“Tant la ‘transcendència’ com la ‘transgressió’, dos termes intemporals, segueixen interpel·lant-nos”, Dídac P. Lagarriga
“Transcendir, transgredir. La tecnologia com a modeladora d’utopies i espiritualitats” va tenir lloc el dissabte 15 d’octubre de 2022 (dins la programació de la +Biennal de la Biennal de Pensament 2022) al Centre Cívic Urgell. La jornada va convidar a pensar sobre com dialoguen en un present fortament distòpic els sempre tensos i alhora inevitables anhels de transcendència i transgressió.
L’activitat va constar d’una xerrada amb Carles Salazar, antropòleg de renom internacional, a més de la projecció de la pel·lícula Les dormants (que forma part dels Arxius d’OVNI – Observatori de Vídeo No Identificat) i la intervenció posterior del seu director, Pierre-Yves Vandeweerd, conduïda i traduïda per Sandra Anitua, antropòloga especialitzada en surrealisme.
Dídac P. Lagarriga, comissari de l’activitat, va iniciar la sessió explicant el marc reflexiu que guiava la conceptualització de la sessió al voltant dels conceptes de transcendència i transgressió, “dos termes intemporals que segueixen interpel·lant-nos”. Finalment també va reflexionar al voltant del concepte de “tecnologia com a modeladora d’utopies i espiritualitats”. Puntualitza que “es pensa la tecnologia com a quelcom modern i material, però també existeix la tecnologia espiritual, com les pregàries, les meditacions, el dejú, etc., que faciliten la millora del cos i el benestar”. Podeu llegir el text íntegre de Dídac P. Lagarriga AQUÍ.
“D’on ve aquesta religiositat que veiem, des de sempre, sorgir a tots els racons del planeta?”
Carles Salazar, catedràtic d’Antropologia, va protagonitzar la primera part de la sessió. Va iniciar la seva intervenció preguntant-se sobre la relació entre transcendir i transgredir. Va afirmar que “tot sentiment de transcendència implica un sentiment de transgressió, però la clau és què transgredim amb el sentiment de transcendència? El sentiment de transcendència transgredeix el nostre sentit comú, transcendeix també el nostre més bàsic sentiment de racionalitat, potser el sentiment més bàsic d’interacció amb el món real”. I es qüestiona “d’on ve aquest sentiment?”.
Posant diversos exemples, com el pelegrinatge al riu Ganges (hinduisme), el pelegrinatge a la Meca (islam), o la caritat, una característica comuna a moltes religions, entre d’altres, que afirma que “són conductes basades en algun tipus de creença religiosa”. I aquí és on rau una gran pregunta: quin és l’origen d’aquesta creença, d’aquests comportaments que es basen en una creença? Quin és l’origen de la religió? Explica, que “no tots els ésser humans són religiosos, però sí totes les societats humanes han produït un tipus de religió. Per tant no és una qüestió d’adoctrinament o d’arbitrarietat cultural, hi ha quelcom més. Si totes les societats humanes tenen alguna creença religiosa alguna explicació hi ha”.
Fent una analogia amb el llenguatge, basada en el concepte de gramàtica profunda de Noam Chomsky, lingüista estatunidenc que postula que no naixem amb la llengua, però naixem amb una forta predisposició a aprendre-la, es pregunta “alguna cosa similar passa amb la religió?”. I continua: “d’on sorgiria aquesta base biològica que ens predisposa a tenir aquesta creença religiosa? Sorgiria de la facultat que tenim tots els humans que s’anomena la mentalització, o la teoria de la ment. Si pensem que la creació sorgeix d’una intenció, vol dir que la creació té un significat, que significa alguna cosa”.
Carles Salazar desenvolupa totes aquestes idees al seu llibre Antropologia de les creences. Religió, simbolisme, irracionalitat (Fragmenta, 2009).
Les dormants (2011), de Pierre-Yves Vandeweerd
Les quatre històries d’aquesta pel·lícula ens porten de Bèlgica a la vora del riu Senegal, de les Ardenes franceses a les muntanyes del Sàhara Occidental. El que tenen en comú és que ens porten a conèixer els i les dorments. Homes i dones que es mouen entre dos mons, el dels absents i el dels vius, entre dos estats, el de la vigília i el del somni. En cadascuna d’aquestes històries hi ha un misteri lliure de tota creença, de tota filosofia, de tot intent d’explicació. Un misteri capaç de reencantar la realitat.
Les pel·lícules de Pierre-Yves Vandeweerd formen part del cinéma du réel i s’han rodat en diverses regions del món. En el col·loqui posterior, conduit i traduït per Sandra Anitua i Jorge, el director va explicar el procés de creació del film i les reflexions que n’extreu.
Podeu recuperar part de la seva filmografia als arxius OVNI – Observatori de Vídeo No Identificat – Desorg Punt Org. OVNI és una iniciativa que pretén facilitar una crítica de la cultura i la societat contemporànies utilitzant diferents estratègies (videoart, documental independent, arqueologia dels mitjans de comunicació de masses).
