Oficina d'Afers Religiosos

El Dimecres de Cendra (“dies cinerum”) és el primer dia de la Quaresma en les tradicions catòlica, protestant i anglicana. Té lloc 46 dies abans de Pasqua: es considera que la Quaresma té 40 dies de durada (no es compten els diumenges). Per tant, dura 7 setmanes.

En la cultura popular, després d’una setmana de disbauxa (el Carnestoltes començà el Dijous Gras o Dijous Llarder), s’acabarà amb l’enterrament de la sardina, que es fa coincidint amb el Dimecres de Cendra. S’inicia, doncs, un període de reflexió i penitència.

El Dimecres de Cendra pot variar anualment segons quan se celebri la Pasqua, que ha de coincidir amb el primer diumenge després de la primera lluna plena de primavera. Per tant, el Dimecres de Cendra pot variar entre el 4 de febrer i el 10 de març. 

La denominació prové del segle X, quan es va instituir la cerimònia de la benedicció i la imposició de la cendra com a signe penitencial. Aquest dia, que és dia de dejuni i abstinència (el color litúrgic d’aquest període és el morat, que significa dol i penitència), igual que el Divendres Sant, es posa la cendra a les persones fidels que van a missa/culte (normalment al front en forma de creu). L’ús de la cendra deriva d’un antic costum jueu en què les persones que havien pecat acostumaven a cobrir-se part del cos amb cendres. Era una manera de demostrar el seu desig per allunyar-se de tot allò dolent i apropar-se a Déu. Aquesta tradició s’ha anat modificant al llarg del temps fins a arribar a la pràctica actual, en què les persones fidels assisteixen a la missa/culte de Dimecres de Cendra en actitud de reflexió per retrobar-se amb Déu durant la Quaresma.

Segons la tradició, la cendra s’ha d’obtenir a partir de la cremació dels llorers i els palmons beneïts el Diumenge de Rams de l’any anterior, i ha de ser imposada al cap de les persones fidels en forma de creu (modernament, en alguns llocs, a les mans per a no embrutar-se). La cendra és símbol de caducitat de la condició humana, signe penitencial (utilitzat des de l’Antic Testament, com es pot observar al profeta Jonàs (3:1-10) i també al llibre d’Ester (4:3)) i de conversió, que han de ser els aspectes dominants durant tota la Quaresma. Durant la imposició de la cendra, el sacerdot pronuncia les paraules: Memento, homo, quia pulvis es, et in pulverem reverteris, és a dir, “Recorda, home, que ets pols, i a la pols has de tornar”. L’Església primitiva només imposava la cendra als pecadors públics que se sotmetien al ritu, i eren trets del temple després de la imposició. La reconciliació es feia el matí del Dijous Sant.

En la cultura popular i la secularització d’aquest dia apareix la Vella Quaresma, que és la representació gràfica del temps quaresmal, que va de Dimecres de Cendra fins a Setmana Santa. Una vella xaruga amb set cames que tenen la funció de calendari: set setmanes per arribar a la Setmana Santa.