Mercats de Barcelona

El comissari Maigret, potser sense ser-ne del tot conscient, va ser el primer a  aplicar un dels elements que distingeixen la novel·la negra mediterrània, que és l’estima per la gastronomia. Després el van seguir el Pepe Carvalho de Manuel Vázquez Montalbán, en Salvio Montalvano de l’Andrea Camillieri, o el Kostas Jaritos de Petros Márkaris. En aquesta nòmina de detectius que adoren la bona taula no pot faltar el comissari Brunetti, nascut de la imaginació de la nord-americana, però veneciana d’adopció, Donna Leon, qui va ser a Barcelona recentment per participar en el festival BCNegra. 
 

La seva darrera novel·la, El foc purificador, va ser protagonista de la sessió sobre gastroliteratura que va tenir lloc el 25 de febrer al mercat de la Concepció. Una bona elecció, ja que una part important d’aquest llibre té com a escenari el mercat venecià del Tívoli. La Laura García, periodista literària i creadora del programa Booklife de biblioteràpia, i la Montse Porta, propietària de la llibreria Jaime’s intentaven escatir per què el menjar, i amb ell els mercats, ocupen un lloc tan destacat a l’obra de la Donna Leon.  

Porta no ho va dubtar. “Els mercats formen part de la nostra vida, són espais on ens sentim segurs”. En una escriptora que malgrat escriure novel·les policíaques defuig tant com pot de la violència, la gastronomia esdevé un contrapunt que aporta pau enmig de la violència inherent a la novel·la negra i a més, en una autora que creu que el que importa no és tant qui ha comès un crim com les raons que han portat el criminal a cometre’l, representa també un refugi que ofereix la seguretat que ens cal per reflexionar i digerir les emocions viscudes.
 

Aquesta capacitat del menjar per despertar emocions que ens connecten amb nosaltres mateixos, amb les persones que estimem i amb les nostres vivències es referia la Laura García, per qui Donna Leon utilitza el menjar per transportar-nos als seus espais i vestir els seus propis personatges. Ens explica qui són i a quin món pertanyen amb l’ajuda del menjar i és, també, amb el menjar que ens explica com és Venècia i ens obre els ulls cap a una ciutat que té molt poc a veure amb la que veuen els turistes mentre es passegen en una góndola i que va molt més enllà de ser un simple escenari per esdevenir un personatge més de les novel·les protagonitzades per Guido Brunetti.

La Montse Porta insisteix en la capacitat de la gastronomia per evocar els nostres mons i per construir també complicitats en descobrir, per exemple, que un dels plats més característics de la cuina del Vèneto, el fetge a la veneciana, no és res més que el fetge amb ceba que fem aquí. Potser per això ens sentim propers al comissari Brunetti, perquè ens identifiquem amb ell a través d’uns sabors que sabem reconèixer.
 

Va ser en Danko, el xef del restaurant Casa Amàlia, qui va oferir la prova en atrevir-se a fer la seva versió del llobarro rostit amb carxofes i amanida de patates i ruca que apareix a les pàgines 143 i 144 del llibre Malas Artes, del qual va oferir un tastet amb què va transportar als assistents a la Venècia adorada per Donna Leon.
 

Aquesta experiència literària i gastronòmica continuarà fins al juny cada quart dijous de mes al Mercat de la Concepció. La pròxima serà el 25 de març i el protagonista el llibre de Leonardo Padura Personas Decentes, on descobrirem al detectiu Mario Conde i una cuina, la cubana, que té molt a oferir-nos.