Oficina d'Afers Religiosos

Segons sembla, els antics pobles de la península itàlica feien servir preferentment calendaris lunars. Això no obstant, sabem que poc després de la fundació de Roma (s. VIII aC) es va adoptar el calendari solar. Uns quants segles més tard, aquest calendari va ser reformulat per Juli Cèsar (s. I aC) i va passar a anomenar-se calendari julià. El punt més destacable d’aquesta reforma va ser la fixació de l’inici de l’any en el mes de gener en lloc del mes de març. El nom català per gener prové del llatí ianuarius, en honor a Janus, déu de les portes i les iniciacions, amb clara referència a l’obertura o inici de l’any.

L’any 1582, el papa Gregori XIII va promulgar una reforma del calendari julià que va prendre el nom de calendari gregorià, i que va passar a ser el calendari institucional de l’Església catòlica i el més utilitzat arreu del món.

Segons defensa la professora Ana María Carabias Torres al seu llibre Salamanca y la medida del tiempo (Universidad de Salamanca, 2012), la reforma del calendari julià va ser exigida i promoguda per un grup d’ensenyants de la Universitat de Salamanca a inicis del s. XVI, a partir de les Taules alfonsines (s. XIII) que alhora partien de les Taules toledanes (s. XI). El motiu principal d’aquesta reforma del calendari julià va ser de caràcter litúrgic, és a dir, per ajustar les celebracions i festivitats cristianes a una data concreta més exacta, especialment per la Pasqua a partir de l’equinocci de primavera. Aquesta necessitat d’ajustament ja es va observar des del primer Concili de Nicea (s. IV).

DESCRIPCIÓ DEL CALENDARI

Igual que el calendari julià, el calendari gregorià té l’origen en el naixement de Crist, inici de l’era cristiana. Tots dos tenen 365 dies, als quals s’afegeix un dia aproximadament cada quatre anys, els anomenats anys bixestos o de traspàs.

Les principals diferències de còmput entre el calendari julià i el gregorià són que el gregorià és uns minuts més curt que el julià i que, en l’any de la seva instauració, el calendari gregorià va perdre 10 dies respecte al julià. A banda de les diferències en el còmput, els dos calendaris també presenten notables diferències en la seva litúrgia; el calendari julià és seguit per bona part de les esglésies ortodoxes i el calendari gregorià, per la totalitat d’esglésies catòliques i la majoria d'esglésies protestants sortides de la Reforma Luterana.

El calendari gregorià està compost per dotze mesos solars, és a dir, el període de dies que teòricament dura el trànsit del Sol per cada una de les dotze constel·lacions zodiacals de l’eclíptica. El nom dels mesos del calendari gregorià també segueix la tradició llatina del calendari julià, barrejant noms que fan referència a déus o planetes (gener, febrer, març, abril, maig i juny), emperadors romans (juliol i agost) i números (setembre, octubre, novembre i desembre). Els mesos tenen 30 i 31 dies intercaladament, excepte el mes de febrer, que en té 28 (29 si l’any és bixest).

La setmana (septimana) agrupa un cicle de set dies relacionats amb els set planetes coneguts a l’antiguitat, tots ells clarament identificables excepte el diumenge, que en origen feia referència al Sol (dies Solis) i posteriorment va passar a considerar-se “dia del Senyor” (dies Dominicus). Pel que fa al dissabte, s’han proposat dues explicacions: “dia de Saturn” (dies Saturni) o una referència al sàbat hebreu.