Jacques Rancière, Andrea Soto Calderón i Xavier Bassas
Divendres 6 d'abril de 2018 a les 19 h i dissabte 7 d'abril a les 11 h. Espai 4
Entrada lliure. Aforament limitat.

Per a Rancière, la relació entre imatges i paraules no és una relació de dependència ni d’oposició ni de substitució. És més aviat una relació d’heteronomia, perquè les unes i les altres, les imatges i les paraules, evoquen i convoquen sempre un dispositiu en què s’intrica el que es pot veure i el que es pot dir. Plantejant les maneres com imatge i paraula es relacionen i produeixen sentit, el que proposem és qüestionar principalment el consens actual sobre la saturació d’imatges i el lloc dels discursos que acompanyen aquest «torrent» d’imatges. En definitiva, abordar el sentit de les imatges i de les paraules, així com la seva relació, és posar en relleu la política i la policia que articulen tot el que veiem i diem.

Sessió 1
El treball de les imatges
Divendres 6 d’abril, 19 h, Espai 4
19 h – Presentació a càrrec d’Andrea Soto Calderón
19.30 h – Conferència-debat, amb Jacques Rancière
Debat en francès i castellà (amb traducció simultània al castellà)
Retransmissió en directe al web

Davant els diversos discursos de coneixement crític sobre les imatges que existeixen, Jacques Rancière es planteja una sèrie de preguntes sobre les operacions de les imatges, els seus tipus de presència, els seus usos i les seves funcions en l’art i en la crítica contemporània. Les seves reflexions són un desplaçament de la pregunta «què són les imatges?» a les maneres de fer de les imatges, els procediments mitjançant els quals poden donar lloc a una certa comprensió. El seu propòsit no és establir una definició que digui què caracteritza les imatges, sinó que posa l’èmfasi en el fet que les imatges són principalment una tasca, una posada en relació, un procés d’articulació. No és qüestió d’establir una espècie d’harmonia entre el discurs i les imatges, sinó d’habilitar un espai —una arquitectura fràgil— on la paraula poètica i la forma plàstica puguin teixir els seus intercanvis.

Sessió 2
El litigi de les paraules: art i filosofia
Dissabte 7 d’abril, 11 h, Espai 4
11 h – Presentació a càrrec de Xavier Bassas
11.30 h – Conferència-debat, amb Jacques Rancière
Debat en francès i castellà (amb traducció simultània al castellà)
Retransmissió en directe al web

Proposar una reflexió sobre els «litigis» entre la paraula i la imatge és, d’entrada, trencar el consens establert sobre la pretesa relació natural entre totes dues. D’altra banda, també és afirmar que, en la relació entre paraula i imatge —en cada relació entre paraula i imatge—, es posa en joc alguna cosa més que una simple qüestió «visual», per no dir «estètica». Cada relació entre imatge i paraula estableix, en paraules de Rancière, un «repartiment d’allò sensible»: identificacions i desidentificacions entre maneres de dir, veure i sentir.

El propòsit d’aquesta primera part del seminari, doncs, és pensar des de Rancière i amb Rancière els diferents tipus de relació entre imatge i paraula, especialment en art i en filosofia, començant per una arriscada anàlisi de l’escriptura del mateix Jacques Rancière.

Jacques Rancière (Alger, 1940) és professor emèrit de la Universitat de París VIII. A partir d’una recerca sobre el moviment obrer als voltants de 1830, ha elaborat un pensament basat en la noció d’igualtat i emancipació que obre noves perspectives en filosofia, política, pedagogia, literatura i les arts. El reconeixement internacional de les seves obres ha donat al seu pensament el caràcter d’imprescindible.

Andrea Soto Calderón (Valparaíso, 1980) és doctora en filosofia. Actualment duu a terme una recerca sobre la relació entre imatge i ficció a la Universitat de París VIII. Treballa com a docent d’estètica i teoria de l’art. Les seves recerques se centren en les transformacions de l’experiència estètica en la cultura contemporània, la investigació artística, l’estudi de la imatge i els mitjans, així com la relació entre estètica i política.

Xavier Bassas (Barcelona, 1978) és filòsof, editor i traductor. També és doctor en llengua francesa i filosofia per la Universitat de la Sorbona i la Universitat de Barcelona, on actualment treballa com a docent al Departament d’Estudis Francesos. S’ha especialitzat en l’anàlisi del pensament i l’escriptura de Jean-Luc Marion, Jacques Derrida i Rancière, sobre els quals ha escrit diversos textos i dels quals ha traduït nombrosos llibres.