Prensa

Després de vuit anys com a director del Museu de la Música de Barcelona, Jaume Ayats ha finalitzat avui el seu contracte com a màxim representant de la institució. Un mandat després del qual es reincorporarà a la Universitat Autònoma de Barcelona a la seva plaça de professor i investigador d'Etnomusicologia al departament d’Art i Musicologia. Pròximament s’obrirà un concurs públic per escollir la nova direcció del Museu. 

Jaume Ayats va assumir la direcció del Museu de la Música el mes d’octubre de 2012 i durant aquest temps n’ha consolidat el projecte, amb exposicions de gran envergadura, adquisició de noves peces, ampliació de l’oferta de programació pròpia i un important increment del nombre de visitants.

En aquest sentit, el nombre de visitants anual a l’exposició permanent ha passat de 31.887 l’any 2012 a 42.486 l’any passat, xifra que suposa un increment de 10.600 persones.

Aquest creixement també s’ha vist a les col·leccions d’instruments, que han passat de 1.849 a 2.850 peces. A més, els fons sonor de la institució quasi s’han duplicat, de 7.500 enregistraments a gairebé 13.000, i hi ha hagut una important ampliació del fons documental. Tasca que ha vingut acompanyada d’una catalogació, fotografia, digitalització massiva i difusió de la major part de l’arxiu. A més, el Museu de la Música ha entrat al prestigiós catàleg internacional d’instruments musicals MIMO amb la incorporació de la llengua catalana.

L’espai expositiu s’ha renovat amb una intervenció en la il·luminació, cartel·les, renovació i ampliació d’instruments millorant el discurs museogràfic i l’arribada dels espais interactius. En aquest apartat, cal destacar la creació del simulador Dirigeix l’Orquestra, dirigeix la Banda, on els visitants poden posar-se al capdavant de les dues formacions residents de L’Auditori de Barcelona i que és únic a Europa juntament amb el que té el Museu de la Música de Viena.

També s’han fet destacades restauracions d’instruments, com les d’algunes peces clau de la col·lecció, com el claviorgue de Lorenz Hauslaib (Nuremberg, c. 1600), el fortepiano Zumpe (Londres, 1776) o el clavicèmbal Zell (Hannover, 1736), entre altres. I s’ha incorporat un conjunt de Gamelan original de Bali, amb la conseqüent creació d’una de les poques orquestres de gamelan estables del continent, i s’ha adquirit un conjunt Janggu de Corea.

Al llarg dels seus vuit anys de mandat, Jaume Ayats ha impulsat una vintena d’exposicions i mostres, entre les quals cal destacar EsCultures musicals (2013-14), Les músiques dels 1714s (2014), Phonos, 40 anys de música electrònica a Barcelona (2014-15), Veus de la Mediterrània (2015), La gran nit del rock català (2016-17), Guitar On/Off (2016), Granados, de París a Goya (2017-18), Eolssigú! Els sons de Corea (2017-18), Les guitarres d’en Quico Pi de la Serra (2018-19) i la recentment inaugurada 100 Anys de l'Orquestra Pau Casals (2020-21).

En el camp de la recerca, s’han desenvolupat projectes europeus com Woodmusick, sobre instruments musicals de fusta, amb participació de 15 països, o el TIDE, entre el Musée de la Musique de París, el Ragna-Rock Museum de Dinamarca i el Museu de la Música de Barcelona per al desenvolupament d’un prototipus d’exposició interactiva, itinerant en espais oberts, i per a gran públic. També cal destacar l’estudi en l’àmbit dels rotlles de pianola, en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona. Algunes de les investigacions dutes a terme pel Museu han estat publicades per tal de difondre aquest coneixement.

Durant aquests anys, i com a càrrec vinculat a la direcció del Museu, Jaume Ayats ha assumit la responsabilitat del Centre Robert Gerhard. En aquest període el centre ha impulsat projectes com el portal trilingüe Patrimoni Musical Català, el recolzament als treballs de recuperació musicològica d’obres del compositors catalans o l’edició de treballs discogràfics, entre altres.