Nanni Balestrini
Nanni Balestrini, "La strage", 1993

La poesia fa male
Celeste Araújo, Mohamad Bitari, Francesc Gelonch, Lola Nieto, Anna Pantinat, Míriam Reyes, Raquel Santanera, Oriol Sauleda, Maria Sevilla i Mariana Spada

22.03.2021 – 16.05.2021


Grup d'investigació al voltant de l'exposició "La violència il·lustrada", de Nanni Balestrini

L'exposició La violència il·lustrada presenta un recorregut exhaustiu sobre la trajectòria artística, política i editorial de Nanni Balestrini (Milà, 1935 – Roma, 2019), un dels intel·lectuals més rellevants i més implicats en els processos de dissidència estètica i ideològica empresos a Itàlia a partir dels anys seixanta.

Balestrini renuncia a tota linealitat presumpta i imposada per un text reutilitzant-ne els mots i esberlant-ne els sentits no només per il·lustrar la violència que l’envolta, sinó per generar-ne una de nova, de pròpia: La poesia fa male. Aquest serà el títol que prendrà Balestrini per a dues obres diferents: un collage i un recull de poemes satírics que concentren la seva poètica; fer de la poesia una fuetada al cervell del lector.

Reprenent el títol de La poesia fa male i seguint la invitació de la carta al lector que obre el poemari Blackout —«Estimat pacífic i inexpert lector, les pàgines que et disposes a llegir són una invitació explícita i urgent a la violència »—, des de La Virreina Centre de la Imatge hem convocat deu poetes coneixedores de l’experimentació en imatge, música i paraula per empeltar-se amb l’obra poètica i visual de Balestrini. Seran quatre sessions de treball durant el mes de març que donaran lloc a un festival, el maig del 2021, amb performances, xerrades i recitals al voltant de la figura de Nanni Balestrini.

CELESTE ARAÚJO
Braga, 1979. És investigadora i programadora de cinema. Forma part de l’equip de programació de Xcèntric, el cinema del CCCB, i prepara una tesi doctoral sobre Luigi Nono. Va estudiar Comunicació Social a la Universidade do Minho i Estudis Avançats en Filosofia a la Universitat de Barcelona. Ha estat periodista al diari Público (Portugal) i redactora de Blogs&Docs, on va coordinar la secció «Fugas». També ha publicat texts a Musik im Metrum der Macht, Arte y políticas de identidad, Els peus d’Ícar, Archivos de la Filmoteca de Valencia i Cinema Comparat/ive Cinema, entre altres.

MOHAMAD BITARI
Damasc, 1990. Poeta, traductor, periodista, dramaturg palestí de Síria i exiliat polític a Barcelona. Va néixer al camp de refugiats palestins del Yarmouk, a Damasc, on va estudiar Filologia Hispànica i Dramatúrgia. Escriu en diversos diaris àrabs com Al-Arabi Al-Jadid, As-safir i el digital UltraSawt. Ha fet traduccions poètiques i culturals del castellà i el català a l’àrab d’autors com Federico García Lorca, Rafael Alberti, Miguel Hernández, Tomas Cohen i Miquel Martí i Pol. És curador del llibre Jo sóc vosaltres. Sis poetes sirians (Sodepau, Pol·len edicions i Godall Edicions, 2019).

FRANCESC GELONCH
Juneda, 1974. És historiador de l’art, escriptor, dissenyador gràfic i artista interdisciplinari. Ha publicat el volum de poesia La mandra no és un ocell (LaBreu Edicions, 2016). Com a autor de teatre, amb el Teatre Kaddish va estrenar l’obra Casagemas, dirigida per Xavier Giménez Casas, al Museu Picasso de Barcelona l’any 2016. Els seus treballs d’experimentació cinematogràfica s’han pogut veure en festivals internacionals.

LOLA NIETO
Barcelona, 1985. Doctora en Filologia Hispànica per la UB. Coordina, amb Antonio F. Rodríguez i Laia López Manrique, la revista de creació artística Kokoro, així com l’editorial Kokoro Libros. Ha publicat Alambres (Kriller71, 2014), Tuscumbia (Harpo libros, 2016) i Vozánica (Harpo libros, 2018).

ANNA PANTINAT
Barcelona, 1977. És artista escènica i autora dels reculls de poemes Construcció de la nit (Fonoll, 2012), De sobte, un estiu (LaBreu, 2014) i Qui no s’anomena (Món de Llibres, 2018). Canta, toca el teclat, el theremin i compon al grup de punk Pentina’t Lula i coordina, amb Daniel Ardura, el segell discogràfic Repetidor Disc.

MÍRIAM REYES
Orense, 1974. Poeta, videocreadora i traductora. Experimenta amb l’escriptura audiovisual i el recital multimèdia. Ha publicat els llibres de poesia Espejo negro (DVD, 2001), Bella durmiente (finalista del XIX Premio de poesía Hiperión, Hiperión, 2004), Desalojos (Hiperión, 2008) Yo, interior, cuerpo. Antología poética (Argentina, 2013), Haz lo que te digo (Bartleby, 2015), Prensado en frío (Malasangre, 2016) i Sardiña (Chan da Pólvora, 2018).

RAQUEL SANTANERA
Manlleu, 1991. És autora de tres reculls de poesia: Teologia poètica d’un sol ús (Viena Edicions, 2015), De robots i màquines o un nou tractat d’alquímia (El Gall Editor, 2018) i Reina de rates. Crònica d’una època (Pagès Editors, 2021). És una de les tres programadores del cicle de poesia de l’Horiginal i impulsora d’Els Vespres Malgastats a la comarca d’Osona.

ORIOL SAULEDA
Sant Pol de Mar, 1993. Fa poesia improvisada, sense pensar-s’ho. Té fars com la paraula viva de Maragall o el happy new ears de Cage. Ha tret algun llibre i algun CD. No busca camins: se’ls inventa, com tothom.

MARIA SEVILLA
Badalona, 1990. És autora dels reculls Dents de polpa (Adia Edicions, 2015), Kalàixnikov (Món de Llibres, 2017) i Plastilina (Fonoll, 2021), així com de la plaquette if true: false, else: true (Fonoll, 2020).  Prepara una tesi doctoral sobre la novel·la La passió segons Renée Vivien, de Maria-Mercè Marçal. Els seus poemes han estat traduïts al castellà, anglès, turc i croat. Des del 2019 és una de les tres programadores de l’Horiginal.

MARIANA SPADA
Concepción del Uruguay, Argentina, 1979. Ha publicat Ley de conservación (Gog y Magog, 2019). Des del gener del 2019 resideix i treballa a Barcelona.