Oficina d'Afers Religiosos

El cicle (març, abril i maig de 2022) s'ha plantejat com un exercici de memòria i reconeixement de les diàspores afrodescendents de la ciutat en clau intercultural i de pluralitat espiritual, fet des de l'autorepresentació de les mateixes comunitats, amb el propòsit de posar en relleu la dimensió històrica de les seves tradicions i espiritualitats.

Organitzat per l’Espai Avinyó i l’Oficina d’Afers Religiosos (OAR), i comissariat per Periferia Cimarronas, una cooperativa gestionada per la comunitat afrodescendent amb seu al districte de Sants-Montjuïc. Periferia Cimarronas, en aquest cicle, es va convertir en un espai de trobada de les diverses espiritualitats afroatlàntiques a la ciutat amb una mirada intercultural, plural, espiritual, crítica i poètica.

El cicle es va centrar a fer patent el paper de les espiritualitats afroatlàntiques en la configuració de les identitats diaspòriques, com a estratègia de supervivència i de resistència històrica. Periferia Cimarronas ens va proposar que la noció de l’afroatlàntic es desbordés per obrir l’espai a l’encreuament d’espiritualitats d’arrel africana, compartint i creant aliances en les seves diferències, apostant per una ancestralitat que es torna memòria viva a través de les pràctiques de persones i col·lectius convocats a cada activitat que compon el cicle.

Les diverses sessions han estat plantejades com un exercici de memòria i d’autorrepresentació de les diàspores afrodescendents de la ciutat, que proposen posar en relleu la dimensió històrica de les seves tradicions i espiritualitats com a estratègia de supervivència i construcció d’identitats vinculades a l’africanitat. Dimensions que continuen sent importants en els contextos afroatlàntics i del Carib, també presents a Barcelona.

Ritual d’obertura de camins (primera sessió):

el dissabte 12 de març, hi van intervenir Álex Medina (La Sudanesa), performer, cantant, bruixa i cuinera. De l’equip de Periferia Cimarronas hi van intervenir Dami Sainz, Iki Yos Piña i Elizabeth Montero. El Col·lectiu QuilombUnido i l’Associació Moz Positivo van presentar una creació en vídeo i teatralitat anomenada Quatre elements: Orixás, obra de l’activista antiracista, escriptora, investigadora en filosofies africanes i professora de capoeira Dai Sombra Aisha; el cantant, compositor i percussionista de Moçambic Helio Vanimal; la narradora Gisela Aguiar, i el mestre de capoeira i professor de dansa afrobrasilera Ed Pantera.

Ressaltem quatre moments i reflexions:

• l’exercici de circulació de la paraula es va veure activat per elements com la penombra, les espelmes i les ofrenes, una invitació de Periferia Cimarronas per “conversar amb les nostres ancestralitats vives“, provocant connexions íntimes i possibilitats d’obrir i crear camí de manera col·lectiva.

• Álex Medina, La Sudanesa, va dur a terme un “ritual de convocatòria” a través de cants i percussions. La seva presència va convidar a sentir la força d’aquestes espiritualitats com a vies d’autopreservació de subjectivitats migrants, dissidents sexuals i de gènere. Dami Sanz va contribuir a la invitació afegint: “L’aigua no es pot contenir”, un refrany del Diloggun, un dels sistemes d’endevinació de la Regla d’Osha.

• Sobre la configuració d’una identitat diaspòrica a partir d’aquestes espiritualitats, Iki Yos va recordar: “La diàspora no és un triangle, el passatge mitjà no és un triangle”, contrastant la història hegemònica de la circulació de la diàspora negra, que ha estat únicament lineal o reduïda al genocidi i a l’epistemicidi de la tracta. Dami Sanz va compartir que aquestes espiritualitats són “tecnologies ancestrals i resistències” de centenars de persones raptades d’Àfrica i esclavitzades a Abya Yala durant la colonització europea.

• El Col·lectiu QuilombUnido va compartir una tradició d’endevinació: la lectura de cargols, en què Helio Vanimal va conversar amb els orixás per preguntar-los sobre el grup a la sala, just abans que Dai Sombra representés els orixás en quatre elements de la naturalesa i de lliurar al públic llavors de l’arbre del baobab, llavors que van continuar obrint el diàleg.

Escolteu el pòdcast aquí. 

Tornar-se incommensurable (segona sessió):

el dimecres 13 d’abril, Periferia Cimarronas va proposar sentir, visitar i reflexionar sobre la pràctica espiritual i artística de Castiel Vitorino Brasileiro, en la II Trobada d’Espiritualitats Afroatlàntiques.

L’escriptora, artista i psicòloga clínica Castiel Vitorino Brasileiro va néixer al Brasil, però no es considera brasilera. En canvi, incorpora la seva ontologia bantú, a través del contacte amb manifestacions espirituals, musicals, artístiques i polítiques de matriu africana, concretament d’Àfrica central: la capoeira i la Banda de Congo. En aquest diàleg, visitem el seu treball escrit, corporal i plàstic per imaginar-nos en relació amb l’incommensurable a través de la recuperació de la “història de la transmutació”.

La transmutació és una pràctica espiritual de llibertat, de persistència de la memòria i de cura mútua. Es resisteix a ser explicada en la mesura del temps colonitzat, la medicina occidental o els llenguatges dominants. “Tornar-se incommensurable” fa referència també al títol de la seva monografia, que va donar pas a l’assaig presentat al públic, una crítica a la visualitat i representativitat en l’exercici de contrastar el poder colonial i les seves “mitologies modernes de raça i gènere”, com va dir Castiel.

Destaquem algunes reflexions plantejades durant el diàleg:

• Castiel va proposar imaginar-nos en relació amb l’incommensurable per anar més enllà de la identitat de gènere i la raça: “Imagina que has estat a la lluna un temps. En tornar a la terra, com et presentaries? No li diré a la lluna que soc una travesti negra, perquè ella no està preocupada per saber el meu nom colonial”.

• L’espiritualitat està en “temps espiralat”, descrit per Leda Maria Martins: “Un moviment en espiral, de retrobament i no un temps que corre per un deliri. Un temps que no és lineal, fragmentat en present, passat i futur: un temps que persisteix malgrat la colonització del temps, en la simultaneïtat de la presència”.

• En el seu treball gràfic, d’aquarel·les i carbó, apareix Kalunga, força ancestral d’origen bantú, que significa mar i cementiri, principi de la vida i de mort. Kalunga permet submergir-se, tornar del mar, escapar de la visualitat sense desaparèixer.

• En la història de la medicina occidental està absent l’experiència de les persones anomenades com a trans i travestis. Gairebé mai són anomenades científiques. “En què es diferencia l’alquímia, l’espiritualitat i la medicina?”, va preguntar Castiel […] “Potser construir un nou òrgan, transformar la càrrega hormonal, no és ciència?”.

• Finalment, la necessitat de l’intraduïble i de l’inefable sorgeix en un context cultural i espiritual d’autopreservació. Una invitació d’Iki Yos Piña, de Periferia Cimarronas, per sentir la presència i “permetre’ns no entendre”.

Escolteu el pòdcast aquí. 

Santa Marta i les seves voltes (tercera sessió):

el dimarts 17 de maig, la performance i xerrada de l’escriptora, artista i periodista Johan Mijail ens va submergir en el llenguatge discursiu del travestisme, en comunicació amb la metrésa Santa Marta.

“Vull presentar-los un espai negat: el de la santeria afrodominicana”, va dir Johan Mijail, nascuda a Santo Domingo, República Dominicana, reclamant per una nació “que es considera blanca, quan la seva gent és negra”. Va continuar amb la lectura que va iniciar la seva performance, Johan va llegir un fragment del seu recent fanzín La dominadora (Catinga Ediciones, 2022), on és cridada per Santa Marta, esperit que, en les seves paraules, mou les “matas de guayaba, de tamarindo y de chinola para que caigan sus frutos y les niñes dominicanes y haitianes los coman”.

La performance “Santa Marta i les seves voltes” va acabar amb un diàleg dinamitzat per Iki Yos Piña, de Periferia Cimarronas, per reflexionar sobre la pràctica encarnada de Johan Mijail, que va permetre connectar amb festes i rituals afro-trans-atlàntics, i, alhora, transitar per les transfiguracions ficcionades entorn de les identitats de gènere i l’existència negra.

Compartim algunes reflexions sorgides del diàleg:

• a propòsit del dibuix (beber) elaborat amb farina, que va dur a terme Johan a la seva performance, es va parlar sobre les “servidores de misteris”, les persones que treballen en la santeria o “21 divisió”. En la seva actuació va dur a terme el beber en fer la crida a Santa Marta, la Dominadora, reina de l’amor, altar que coneix en la seva infància per la seva mare a Santo Domingo.

• L’espiritualitat és una pràctica de resistència sexe-gènere afectiva: “Sento que la reina Santa Marta m’ha permès trobar espais de dissidència”, diu Johan, referint-se també al travestisme com a possibilitat discursiva i de pensament.

• Apareix l’escriptura com a “metodologia precària de producció”, en sintonia amb les tradicions espirituals i els seus imaginaris. Johan va recomanar els autors de l’editorial afrocentrada: Catinga Ediciones. A més, va recomanar Marassá y la nada, d’Alanna Lockward, l’obra de Dagoberto Tejeda i de Josefina Baez i, per descomptat, els seus llibres com Chapeo (2021).

• L’artista va proposar la possibilitat que els altars de la santeria siguin un dret humà antiracista, que existeixin a l’espai públic i siguin lloc de trobada i memòria, espais per a l’existència de cossos llegits com a diferents, “cossos que serveixen de pont entre el misteri i l’humà” en les festivitats del Carib.

Escolteu el pòdcast aquí.

***Cròniques elaborades per l’Espai Avinyó.