La dualitat de l’arxiu: Eric Ketelaar
Arxius desplaçats. Reflexions entorn de la territorialitat, el principi de provinença,  i l’ús de les tecnologies: Ramon Alberch i Fugueras

El conjunt de conferències i publicació que es recullen sota l’esdeveniment anomenat Arxivar són una invitació a revisitar un espai i un concepte que han interessat a diverses comunitats culturals (art, gènere, antropologia, filosofia, etc.), durant els darrers anys: l’arxiu.

No hem d’oblidar que l’arxiu ha canviat part de la seva activitat: ha deixat de ser únicament un lloc on trobar informació i ha afegit a les seves tasques ser un camp d’estudi en si mateix i, alhora, un concepte provocador que ha fet sortir a la llum importants obres i pràctiques artístiques al seu voltant.

Gran part de l’“art d’arxiu”, però, no ha anat més enllà de la metàfora i no ha deixat passar l’estructura interna d’aquest com a lloc de creació. Aquestes metàfores han estetitzat l’arxiu i s’ha arribat a construir un gènere com en els vells temps: l’art d’arxiu, sobre el qual ja hi ha fins i tot manuals.

Aquest esdeveniment reclama una altra estètica de l’arxiu, aquella que indaga en el seu interior, que es mou en la performativitat, en la teoria ANT (actor-network theory) i que produeix textos als quals la comunitat artística no pot deixar d’apropar-se si no vol repetir-se a si mateixa constantment.