Ramon Cabau, un home fet a si mateix
Si t’endinses al Mercat de la Boqueria i mires a la teva esquerra, podràs llegir una placa que diu: “Pas d’en Ramon Cabau”. Però, qui era el tal Cabau?
Ramon Cabau Guasch va néixer a Lleida el 17 de novembre de 1924. Llicenciat en Farmàcia va treballar a la Botica de la Corona, un conegut establiment farmacèutic (avui és la farmàcia Vilaplana), situat al número 5 del carrer Gignàs. En Cabau freqüentava el restaurant Agut del mateix carrer Gignàs, el qual oferia una cuina tradicional catalana en un ambient familiar i acollidor. De fet, el 1955 es va casar amb la filla gran del propietari, Paquita Agut, vídua que tenia dues filles.
Menut i molt prim, Cabau només dormia quatre o cinc hores, ja que a les nits estudiava la carrera de dret. Era tan actiu que treballava a la seva farmàcia els migdies i, als vespres, al restaurant dels sogres.
Però, entra en desacord amb el senyor Agut per temes laborals i decideix sortir del negoci familiar i obrir un nou restaurant. I ho fa al número 3 del carrer de la Trinitat, aleshores un carreró de mala mort, fent cantonada amb el carrer Avinyó, situat a uns 400 metres de l’Agut i amb el nom d’Agut d’Avinyó, en un clar gest de provocació cap al seu sogre. Allí, del no-res, crea el mític i alhora impressionant, Agut d’Avinyó.
Al seu restaurant cuida tots els detalls, no només el servei sinó també l’interiorisme i la decoració. En termes de cuina, tenia especial veneració pel producte, posant molt d’èmfasi en el seu origen, com havia d’estar produït, com havia de ser cuinat i en la manera com s’havia de servir. Tant és així que anava cada matí a comprar al Mercat de la Boqueria amb la seva vestimenta, una mica extravagant però elegant, i es proveïa de productes frescos.
Tot funciona de meravella i en Cabau és admirat per tota la ciutat i respectat per tot l’estat, tots els fòrums gastronòmics l’acullen amb veneració. L’any 1978, el restaurant Agut d’Avinyó toca el cel amb les mans i aconsegueix emportar-se la primera estrella Michelin de Barcelona.
Ramon Cabau traspassa l’Agut d’Avinyó l’any 1984, quan era al cim de l’èxit. Algunes fonts apunten que va haver de traspassar el restaurant obligat per la seva esposa després d’un conflicte matrimonial.
Decideix refugiar-se a la finca comprada a Canet de Mar i intenta remuntar el vol venent a la Boqueria productes de temporada, és a dir, passa de client a proveïdor. Però res no és igual.
En Cabau es veu immers en una profunda depressió i, l’últim dia del mes de març de 1987, com cada matí, acudeix al seu mercat preferit i, en acabar el seu recorregut habitual, s’atura en un dels bars del mercat, on es demana un got d'aigua i es pren una pastilla de cianur.
La vida d'en Ramon Cabau dóna per fer una novel·la o una pel·lícula, però sobretot, demostra que el sacrifici i l’esforç constant valen molt. Una història potent, arrelada a un element molt nostre com és la gastronomia i amb un desig: créixer.