la ciutat reivindiquessin la possibilitat de fer-ne una segona. Després de moltes discussions sobre quin seria el millor emplaçament per a l’esdeveniment i altres qüestions, finalment es va decidir que l’Exposició Internacional de Barcelona tindria lloc a la muntanya de Montjuïc, entre el 20 de maig de 1929 i el 15 de gener de 1930. La gran magnificència de l’Exposició tindria un gran impacte urbanístic en la ciutat, i dibuixaria algunes construccions que actualment perviuen com a testimonis d’aquell moment, per exemple el Palau Nacional de Montjuïc (avui dia s’hi pot visitar el Museu Nacional d’Art de Catalunya), la Font Màgica o bé la plaça d’Espanya.

L’aposta per una exposició d’aquest tipus va suposar un enorme esforç econòmic i tècnic per part de l’administració municipal i estatal. La projecció urbanística a l’entorn de la muntanya, la construcció de les diverses edificacions o el condicionament dels terrenys va suposar que els cinquanta milions de pessetes cedits per l’Estat espanyol fossin insuficients. Aquesta col·laboració havia estat possible mitjançant l’emissió de deute públic amortitzable.

La necessitat de crear nous impostos va comportar, entre altres mesures, una sobretaxa de cinc cèntims en la correspondència de dins Barcelona i fins a uns vint-i-cinc quilòmetres de distància. Per tant, com que el franqueig dins la ciutat era de vint-i-cinc cèntims, la sobretaxa resultaria el 20% de la tarifa.

L’inusual d’aquesta situació és que per primer cop, l’Estat cedeix puntualment una contribució estatal a un ens local, l’Ajuntament de Barcelona. Les emissions per aquest motiu tingueren lloc entre els anys 1929 i 1945, quan el recàrrec fou suprimit.

L’exemplar de la col·lecció Ramon Marull forma part d’aquest grup de segells de recàrrec obligatori a Barcelona. El motiu que apareix representat és la façana del Palau de Montjuïc amb els set raigs de llum sortint des del seu darrere, tal com ho veiem avui dia. A la zona central, s’indica el motiu de l’emissió, l’Exposició Internacional, i l’any. La litografia pertany a la impremta de Sucesores de Henrich y C.^a., empresa de Barcelona que actualment ja no existeix.

La sobrecàrrega “REPUBLICA” que apareix a sobre del segell ens aporta un grau més d’informació. En Decret oficial del 5 d’agost de 1931 es va decidir commemorar l’adveniment de la República mitjançant una emissió filatèlica. Per a tal ocasió, no es crearia un model nou sinó que s’empraria el segell en verd i negre de la sèrie sisena i se’l sobrecarregaria amb un distintiu. Cada província catalana tindria el mateix missatge amb el seu respectiu escut de fons. Apareixerien públicament el mateix 11 de setembre, com a homenatge a la Festa Nacional.