Comissari: Valentín Roma
Inauguració: divendres 19 de juliol, 19h
Visites guiades gratuïtes, a partir del 27/07: dimarts, 18 h; dissabte i diumenge, 12 h
 

El procés de transformació de la plaça de la Gardunya no només permet entendre –si bé de manera epigonal– quines eren les lògiques de l’antic pla urbanístic «Del Liceu al Seminari», ideat pels arquitectes Lluís Clotet i Óscar Tusquets, que va començar a implantar-se a Barcelona a principis dels anys vuitanta. També posa de manifest quins patrons van ordenar les reformes successives a l’interior del Raval, on una institució cultural, en aquest cas l’Escola Massana, esdevé punta de llança d’«exercicis de cirurgia urbana», en paraules del mateix Tusquets, és a dir, d’una instrumentalització de la cultura en operacions amb un impacte socioeconòmic conflictiu en els teixits ciutadans.

Àngels nous –títol que s’inspira en «l’àngel de la història» de Walter Benjamin– presenta, per primera vegada en un context expositiu, el seguiment fotogràfic que Jorge Ribalta (Barcelona, 1963) va fer durant tretze anys, entre el 2005 i el 2018, de la plaça de la Gardunya, atenent principalment aquelles modificacions relacionades amb la seva morfologia i els seus usos públics.

Presentada com una cronologia a la inversa, la mostra arrenca amb l’inici del primer curs a la nova Escola Massana i amb l’arribada dels primers habitants als nous blocs de pisos circumdants, el 2017 i el 2018, i acaba amb fotografies de l’antiga plaça i la part del darrere del mercat de la Boqueria, datades del 2005.

A partir d’aquí, l’itinerari museogràfic s’assembla a una excavació arqueològica que fa emergir estrats i restes de vides anteriors, microestudis temàtics que documenten diversos episodis històrics i urbans l’escenari dels quals va ser la plaça de la Gardunya: l’antic convent gòtic de Santa Maria de Jerusalem, l’Acadèmia de Medicina i el cementiri darrere l’Hospital de la Santa Creu, així com el trasllat de l’antiga seu de l’Escola Massana al nou edifici de Carme Pinós o la construcció del petit parc d’habitatges.

En aquest sentit, Àngels nous investiga la metamorfosi de la Boqueria i els voltants a causa de la pressió turística creixent, el pas d’un comerç tradicional i d’ús local a una nova economia sostinguda a partir del turisme de masses.

A més, s’hi inclouen diversos objectes, fotografies, publicacions i documents de caràcter històric que contribueixen al relat i fan que les distincions entre obra i document, entre exposició i arxiu, siguin més complexes.

Aquesta proposta forma part d’un conjunt de sèries fotogràfiques realitzades per Ribalta durant els últims quinze anys. El nexe és la representació de Barcelona en l’era posterior al Fòrum de les Cultures 2004, la darrera gran operació urbanística a la nostra ciutat.

Algunes d’aquestes sèries són, entre d’altres: Trabajo anónimo (2005), al voltant de l’última indústria metal·lúrgica a Can Ricart (Poblenou); Sur l’herbe (2005-2008), entorn del públic del festival Sónar; Futurismo (2010-2011), sobre els paisatges de la nova/vella economia al districte 22@; 1888 (2012-2013), sobre les restes de l’Exposició Universal de Barcelona el 1888, o Litoral (2009), que explorava l’entorn de la platja del Prat de Llobregat durant l’ampliació de l’aeroport.