Pía Elizondo i Mònica Roselló
Dijous 15 de juny, 19 h. Virreina LAB
Entrada gratuïta. Aforament limitat

On Photography (Sobre la fotografia, 1977), l’emblemàtic assaig de Susan Sontag, serveix com a títol i com a invocació per a aquest cicle de converses entre fotògrafes que desenvolupen la seva obra en contextos nacionals i internacionals molt diferents.

La idea és posar en relació pràctiques diferents, així com posicionaments i paradigmes oposats, però també complementaris. Entenem que en l’enunciació de l’obra d’un artista hi ha una manera de construir esfera pública, una manera d’exposar-se i dirimir, col·lectivament, quin és l’horitzó d’una producció, el seu missatge, però sobretot el seu encaix comunitari.

En aquesta segona sessió intervenen Pía Elizondo (Mèxic DF, 1963) i Mònica Roselló (Tarragona, 1961), dues artistes les obres de les quals posseeixen una sèrie de notes comunes, com ara l’atenció al detall significatiu, l’èmfasi en allò que és transitori i fugaç, l’ús de tecnologies fotogràfiques «pobres» o alternatives i el caràcter essencialment subjectiu dels seus discursos. La conversa es produirà al fil de la projecció dels seus treballs.

Pía Elizondo va néixer a la ciutat de Mèxic en 1963. Ha exhibit el seu treball a Mèxic i Amèrica Llatina, Estats Units i Europa. Viu a París on el seu treball és distribuït per l'agència VU i forma part de les adquisicions de l'FNAC. El 2012, obté un mestratge per part de l'ENSP (Arles). És cap de taller a l'ENSP Louis Lumière (Paris). Des de 2013 ha publicat diversos llibres d'artista.

Mònica Roselló és llicenciada en Imatge (1986 Belles Arts UB). Treballa professionalment en publicitat, arquitectura i interiorisme. Ensenya fotografia i desenvolupa projectes personals. Exposicions i instal.lacions més representatives –algunes realitzades amb el fotògraf Jordi Guillumet–: “L’armari de l’Arquitecte” (de l’acte creatiu en arquitectura); “Objecte d’observació” (el paper de l’espectador en l’espectacle); “Darrera versió” (retrats seqüenciats); “Tabula rasa” (els mecanismes de construcció dels records); “Rear window” (les intimitats a traves de les finestres); “Reading Between Streets” (l’ús de l’espai públic com a clau per a la comunicació), i “Doble exposició” (el viatge com a mitjà de supervivència).