Patates, olives i gildes: els imprescindibles de l’aperitiu als mercats de Barcelona
Pocs costums gastronòmics estan tan arrelats a la cultura mediterrània com l’aperitiu. La simple acció de reunir-se abans de l’àpat per compartir una mica de menjar i beguda és un costum molt popular a Espanya, Itàlia, França i altres països mediterranis. Avui, amb motiu del Dia Internacional de l’aperitiu, és una bona ocasió per reivindicar aquesta tradició!
La paraula ‘aperitiu’ prové del llatí aperitivus, que significa “que tendeix a obrir”, i reflecteix exactament la seva finalitat: despertar la gana abans del menjar. La idea de l’aperitiu ja apareixia a l’antiga Grècia, al segle V aC, on el metge Hipòcrates recomanava una beguda alcohòlica amarga a base de vi, absenta i altres herbes per estimular la gana abans dels àpats.
La versió moderna del vermut s’atribueix al destil·lador italià Antonio Benedetto Carpano, que el 1786 a Torí va crear una recepta que acabaria convertint-se en un clàssic. Amb els anys, la beguda va arribar a Espanya, on es va consolidar i es va convertir en un costum molt arrelat: els treballadors reservaven una estona al migdia per prendre’s un vermut i fer un descans de la feina.
Tot i que al principi no era habitual, avui no podem imaginar-nos l’hora del vermut sense un tast de menjar que l’acompanyi. Encara que sigui en petits tastets, ràpidament ens venen al cap les patates xips o braves, les olives, les gildes, les escopinyes o les croquetes. El vermut ofereix moltes possibilitats per combinar sabors, però n’hi ha alguns que no hi poden faltar, perquè són clàssics!
Al mercat de La Boqueria, la Mari Carme Pujadó, propietària d’Olives Mari Carme, ens explica què no pot faltar a l’hora de fer un vermut: “un bon aperitiu ha de tenir olives, patates xips i escopinyes”. Les olives són el producte estrella de la seva parada, i és que té unes 20 varietats disponibles! “Les que més surten són les clàssiques, les negres d’Aragó, la sevillana amb os natural, o l’adobada amb all”, ens comenta.

Però no són l’únic clàssic: les gildes, un petit pintxo que generalment combina olives, ‘piparra’ basca i anxoves o seitons, també són molt típiques a Barcelona. “Dels pintxos disponibles, és dels que més surt”, afegeix la Mari Carme.

Avui és l’ocasió perfecta per celebrar la tradició culinària del territori i gaudir dels sabors autèntics en companyia de família o amics. La cultura de la tapa és un dels elements que fa única la nostra gastronomia, i quina millor manera de celebrar-ho que amb un vermut als bars i restaurants dels mercats de Barcelona!
