Oficina d'Afers Religiosos

El mot “quaresma” deriva del llatí quadragesima (quaranta). Al principi, tenia un caràcter marcadament baptismal: es tractava d’un temps destinat a la preparació dels catecúmens a la solemne cerimònia del baptisme, que tenia lloc la nit de la vetlla pasqual. A finals del segle IV adoptà també un caire penitencial, en un doble sentit: era el temps en què els penitents públics acomplien les penitències necessàries per a obtenir la reconciliació amb l’Església, que s’esdevenia el Dijous Sant; i també era l’època en què tots els cristians practicaven el dejuni i l’abstinència, com a preparació ascètica a les solemnitats pasquals. Aquest dejuni s’ajuntà a l’antiquíssima pràctica del dejuni ritual del tríduum pasqual, que començava la nit del Dijous Sant (28 de març segons el calendari gregorià) i acabava amb l’Eucaristia de la nit de Pasqua. A finals del segle V, l’inici de la Quaresma s’anticipà al dimecres anterior al primer diumenge de la quarantena, que adoptà el nom de Dimecres de Cendra. El temps litúrgic de la Quaresma tingué fins al començament del s. XX una gran significació popular, derivada de l’austeritat i els dejunis prescrits. Els Països Catalans, com altres territoris dels regnes hispànics, reberen dispenses d’alguns dejunis i abstinències a través de la butlla de la Croada: els jocs i espectacles públics eren prohibits, llevat de les representacions sacres de la passió i de concerts, i també molta gent es vestia i donava impressió externa de penitència i austeritat.

En la cultura popular, el Dimecres de Cendra apareix la Vella Quaresma que és la representació gràfica del temps quaresmal, que va fins a Setmana Santa. Una vella xaruga amb set cames que tenen la funció de calendari: set setmanes per arribar a la Setmana Santa. Aquesta figura es representava gràficament amb un bacallà a la mà (a Mallorca, una arengada o pebrot coent a la boca), dita també la Bacallanera (Barcelona), la Sarraïna (Bages), la Patorra (Rosselló), s’àvia Corema (Menorca), sa jaia Corema (Mallorca), etc., a la qual s’arrencava una cama cada setmana: primer es feien de paper, sovint amb les butlles velles, i més tard foren impreses i venudes comercialment.

Les esglésies cristianes ortodoxes comencen la “Gran Quaresma” segons el calendari julià, amb dejuni i abstinència. Són uns dies de preparació per a la Setmana Santa ortodoxa i la Pasqua. Durant aquest període, els fidels renoven la seva devoció i es penedeixen dels seus pecats. La Gran Quaresma dura set setmanes abans de la Pasqua, i acaba la vigília del “dissabte de la Resurrecció de Llàtzer” (el dia anterior al Diumenge de Rams). Tot i això, el dejuni continua durant tota la Setmana Santa fins a la Pasqua.