Prensa

El projecte de Jordi Alomar té per objectiu fer de l’equipament un centre de referència en pensament i divulgació sobre el fet musical i l'art sonor.

Durant la pròxima temporada, sis exposicions ens permetran apropar-nos a les figures de Felip Pedrell i Sofia Gubaidulina, així com a les pioneres de la música electrònica, a més de reflexionar sobre els suports d’enregistrament

Neixen dos nous cicles, Trànsits i Guitarres, per mostrar la diversitat de pràctiques culturals a Barcelona i difondre el patrimoni organològic del Museu.

El Museu de la Música de Barcelona, institució liderada des d’aquesta temporada per Jordi Alomar, ha presentat el nou projecte artístic que definirà la seva activitat en els propers anys.

El projecte traçat per Alomar planteja una mirada que entén la història i la societat com a resultat d'encontres i processos transnacionals i complexos. I aquests conceptes es plasmaran en la reorientació de la institució a través de la recuperació de perspectives que, per diverses causes, han estat oblidades o menystingudes, les memòries de la immigració i de les minories, la promoció i el reconeixement de les formes i ecosistemes culturals en trànsit de cada territori o comunitat i la incidència de la tècnica en la transformació social i cultural.

A tot plegat s’hi sumarà la revisió crítica de les narratives i els discursos hegemònics que s'articulen a partir del patrimoni, tot incorporant-hi les perspectives de l'afectació de l'estratificació social, els (post)colonialismes, el gènere i la hibridació social i cultural.

D’aquesta manera, el Museu de la Música – Centre Robert Gerhard es vol impulsar com un facilitador d'aprenentatges i com a impulsor del pensament crític i de les pràctiques de creació i recerca contemporànies, tant des de la perspectiva del fet musical com de l'art sonor. I esdevenir així el pol generador de valor simbòlic de L'Auditori, institució amb la qual harmonitza vincles artístics.

Aquesta tasca passa pel replantejament de l'exposició permanent i de les exposicions temporals, respectivament, feina que ja s’ha iniciat al darrer trimestre de 2021.

Pel que fa a l’exposició permanent, el projecte del nou director del Museu de la Música planteja la museografia des d'una perspectiva del segle XXI, anant més enllà del discurs a través de vitrines i dispositius unidireccionals i implementant un ample ventall de possibilitats permeses per la tecnologia actual.

En aquest sentit, gràcies a una subvenció del fons PO-FEDER, es podran dur a terme set projectes en aquesta direcció: la substitució de l'audioguia per uns dispositius audiovisuals i interactius portàtils, que permetran tant d'ampliar l'experiència com rebre retroacció per part del visitants, l'actualització de la senyalètica, l'actualització i adequació a una concepció polivalent de l'àrea perimetral del Museu, com a zona d'ampliació i enriquiment de l'experiència de visita al Museu, la possibilitat de manipulació per part dels visitants de deu instruments de la col·lecció (fora d'ús musical per raons de conservació) a través d'un dispositiu interactiu que implementa la tecnologia del sampleig, la implementació de reproduccions 3D d'instruments de la col·lecció, amb finalitat pedagògica, l'increment de dispositius d'exposició amb calaixeres accessibles al públic i l'adequació de l'escala d'accés i vestíbul al Museu com a àrees equipades per a la realització de projectes vinculats amb diferents propostes museogràfiques.

Respecte a les exposicions temporals, es plantegen com una constel·lació no jeràrquica d'accions, dispositius i programes, que seran l’element essencial per a la identitat del Museu com a institució dinàmica i contemporània, i un dels principals actius pel que fa a l'afluència de públic.

Per aquest motiu, el Museu de la Música ha iniciat l’adequació dels dos espais d'exposició temporal existents (amb treballs actualment en procés consistents en l'equipament i modernització de les instal·lacions per a garantir un ús polivalent, i destacant la instal·lació d'un sistema de redistribució modular que permet una dotzena de configuracions i distribucions distintes de l'espai). I està duent a terme una línia de treball curatorial i de mediació en col·laboració amb agents del teixit local, nacional i internacional, sempre dins del marc del Pla director del Consorci i les línies de programació coordinades amb la direcció general de L'Auditori.

El Museu de la Música de Barcelona forma part de L'Auditori, i per tant, l’aprofitament d’aquest potencial s'ha d'entendre com un procés elaborat des d'una harmonització plena amb les estructures que el conformen, i entroncat amb el procés de transformació gradual de la institució dels darrers anys, un procés que garanteix la preservació de l'excel·lència i la participació ciutadana.

En aquest sentit, la direcció del Museu de la Música s’ha alineat amb el relat artístic de L’Auditori. És així com, sota el lema Mort o retorn, que encapçala la temporada de L'Auditori, d’octubre a gener podrem veure l’exposició L'empremta de Felip Pedrell, curada per una taula de comissariat coordinada per Cristina Álvarez Losada, Marc Heilbron i Ilaria Sartori, en ocasió del centenari de la mort de qui ha estat la pedra angular de la configuració de la modernitat musical a aquest país, així com una mostra sobre Les fotografies de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Del gener a l’abril està prevista la mostra Gramofonia. Càpsules de temps i soroll de superfície, comissariada per Anki Toner sobre la vida i la mort del disc com a suport d'enregistrament sonor.

A més, al llarg de tota la temporada, hi haurà tres mostres consecutives vinculades a la nova creació i elaborades a partir de tres documentals d'autor, dedicats, respectivament, a Xavier Carbonell, a Sofia Gubaidulina i a les pioneres de la música electrònica Marianne Amacher i Eliane Radigue.

Un altre aspecte que mostrarà el treball conjunt del Museu i L’Auditori és el naixement del cicle Trànsits, que impulsarà les pràctiques musicals de cultures tradicionals tant locals com no occidentals, pal·liant una llacuna històrica en la programació artística de la institució.

D’aquesta manera, per la pròxima temporada, sota el segell de Trànsits tindran lloc deu projectes, ideats de manera conjunta amb l'Oficina d'Afers Religiosos de l'Ajuntament de Barcelona, en què podrem conèixer de primera mà les pràctiques musicals en els contextos litúrgics originals de diferents comunitats que formen part de l'ecosistema cultural de la ciutat, i que permet viatjar des de les pràctiques del Qawwali paquistanès fins a les músiques de l'església ortodoxa romanesa, passant pels repertoris de transmissió oral de l'àrea mediterrània.

A més, amb l'objectiu de potenciar la col·lecció organològica com a suport de la programació musical de L'Auditori, el Museu engegarà el cicle Guitarres, amb un total de sis concerts que permetran mostrar la riquesa d'aquesta família instrumental.

Altrament, es fomentaran projectes de recerca artística i creació sonora a partir de la col·lecció. A tall d'exemple, Constanza Brncic, Blanca Tolsà i Alfredo Costa Monteiro presentaran Registres evanescets, que parteix del llegat de la cultura underground experimental barcelonina dels 80 des del fons del músic i agitador cultural Víctor Nubla. Impulsat en el marc del programa Creació i Museus amb la col·laboració del Graner, es podrà veure el proper mes de juliol a L'Auditori dintre de la col·laboració entre el cicle Escenes i el Grec.

De forma paral·lela, el Museu impulsarà la plena integració de l’art sonor en el seu dia a dia. Això es materialitzarà amb l’inici d’un projecte d’instal·lacions sonores de gran format al Foyer de la Sala 1 durant tota la temporada i que seran visitables per a tot el públic que accedeixi a L’Auditori. Un projecte que s'iniciarà amb les instal·lacions de Marc Vilanova i de Lolo y Sosaku.

Ens indissoluble del Museu de la Música de Barcelona, el Centre Robert Gerhard té previstes dues accions de cara a la propera temporada. La primera és una recapitulació i recopilació de la tasca feta durant tots els seus anys d'existència, per tal de visibilitzar-la i difondre-la adequadament, amb especial atenció als portals Patrimoni Musical de Catalunya i el projecte CATICAT. La segona és donar impuls a projectes de foment i difusió patrimonial, en forma de suport a produccions musicals (tant de recuperació com de nova creació) i de l'impuls del pensament i patrimoni musical a través d'una línia editorial.