L’activitat "Dones i diàleg interreligiós: experiències de Barcelona", impulsada per l’Oficina d’Afers Religiosos (OAR) i el Grup de Diàleg Interreligiós i Interconviccional (GDI) de Dones de Barcelona, va tenir lloc el divendres 4 d’abril de 2025 al Centre Cívic Urgell. Va consistir en un diàleg sobre la figura de la dona en la fe i la pràctica espiritual i religiosa, en què van participar algunes de les membres del GDI de Dones.

El gènere és una matèria estructural i transversal que impregna les societats i la vida de les persones. Com a part integral de la construcció social i vital, també dimensiona les narratives i les pràctiques essencials de les religions i conviccions, de manera diversa segons el context en què s’inscriuen. Alhora, el paper de la dona ha estat històricament desestimat en molts àmbits de la vida, i en moltes societats actuals la intersecció entre dona i religió és constantment qüestionada. És per aquesta raó que obrir el diàleg al voltant d’aquesta realitat continua sent necessari. Per aquest motiu, el 2024 es va crear a Barcelona el Grup de Diàleg Interreligiós i Interconviccional de Dones, un espai que se suma als grups de diàleg territorials ja consolidats. La proposta treballa per visibilitzar les veus femenines dins les comunitats religioses i espirituals, trencant estereotips i afavorint una mirada inclusiva i plural sobre el paper de les dones en l’àmbit religiós i en la societat en general.

Algunes de les membres d’aquest grup van participar en l’activitat "Dones i diàleg interreligiós: experiències de Barcelona" el passat divendres 4 d’abril, al Centre Cívic Urgell. Es va concebre com una trobada del Grup de Diàleg oberta al públic i va ser moderada per Mònica Cornejo, doctora en Antropologia, directora del grup de recerca Antropologia, Diversitat i Convivència (GINADYC) i investigadora especialitzada en religiositat popular i en les connexions entre gènere i religió. Van participar en el diàleg Elisabeth A. Lheure, membre de l’Associació de Dones Bahá’ís de Barcelona; Mercè Puigdelmàs Vilaró, membre de l’Església Protestant Barcelona Centre; Carme Ruiz Marquès, membre de la Comissió Permanent de la coordinadora Alcem la veu; Fàtima Ahmed, cofundadora i presidenta de l’Associació Intercultural Diàlegs de Dona; i Janaina Minelli de Oliveira Ramos, presidenta del Centre Espírita Amalia Domingo Soler.

La conversa va començar amb l’exposició, per part de les participants, de les aportacions de les dones a les seves respectives tradicions i comunitats. Puigdelmàs va esmentar que en el protestantisme, també a Catalunya, hi ha dones que han "trencat barreres en un món prioritàriament masculí" i han esdevingut pastores, com Marta López, de l’Església Evangèlica Barcelona-Centre. o Ruth Giordano, de l’Església Evangèlica Unida de Terrassa; o bé han desenvolupat una teologia feminista, com Anna Pizarro, Maria Sanz i Isabel Rodríguez. Ahmed i Ruiz també van assenyalar el paper històric de les dones en el sorgiment i el desenvolupament de l’islam i el catolicisme, i van criticar la marginació de les veus femenines i la invisibilització de les seves aportacions per part del patriarcat i el seu paternalisme. Una circumstància que, d’acord amb Lheure i Minelli de Oliveira, no es reprodueix a la fe bahá’í i a l’espiritisme, en els quals no hi ha diferències de gènere ni una jerarquia de lideratge. "La part espiritual no té sexe", deia Lheure. Així i tot, com van esmentar totes dues, a l’origen de les dues tradicions a Catalunya hi ha una dona: Virginia Orbison, una estatunidenca bahá’í, i Amalia Domingo Soler, una migrant andalusa a Catalunya que el segle xix va "establir un diàleg d’igual a igual amb homes de poder eclesiàstic de la seva època".

Aquesta qüestió va dur les participants a reflexionar sobre el lideratge i la participació de les dones a les mateixes comunitats i a la ciutat en conjunt. Per a totes les ponents, el principal obstacle a aquesta participació és la dinàmica masclista de la societat, que obliga a "fer un esforç enorme per rescatar els noms de les dones i perquè el que diuen tingui el mateix valor que el que diuen els homes", deia Ruiz. És per això que Ahmed reivindicava més accés a espais, infraestructures adequades on desenvolupar el culte i fer comunitat, així com també el debat, la difusió i la trobada. A més, tant Puigdelmàs com Ruiz apostaven, alhora, per un treball més teòric, és a dir, fer una teologia contextualitzada i un esforç per canviar les imatges i les narratives religioses que s’han reproduït fins ara.

Pel que fa a facilitar espais per a la reflexió i el diàleg al voltant d’aquestes qüestions, totes les participants en el debat van reivindicar la importància de la trobada interconviccional. Ruiz, per exemple, els celebrava: "Totes, a la nostra vida quotidiana, estem convivint amb altres. Però el Grup de Diàleg és probablement l’únic lloc on podem parlar obertament de les nostres coses". Tot i això, les membres del GDI també manifestaven la importància no només de disposar d’un espai propi, sinó de projectar-lo cap a la societat i cap al futur. Puigdelmàs qualificava els grups de diàleg de "model de coneixença i respecte" i feia un paral·lelisme amb els primers exponents de l’Antic Testament, defensant la reivindicació des de les diferents tradicions: "Els profetes denunciaven el poder polític o religiós, i aquesta característica que també tenen altres religions l’hem perdut avui; no denunciem, callem".

La conversa va tancar donant continuïtat a aquesta reflexió sobre la necessitat de dur la veu de les dones en el diàleg interreligiós i interconviccional a tots els àmbits de la societat. "Jo crec que aquest segle les dones tenim un paper molt important", deia Ahmed, "estem relegades a l’espai del diàleg interreligiós quan aquest pot impregnar tota la societat, tenim molt potencial". Es tractaria, proposava Minelli, de presentar temes d’interès social des de la perspectiva de les diferents tradicions, prenent com a model espais com el Grup de Diàleg Interreligiós i Interconviccional de Dones. "Madurant la coneixença compartida", corroborava Ruiz, "per compartir-la en espais on sembla que les religions, les conviccions i les creences són un món d’altres persones".

Les reflexions desenvolupades en aquest diàleg obert al públic i en altres trobades del Grup de Diàleg Interreligiós i Interconviccional de Dones es recolliran en una publicació digital. El document el treballaran conjuntament les membres del grup i Mònica Cornejo, amb l’objectiu de posar a disposició de la ciutadania diverses reflexions sobre la intersecció entre gènere i religió o espiritualitat, i com a punt de partida per a l’obertura d’aquestes qüestions a la societat.

Galeria d’imatges de l’activitat AQUÍ!