Aquesta exposició presenta, per primera vegada a l’Estat espanyol, un recorregut exhaustiu sobre la trajectòria artística, política i editorial de Nanni Balestrini (Milà, 1935 - Roma, 2019), un dels intel·lectuals més rellevants i més implicats en els processos de dissidència estètica i ideològica empresos a Itàlia a partir dels anys seixanta. Cal destacar la presència de nombrosos documents inèdits, procedents del seu arxiu personal.

Organitzada amb la col·laboració de la Soprintendenza archivistica e bibliografica del Lazio, la mostra, que pren el títol d’una novel·la de Balestrini publicada el 1976, s’articula en quatre apartats cronològics i presenta, de manera inèdita, una àmplia documentació procedent de l’arxiu personal de l’autor.

El primer àmbit, que cobreix des del 1961 fins al 1969, reuneix la producció poètica i visual de Balestrini durant aquests anys, la seva activitat amb el Gruppo 63 i els treballs inicials amb tecnologia digital (per exemple, Trade 1, 1961), a més de les col·laboracions amb músics com ara Luigi Nono i Hans Werner Henze.

El segon apartat, entre 1969 i 1979, investiga la contribució de Balestrini a l’activitat antagonista de Potere Operaio i Autonomia Operaia; les seves novel·les Vogliamo tutto (1971), La violenza illustrata (1976) i Vivere a Milano (1976) amb fotografies d’Aldo V. Bonasia; el cicle poètic de la Signorina Richmond i els diversos ràdio-drames per a la RAI el 1973; la fundació de les revistes Compagni (1969) i la mítica Alfabeta (1979), i, per acabar, el procés polític del 7 Aprile, en què se’l va incriminar, fet que el va portar, el 1979, a exiliar-se a París. D’aquesta època cal destacar els seus collages amb titulars periodístics i imatges dels mass media, en què Balestrini va crear un llenguatge que unia discrepància, agitació política i poesia.

La tercera secció comprèn des del 1980 fins al 1999, quan la seva activitat en el camp editorial es fa més intensa i publica fins a quinze llibres diferents entre novel·les, antologies poètiques i llibres experimentals. És en aquest moment e que veuen la llum títols fonamentals, com ara Blackout (1980), Gli Invisibili (1987), L’orda d’oro, amb Primo Moroni (1988), L’Editore (1989) i I furiosi (1994), entre d’altres. També durant aquest període funda, a l’exili, el diari Change International (1983) i, ja a Roma, on va tornar el 1984, després de ser absolt, la revista Bestia (1997). A partir de 1995 inicia les seves col·laboracions amb la televisió cultural franco-alemanya ARTE y amb la cadena cultural RAISAT. Així mateix, el 1999 crea el canal cultural de televisió per internet Raisat Zoom. El 1993 participa en la Biennal d’Art de Venècia, mentre les seves obres visuals continuen expandint-se cap a la investigació del llenguatge no només verbal, sinó també social, a partir del treball amb objectes i materials de consum quotidià.

El quart i darrer àmbit presenta, juntament amb els seus llibres més destacats —Parma 1922. Una resistenza antifascista (2002), Tutto in una volta (2003), Sandokan. Storia di camorra (2004), Carbonia. Eravamo tutti comunisti (2013), La nuova violenza illustrata (2019), així com l’edició en tres volums de la seva Poesia completa (2015-2018)—, una revisió dels treballs de Balestrini entre 2000 i 2019. Algunes obres significatives són L’ombelico del mundo, programa televisiu per a la RAI que dirigeix amb Paolo Fabbri, Sergio Opina i Lello Voce; l’òperapoesia Eletta (2001), i Tristanoil, una peça experimental que es va mostrar a la documenta de Kassel (2013). Aquest apartat presenta una selecció de treballs que pertanyen a la sèrie La Tempesta perfetta (2015), en què Balestrini explora les possibilitats visuals i lingüístiques del quadre de Giorgione titulat La tempesta (1508).

La violència il·lustrada forma part d’una línia expositiva, en certa manera autònoma dins de la programació de La Virreina Centre de la Imatge, en què es van investigar les trajectòries d’un conjunt d’autors seminals per a les diverses ruptures epistemològiques, estètiques i polítiques produïdes durant els últims seixanta anys. Tots aquests autors —Alexander Kluge, Copi, Ketty La Rocca, Paula Rego, Susan Sontag, Barbara Hammer i Nanni Balestrini— van néixer a la dècada de 1930.