El 2010, Ángela Bonadies (Caracas, 1970) i Juan José Olavarría (Valencia, Veneçuela, 1969) inicien el projecte titulat La Torre de David. Aquest work in progress pren com a eix l’ocupació, per part de diverses famílies i individus sense habitatge, del Centro Financiero Confinanzas, un gratacels de 45 pisos i 195 metres d’alçada que era la tercera construcció més alta de Caracas. La Torre de David, anomenada així perquè el seu promotor va ser el banquer veneçolà David Brillembourg, va començar a erigir-se el 1990, com a part d’un pla urbanístic impulsat per empresaris que havien amassat les seves fortunes amb el boom borsari dels vuitanta, i que pretenia crear en aquesta zona de la capital un bulevard a l’estil de Wall Street. Tanmateix, les obres es van aturar el 1994, a causa de la fallida financera del grup Confinanzas després de les sancions imposades pel govern de Rafael Caldera. El 2007, quan l’edifici presentava un estat ruïnós, van començar a instal·lar-s’hi famílies precàries que van arribar a ser un total de nou-centes, unes quatre mil cinc-centes persones en la seva etapa de més alta densitat, les quals, emparades sota la figura de la cooperativa habitacional Casiques de Venezuela, van construir les seves cases i hi van romandre fins el 2014, quan van ser desallotjats pel president Nicolás Maduro. Després de negociar amb el responsable de la comunitat, una mena de «capo» que organitzava la vida col·lectiva i imposava les normes que calia seguir, Bonadies i Olavarría van accedir a l’interior de la torre i van documentar els espais domèstics i la nova morfologia arquitectònica, a més de mantenir converses amb els seus habitants. Segons assenyalen els artistes mateixos, la torre és una icona que representa les darreres dècades de Veneçuela: de la promesa modernitzadora del capital fins a la promesa revolucionària de l’Estat.

Concebuda com una novel·la gràfica, A les entranyes de la bèstia s’afegeix als nombrosos treballs desenvolupats sota l’epígraf La Torre de David, els quals van adoptar diferents formats —instal·lacions, escultures, fotografies, etc.— segons les seves successives visualitzacions públiques. En aquesta exposició no només es mostren els dibuixos originals, sinó també una presentació museogràfica inèdita, concebuda específicament per a la Sala Miserachs.