Joan M. Schwartz i Jorge Blasco
Dijous 9 de març, 19 h. Espai 4
Entrada gratuïta. Aforament limitat

El conjunt de conferències i publicació que es recullen sota l’esdeveniment anomenat Arxivar són una invitació a revisitar un espai i un concepte que han interessat a diverses comunitats culturals (art, gènere, antropologia, filosofia, etc.), durant els darrers anys: l’arxiu.

No hem d’oblidar que l’arxiu ha canviat part de la seva activitat: ha deixat de ser únicament un lloc on trobar informació i ha afegit a les seves tasques ser un camp d’estudi en si mateix i, alhora, un concepte provocador que ha fet sortir a la llum importants obres i pràctiques artístiques al seu voltant.

Gran part de l’“art d’arxiu”, però, no ha anat més enllà de la metàfora i ha deixat passar l’estructura interna d’aquest com a lloc de creació. Aquestes metàfores han estetitzat l’arxiu i s’ha arribat a construir un gènere com en els vells temps: l’art d’arxiu, sobre el qual ja hi ha fins i tot manuals.

Aquest esdeveniment reclama una altra estètica de l’arxiu, aquella que indaga en el seu interior, que es mou en la performativitat, en la teoria ANT (actor-network theory) i que produeix textos als quals la comunitat artística no pot deixar d’apropar-se si no vol repetir-se a si mateixa constantment.

Arxius, veritat i poder

Al llarg dels darrers trenta-cinc anys, els arxius han deixat de ser fonts de documents per esdevenir material d’estudi, i els arxivistes  s’han hagut d’adaptar a les transformacions tecnològiques i intel·lectuals produïdes tant al si com fora de la professió: canvis importants en la naturalesa i l’abast de la comunicació humana; el pas del procediment analògic al digital en la creació i emmagatzematge de registres, i un autoconcepte i una imatge pública que han esdevingut influents en comptes de passius. En aquesta conferència, la Dra. Joan M. Schwartz, valent-se de la seva experiència com a arxivera de fotografies, ens oferirà observacions sobre les maneres en què els arxius com a institucions de coneixement i els arxivers com a treballadors del coneixement han afrontat aquestes transformacions, s’han adaptat a les tensions postcustodials, als reptes digitals i a les contradiccions postmodernes, per acabar cara a cara amb noves angoixes “post-veritat”.

La Dra. Joan M. Schwartz és professora i cap del Departament d’Història de l’Art i de Conservació de l’Art de la Queen’s University, a Kingston (Canadà), on imparteix cursos d’història de la fotografia i de cultura visual del segle xix. També és professora investigadora adjunta del Departament d’Història de la Carleton University, a Ottawa (Canadà). Des de 1977 fins a 2003 la Dra. Schwartz fou especialista d’Adquisició i Recerca Fotogràfica en els Arxius Nacionals de Canadà, a Ottawa. Com a geògrafa històrica i teòrica de l’arxivística, el seu enfocament acadèmic sobre el potencial tant dels arxius com de la fotografia per construir conceptes de lloc i identitat és doble. És membre de la Reial Societat del Canadà, de la Reial Societat Geogràfica Canadenca i de la Societat d’Arxivers Americans.

Jorge Blasco Gallardo és escriptor i investigador independent. El seu principal interès i camp de treball és tot allò que té a veure amb el verb “arxivar”. Va estudiar Belles Arts a la Universitat de Salamanca i va ampliar la seva formació al Technological Educational Institution of Athens. Va realitzar estudis de postgrau i doctorat a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB-UPC). Un dels seus projectes més coneguts és Cultures d’arxiu (2000 -2005), que es va desenvolupar en seus com ara la Fundació Tàpies, Barcelona; La Nau, València; la Universitat de Salamanca, i el Monasterio de Nuestra Señora de Prado, Valladolid. Ha comissariat l’exposició Imaginaris urbans a l’Amèrica Llatina, de l’escriptor Armando Silva, tant l’edició a Barcelona com a Bogotà.

El seu treball més recent és TOC: una colección propia, per al Museu d’Art Contemporani de Castella i Lleó, un treball en equip sobre el trastorn obsessiu compulsiu en el qual va col·laborar amb diversos psiquiatres i psiconanalistes per produir un aparell d’anàlisi de les imatges de la malaltia diferent de l’habitual.

Properes sessions ARXIVAR.: 8 de juny (Ramon Alberch i Eric Ketelaar) i 10 d’octubre (K.J.Rawson)