Mercats de Barcelona

Sabies que l’hort urbà comunitari en coberta més gran de tot l’estat es troba a Barcelona? I més concretament, al Mercat de la Vall d’Hebron.

Agafem l’ascensor i pugem a la primera planta. Qui ho anava a dir? De sobte ens trobem amb una superfície de 1.750m2 de zona cultivable. Fa molta calor, però veiem a una vintena de persones treballant la terra i aprenent noves tècniques i seguint els consells dels professionals de Tarpuna, la cooperativa que gestiona l’hort.

Allà ens rep la Laura Expósito, dinamitzadora de l'equip, psicopedagoga i educadora social. Tot just al començar la visita, ens explica les característiques de l’espai, que destaca per la seva ubicació en la coberta d’un mercat municipal: “compta amb una capa de drenatge i una capa impermeabilitzant per prevenir inundacions i goteres i amb un substrat de 38cm format per una barreja de matèria orgànica, sauló -sorra de granits- i terra volcànica, que serveix per drenar l’aigua”.

A més a més, es rega amb sistemes de reg per degoteig i es compta amb una zona de compostatge on trobem una màquina “Revolta” dissenyada per la cooperativa capaç d’accelerar el procés - que passa de sis a tres mesos- i un precompostador que estabiliza i higienitza el residu que posteriorment s’utilitzarà per abonar el terreny. I els paradistes del mercat també estan involucrats, ja que es fan servir les restes orgàniques de les parades.

Però, quins són els objectius d’un hort urbà municipal? La Laura ho té clar: “la justícia ecològica; la mitigació del canvi climàtic i el foment de la salut, i la inclusió i la justícia social”. “És un hort urbà per a tothom, que promou la democràcia participativa: comunitari, igualitari i obert”, afegeix. 

 [video:https://www.youtube.com/watch?v=MAmseLaFr44]

L’hort està dividit en vuit parcel·les destinades a diferents projectes. Actualment, hi assisteixen els veïns que formen part dels grups “d’Inicia’t al cultiu ecològic”. Van els dimarts al matí, els divendres a la tarda i els dissabtes al matí, tot seguint els horaris de funcionament del mercat. S’assignen quatre bancals per grup, tres dedicats al cultiu de plantes autòctones o de temporada, majoritàriament per a projectes d’intercanvi de llavor -facilitats per l’associació l’ERA -, i un quart dedicat a l’autoconsum. Aprenen a fer els bancals, a realitzar les connexions sobre el rec, sobre l’associació i la rotació de cultius... A més a més, els divendres a la tarda i els matins de dissabte se celebren les ‘Hortes Obertes’, una iniciativa per convidar als ciutadans a conèixer el projecte de primera mà. 

I per suposat, a l’hort del mercat no es malbaraten els aliments. Quan els cultius estan a punt, els responsables es posen en contacte amb diferents bancs d’aliments, parròquies i associacions per tal de fer-los arribar els vegetals. 

Tots els participants, guiats per la Laura, el Nil -ambientòleg- i el Josep Maria -enginyer agrònom-, treballen seguint principis ecològics, una manera de treballar que fomenta el respecte entre les persones, el medi ambient i les plantes. La Laura destaca que a l’hort urbà del mercat es fa barri d’una manera “sana”, i remarca la vessant social del projecte, un projecte “participatiu” i “per a tothom”. De fet, no es contemplen barreres arquitectòniques per tal d’afavorir l’accessibilitat a les persones amb mobilitat reduïda. 

Si mirem al nostre voltant, respirem natura. Hi ha blat de moro, enciams, mongetes, patates, pastanagues, ruca… Per exemple, les cebes estaran llestes en una setmana, i d’aquí a tres mesos ja podran recollir les carbasses. També hi ha moltes plantes aromàtiques, com diferents tipus de farigola -com la rastrera i la llimonera, l’espígol, el romaní, la santolina o la sàlvia. Totes elles estan plantades en llocs estratègics per tal d’atraure alhora insectes pol·linitzadors. 

El projecte de l’hort urbà del mercat ja mira al futur. A partir del setembre rebran entitats socials i centres educatius, entre d’altres, i ja compten amb un ampli catàleg d’itineraris i activitats per oferir adaptades als grups d’edat. A més a més, tot i que no cal ser un expert, els interessats també podran presentar projectes que es vulguin dur a terme in situ.

De fet, aquest calorós estiu alumnes de diferents casals ja han pogut visitar l’hort. Per exemple, el centre de joves de la ‘Casa Groga’ ha sembrat espinac malabar i els diferents grups de la ludoteca també van realitzar diferents activitats adaptades a les edats. Per la seva banda, el grup de grans del casal de la Teixonera va presentar el seu propi projecte: trasplantar a l’hort del mercat les seves tomaqueres. I entremig van posar alfàbrega, molt útil per tal d’evitar plagues. La Laura destaca que fins ara “totes les valoracions i experiències han sigut molt positives!”

Quan marxem, caminant entre els bancals, ens trobem amb el Manolo Velo, de 67 anys, que porta dos mesos treballant a l’hort cultivant els seus propis vegetals. Ja té pebrots, panís, mongetes, remolatxa… I uns carbassons que ens ensenya orgullós. Fan molt de goig!  Va decidir fer el pas d’endinsar-se en els horts urbans quan es va jubilar: sempre havia volgut tenir un hort urbà , i al mercat de la Vall d’Hebron, al costat de casa seva, va trobar una “oportunitat perfecta”. 

Al Manolo sovint l’acompanyen la seva germana, la seva cunyada i alguns amics que també estan “encantats”.  De fet, el cap de setmana passat van anar a Castelldefels i van cuinar les seves pròpies cebes a la brasa. Estaven “delicioses”. El Manolo ens explica que “ve cada dia a l’hort, perquè se l’ha de mimar molt”, i que també li agrada “ajudar a la gent nova que trepitja per primer cop les instal·lacions”. “Il·lusió”. Il·lusió és el que sent el Manolo a final de setmana, quan recull el resultat de la seva feina, i el que es percep a la mirada - les mascaretes no ens deixen llegir els llavis- de tots els participants de l’hort urbà del mercat de la Vall d’Hebron. 

Visita el web de l'hort aquí.