L'ENTREVISTA | Jenabou Dembaga: “Són les dones com a conjunt, com a comunitat, que poden mobilitzar i poden actuar i canviar la societat”
Del 29 de juny al 6 de juliol tornen les jornades “Fe(r) i dones”, organitzades per l’Oficina d’Afers Religiosos en col·laboració amb el Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes. En aquesta segona edició, sota el subtítol “Comunitats com a agents de canvi”, es vol explorar i debatre com les dones de creences i conviccions diferents s’organitzen i actuen en l’àmbit comunitari, sempre tenint present la voluntat de visibilitzar i valorar el paper de les dones en les diverses conviccions i creences. En aquesta edició, entre moltes de les novetats, s’hi afegeix al comissariat, juntament amb Montse Castellà, Jenabou Dembaga Susoko, que ja va participar en les primeres jornades i que avui entrevistem.
Per començar, ens pots explicar la teva trajectòria professional, acadèmica, com a activista, etc.? Estàs vinculada a cap entitat?
La meva trajectòria es definiria en tres eixos: d’una banda, la trajectòria professional, per mitjà de la qual he tingut l’oportunitat de ser convidada a ser comissària d’aquestes jornades, i n’estic aprenent i gaudint molt; la meva trajectòria acadèmica, que està enfocada sobretot a la sociologia i a l’educació infantil, i he treballat temes relacionats amb el gènere, la racialització, l’etnicitat, etc.; i, finalment, la meva trajectòria com a activista, que està molt vinculada a la trajectòria acadèmica i té molt a veure amb l’activisme afrofeminista, l’activisme en contra de la islamofòbia i les discriminacions per motius religiosos. Actualment estic vinculada a dues entitats que treballen en aquests àmbits: Diabi ji Soninké, una entitat a l’estat espanyol que treballa temes de les comunitats soninkes*, i Umbrales Umma, un grup de dones musulmanes que treballen diferents temes relacionats amb les dones i la religió musulmana. El concepte d’aquesta entitat és treballar, debatre i reflexionar sobre totes aquelles persones que vivim dins del “llindar” de l’islam, incloent-hi, també, aquelles persones que no són pròpiament musulmanes.
Creient, jove, dona, activista, feminista, musulmana, afrodescendent, etc. Com és conviure amb tots aquests conceptes en el context social actual?
Avui en dia hi ha un auge dels moviments feministes i també un auge dels moviments antiracistes. Soc plenament conscient que aquestes diversitats que em travessen em fan veure que les persones no som monolítiques, sinó un conjunt de moltes coses, que ens fan riques en l’àmbit espiritual, cultural, social, etc. També s’enriqueix el moviment social i civil de la ciutat. És a dir, les persones estan travessades per moltes diversitats i pluralismes diversos, no només de la part espiritual, sinó també la diversitat de gènere, origen, la llengua, etc., fet que fa que Barcelona tingui una ciutadania rica, plural i diversa.
Vas participar en la primera edició de les jornades “Fe(r) i dones” (2021). Com la valores?
La valoro molt positivament, tant ara com en el moment que hi vaig participar l’octubre de l’any passat, perquè eren unes jornades que aglutinaven diferents dones de tradicions religioses i espiritualitats, s’hi representava una pluralitat de conviccions de comunitats i entitats de Barcelona, i jo no tenia constància que s’hagués fet cap acte similar. Era una trobada per treballar des de la mirada de les dones. No havia participat mai en un esdeveniment en el qual hi haguessin dones de comunitats religioses: per exemple, no sabia que hi havia comunitats de dones jueves a Barcelona, i en vaig conèixer en les taules de reflexió que s’hi van organitzar. Vaig poder intercanviar reflexions i impressions amb companyes que tenien enfocaments molt interessants i tenien les seves pròpies lluites dins de les comunitats. També penso que les jornades van permetre visibilitzar el paper de les dones i la seva importància en les diferents tradicions espirituals a escala global i, evidentment, a escala local, a Barcelona.
Enguany ets cocomissària de la segona edició. Què hi trobarem de nou que les faci interessants?
Aquestes jornades, en la segona edició, se centraran en les comunitats de dones com a agents de canvi. És a dir, l’any passat es tractaven temes com els textos sagrats, les pràctiques rituals i la transmissió religiosa i espiritual i com eren entesos i viscuts des de les diferents perspectives de les dones en diverses tradicions. I aquest 2022 són les dones com a conjunt, com a comunitat, que poden mobilitzar i poden actuar i canviar la societat. En definitiva, les organitzacions i comunitats de dones com a agents actius transformadors de la societat local i global.
Com acabes de comentar, les comunitats són les protagonistes d’aquesta segona edició. Per què aquesta temàtica “Comunitats com a agents de canvi”? Per què és important que les dones s’uneixin?
Les dones organitzades en comunitats i col·lectius són essencials per a la transformació social, no només en l’àmbit religiós, sinó també pel que fa a transformació en tots els àmbits de la societat catalana i, en concret, a la ciutat de Barcelona. Nosaltres organitzades com a col·lectiu creem xarxes, sinèrgies i unions entre diferents conviccions espirituals, i això fa que puguem dir: “Ei, nosaltres som aquí, ens mobilitzem com a dones i també som crítiques amb el que passa internament”. La imatge que es té en molts casos de dona religiosa o espiritual és d’una dona passiva, que no actua, que es troba dins d’un marc patriarcal. És cert, però les dones han transformat i transformen la societat. Les dones sempre han estat agents de canvi i aquestes jornades visibilitzen el que ja s’està i s’estava duent a terme. Vivim en una societat patriarcal, però cal deixar constància i visibilitzar que la figura femenina sempre ha estat, és i serà una figura transformadora.
Aquest 2022 hi ha diverses novetats en les jornades; per exemple, s’amplien el format de les activitats, la durada i els espais. Per què?
L’edició anterior es va concentrar en dos dies, en dues tardes i l’espai era el Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes. Aquest 2022, les jornades seran del 29 de juny al 6 de juliol, en diferents horaris i en diferents espais de la ciutat. En primer lloc, cal comentar la deslocalització. Hi haurà activitats al Monestir de Pedralbes, però d’altres tindran lloc a diversos espais de Barcelona; per exemple, la inauguració tindrà lloc al Centre de Vida Comunitària de Trinitat Vella, molt idoni pel tema que es tractarà enguany. Creiem que aquesta deslocalització farà més accessible la possibilitat de la ciutadania d’assistir-hi, ja que hi haurà activitats que seran “al costat de casa”. En segon lloc, la variació de tipus d’activitats fa que també siguin diferents públics els que puguin estar interessats a assistir-hi. Hi haurà tallers-portes obertes de comunitats de Barcelona, una conferència, una taula rodona amb comunitats espirituals internacionals de dones, diàlegs a les xarxes socials amb dones referents en l’àmbit religiós, visites guiades, etc., i també s’hi incorporen activitats infantils, especialment el darrer dia, perquè les dones puguin gaudir de les activitats del dia de clausura, incorporant aquesta perspectiva de conciliació i accessibilitat. Per últim, el fet que durin vuit dies també va associat a la variació de format d’activitats i per ampliar, així, el ventall de possibilitats d’assistir-hi i fer les jornades més accessibles. En definitiva, volen ser unes jornades enriquidores, no només de contingut, sinó també de forma.
Com explicaves, les comunitats virtuals seran també protagonistes d’algunes de les activitats. Què n’opines, del creixement de la religió i l’espiritualitat a les xarxes socials?
Actualment, les xarxes socials són eines molt potents i enriquidores, que permeten crear comunitat i mobilitzen moltes persones. A més, hi pots trobar referents en tots els àmbits amb els quals pots identificar-te, com en l’àmbit religiós, feminista, antiracista, etc. És una plataforma molt important per a la mobilització de la societat civil. Crec que visibilitzar aquestes dones referents en les xarxes socials i en les comunitats virtuals com a agents transformadores i creadores de comunitats, d’activitats i tallers en les plataformes virtuals és molt important. També cal fer constar que a la vegada exposen i debaten sobre problemàtiques que existeixen internament sobre el gènere, les relacions entre dones i homes, etc., i això, al meu parer, crec que les converteix en focus molt potents i a les quals hem de parar atenció.
Arran de la pandèmia, l’aïllament físic que hem patit en l’àmbit relacional ha fet que busquéssim figures de lideratge, activitats, etc., en totes les esferes de la nostra vida. Les xarxes socials han vingut per quedar-se. Amb vista al futur, penso que les comunitats religioses de dones seran molt importants en aquestes comunitats virtuals. Especialment referents de dones religioses, que abans, en la nostra infantesa o adolescència, no trobàvem ni a la televisió. En canvi, ara hi ha noies que se senten identificades amb aquestes dones referents, que les ajuden a viure sense complexos, amb autoestima. Per exemple, veus una dona musulmana, amb vel i que treballa en política i és molt transformador.
En general, per què són importants les jornades “Fe(r) i dones”? Quin impacte esperes que tindran?
Personalment crec que són de rellevància per desmitificar el paper passiu de les dones dins de les pròpies comunitats religioses. Les jornades permeten visibilitzar aquest paper de les dones, organitzades en comunitat, com a agents de canvi; les dones com a transformadores no tan sols en el passat, sinó també en el futur. “Aquí som i seguim caminant”. Amb aquesta premissa espero que, a poc a poc, siguin unes jornades que puguin ser un referent de Barcelona i per a Barcelona, no només per a les dones barcelonines, sinó també per a les comunitats de dones a escala internacional. Que “Fe(r) i dones” sigui un referent i pugui crear sinèrgies i diàleg interreligiós entre diferents comunitats de dones, alhora que permetin desmitificar i deconstruir l’estigma de dona religiosa com a dona passiva. En definitiva, voldria que les jornades es consolidessin com un pilar que posi en valor i visibilitzi la figura femenina de la “dona activa” dins de les tradicions religioses i espirituals.
Per acabar, com veus el futur i la projecció de les dones en les diferents tradicions religioses i espirituals? Cap a on va?
Considero que les dones espirituals tindran un paper molt important per explicar les nostres societats contemporànies en un futur. Primer, al meu parer, en referència a les discriminacions per motius religiosos; és a dir, qui rep l’impacte més agressiu majoritàriament són les dones. En segon lloc, actualment, em consta que les comunitats de dones estan lluitant contra temes transversals com ara el canvi climàtic, les actituds masclistes, el racisme, la desforestació, etc. Aquestes lluites, majoritàriament, són liderades per comunitats de dones. Les dones i les religions crec que tindran un paper molt important en el futur, no només a escala local, sinó també a escala global. I afegiria que, en la meva opinió, les dones som més dialogants, som més propenses a crear ponts interreligiosos i intrareligiosos entre dones pel nostre paper en les cures. La imatge de dona religiosa tan estigmatitzada com a dona passiva que no actua ja no és representativa en un món globalitzat com el nostre.
Recupereu l’entrevista a Montse Castellà i Olivé, comissària de la primera edició i cocomissària de l’edició d’enguany juntament amb Jenabou Dembaga AQUÍ.
