Mercats de Barcelona

Corria l’any 1888, i la Carolina Serrat no imaginava que ella seria la primera de les quatre Carolines de la seva família que regentaria una parada de flors a la Rambla. 

Ens ho expliquen la Carolina i la Mercè Pallés, les actuals propietàries de la parada ‘Flors Carolina’. “L’any 1888, durant l’Exposició Universal de Barcelona, la nostra besàvia, la Carolina Serrat, va adquirir la botiga que avui encara es conserva”. Està situada a la Rambla, 93, a tocar de l’entrada principal del mercat de la Boqueria. “De fet, el negoci va començar amb la seva mare, la nostra rebesàvia, que ja venia flors pels carrers amb un cistell”. 

Flors, arranjaments florals, rams de núvia, corones i coixins, decoracions florals per a teatres, esglésies, banquets… La història de Flors Carolina és la història de l’amor i de la passió per les flors.

Les germanes volen destacar la figura de la seva àvia, “la més lluitadora de la família”. Una dona vídua, moderna, que sola va tirar endavant a la seva família i el seu negoci. I ens mostren orgulloses una fotografia de la Carolina l’any 1948, quan li va lliurar un ram de flors al doctor Alexander Fleming, l’inventor de la penicil·lina. 

Més de cent quaranta anys d’història donen per a molt: clients nous i retornats, com els nombrosos els personatges il·lustres que s’han apropat a les seves flors, com l’artista Salvador Dalí, el músic Xavier Cugat o l’oftalmòleg Ignacio Barraquer, entre molts d’altres. A l’interior de la botiga, centenars de fotografies i retalls de diari forren les parets de ‘Flors Carolina’. 

Una de les anècdotes que els hi van explicar els seus familiars va ser protagonitzada pel poeta i dramaturg Federico García Lorca. Corria l’any 1935 quan Lorca va estrenar a Barcelona l’obra ‘Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores’. Cada dia, la seva àvia li portava una flor, i el granadí un dia va tancar el teatre per a les floristes de la Rambla. Abans de començar la funció, va relatar:

“Esta noche, mi hija más pequeña y querida, Rosita la soltera, señorita Rosita, doña Rosita, sobre el mármol y entre cipreses doña Rosa, ha querido trabajar para las simpáticas floristas de la Rambla, y soy yo quien tiene el honor de dedicar la fiesta a estas mujeres de risa franca y manos mojadas, donde tiembla de cuando en cuando el diminuto rubí causado por la espina”.

I la història va continuar amb els seus pares, el Miquel i la Carolina. El seu pare, el Miquel Pallés, era un floricultor del Maresme - el mercat central al qual compraven tots els floristes de Barcelona-. I així, entre flors, es van conèixer, es van enamorar i es van casar, i el Miquel va passar a treballar a la floristeria Carolina, i li va donar una gran empenta que la va fer encara més coneguda. Molt estimat per Barcelona i en particular pel seu barri, se’l va honorar amb una plaça, situada entre els carrers de les Carretes i Lleialtat, per la seva feina com a conseller del districte, per dinamitzar la Rambla i pel seu entusiasme contagiós. 

“Porto tota la vida entre flors i plantes”, ens explica la Carolina. És una professió molt vocacional, ja des de petita, quan sortia de l’escola, anava a la floristeria a ajudar a la família. I als 18 va començar a dedicar-s’hi professionalment. Les seves flors preferides? La mimosa i la ginesta. 

A la Mercè també li agrada molt la mimosa, tot i que també li encanten les peònies i els blauets. El que més li agrada de la seva feina és fer boquets, els petits treballs manuals. “Quan les clientes ens demanen un ram de núvia, de vegades busquen inspiració a les nostres xarxes socials, d’altres demanen el nostre assessorament, escullen les flors que més les identifiquen, amb les que es van casar les seves mares o àvies…”. 

I tantes hores a la botiga donen per a molt. La Mercè, per exemple, recorda que un dia un noi jove va comprar una margarida. Aquí la tens, li va dir. I tot seguit el jove li va regalar. Li va fer molta vergonya! La Carolina ens explica que un treballador de la companyia La Cubana venia cada dia a comprar flors pel teatre i, un bon dia, va voler sorprendre a la seva xicota demanant-li matrimoni al davant de ‘Flors Carolina’. “Va ser molt emocionant!”

La Rambla ha canviat molt durant tots aquests anys, però encara treballen per clients que compren a ‘Flors Carolina’ des de fa generacions. Segons l’època de l’any, les roses, els gira-sols i les tulipes són les flors més demanades. “Les parades vivim del dia a dia, no només de dates significatives”, però treballem molt per Sant Jordi, Sant Valentí, Nadal i a la primavera (casaments, comunions, batejos…). Destaquen que, amb els turistes, han après altres tradicions: per exemple, en molts països és habitual regalar flors pel Dia de la Dona Treballadora. 

Mentre xerrem amb la Carolina i la Mercè, desenes de persones s’apropen per comprar boquets de flors. Avui, una amiga de l’Abigail es casa al registre civil i la vol sorprendre amb un ram. “La meva mare té una floristeria a Lleida, al barri de la Mariola, i sé on he de venir a comprar”.

Per la seva banda, l’Antonio, un jove de vint-i-quatre anys, vol sorprendre a la seva parella amb un ram. Avui fan sis anys! I tot i que no té molta idea de flors, es deixa aconsellar per la Carolina. 

Finalment, el Joaquim farà aviat cinquanta anys de casat amb la seva dona, i celebraran una cerimònia a una ermita a la muntanya. Per això, la vol sorprendre amb un ram salvatge on predomini la lavanda. I de pas, s’emporta un altre ram, ja que avui és l’aniversari de la seva dona. La dona del Joaquim coneix a la Carolina i a la Mercè des de fa molts anys, perquè treballava a la Generalitat i sovint comprava flors per guarnir la casa. Ara, ja jubilat, s’apropa a la Rambla per a les ocasions més especials. 

La Carolina destaca que “les flors ens acompanyen des que naixem fins que morim”: des dels rams que omplen les habitacions de les estrenades mares fins a les corones de flors als cementiris. I a nosaltres, també ens acompanyen des que ens llevem fins que anem a dormir: “és una forma de vida”.