Ver a una mujer

Projecció i col·loqui a Zumzeig amb Mònica Rovira i Andrea Queralt

Amb Andrea Queralt, productora, vam estudiar a la mateixa universitat: compartim referents, i també amics. En aquesta xerrada, a partir de Ver a una mujer, parlarem de l’experiència de fer pel·lícules, de com fem món amb les pel·lícules i de com continuar fent pel·lícules. 

Ver a una mujer (notes de direcció):

Quan veus algú i t’enlluerna, tot d’una t’omples de l’altre i deixes de veure res. Només sents intensament cada instant que s’escapa. Des de la incertesa, vulnerable, busques amb persistència qualsevol indici de realitat. Intentant de veure la Sarai, aquí mostro el que emergeix al llindar de la mirada. 

Es tracta d’una història vinculada a allò que batega, que respira i que s’escapa, articulada des de dins a partir d’imatges de naturalesa fragmentada, en situacions de fragilitat i confusió, pròpies de l’enamorament.

He construït Ver a una mujer amb les fractures, els interrogants, els buits i les ombres que creixen en escoltar les imatges capturades. Una arquitectura subtil i precisa de fil emocional per a un relat nu i frontal que neix del que s’ha viscut, tan real com puc ser jo. 

Mònica Rovira, novembre del 2017.

Andrea Queralt és productora de cinema establerta a París, des del 2015 forma part de la productora 4A4 Productions, on ha coproduït Pepe, de Nelson Carlo de Los Santos Arias (Os de Plata a la Berlinale 2024); O que arde, d’Oliver Laxe (Premi del Jurat del Festival de Canes Un Certain Regard 2019), Sobre todo de noche, de Víctor Iriarte (Venice Days, 2023); Matadero, de Santiago Fillol (Locarno, 2022), i Avant la fin de l’été, de Maryam Goormaghtigh (ACID, Canes, 2017). Actualment està produint les properes pel·lícules d’Oliver Laxe i Ben Rivers, i en paral·lel és coordinadora del FIDLab a Marsella. L’any 2020 va ser la representant francesa de Producers on the Move. Ha impartit tallers al màster de Documental de Creació de la Universitat Pompeu Fabra, a Tabakalera (Sant Sebastià), a Márgenes (Madrid), a l’ESAV (Marràqueix) i al Harvard Film Study Center.

Mònica Rovira és cineasta i investigadora. És llicenciada en Comunicació Audiovisual i té un màster en Documental de Creació per la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona). És diplomada en Direcció de Cinema per la FAMU (Academy of Performing Arts, Praga). A partir de Ver a una mujer (2017), investiga la tensió entre el desig i l’escriptura, el llenguatge fílmic com a lloc des del qual formular preguntes, les maneres de narrar el que ens passa. Amb una pulsió vinculant, estableix una relació triangular amb l’altra i amb la càmera. Una pràctica que posa al centre la vulnerabilitat i la temporalitat dels cossos, així com les relacions espectrals que fereixen, travessen i desborden les imatges. Assaja l’escriptura del jo en el cinema, i construeix una veu en trànsit que qüestiona el que és identitari. Them, the Water and Me (2024) és la recerca per a una nova pel·lícula.