Oficina d'Afers Religiosos

A finals del 2016, l’Ajuntament de Barcelona va presentar la Mesura de govern sobre la garantia del tracte igualitari a les entitats religioses quant a la realització d’activitats puntuals a l’àmbit públic, que té com a objectiu regular i establir, amb criteris tècnics, les demandes de celebració d’activitats puntuals per part d’entitats religioses a equipaments municipals i a la via pública. La mesura té la voluntat de garantir l’exercici ple del dret fonamental a la llibertat religiosa i de consciència, que inclou la possibilitat de realitzar activitats a la via pública, així com avançar en la normalització de la presència de la diversitat religiosa a la ciutat.

En els darrers anys ha crescut la demanda de peticions per poder celebrar determinades festivitats fora dels centres de culte habituals, i la manca de criteris únics ha comportat que, en ocasions, s’hagin produït tractes desiguals entre entitats, ja fos per la denegació de la celebració o en l’aplicació de taxes. Ara, amb aquest instrument, es vol proporcionar una sèrie d’eines tant als treballadors municipals que gestionen les peticions com a les entitats que demanen organitzar activitats a l’espai públic.

Cal tenir en compte que la diversitat cultural i religiosa és una evidència a Barcelona: el 2016 a la ciutat es van comptabilitzar 542 centres de culte pertanyents a 22 tradicions religioses diferents.

Amb aquesta mesura, impulsada per la Quarta Tinència de Drets de la Ciutadania, Participació i Transparència, l’Ajuntament de Barcelona es compromet a garantir el dret de totes les persones a viure segons les seves creences, i a oferir les condicions idònies perquè es pugui exercir aquest dret, tot reconeixent la diversitat religiosa i les diverses opcions de consciència, sempre que no atemptin contra els drets fonamentals que recullen els tractats i les normatives locals i internacionals.

Amb aquesta mesura, l’Ajuntament de Barcelona aprofundeix en la laïcitat com a marc de governança de la diversitat religiosa a la ciutat. Això implica reconèixer el pluralisme religiós i d’opcions de consciència de la societat i preservar la separació entre els fins propis de l’Estat i els de les tradicions religioses, així com la neutralitat dels poders públics. “S’entén laïcitat no com l’absència del fet religiós a l’espai públic sinó com el marc de relacions segons el qual, des de la democràcia i la garantia dels drets fonamentals, totes les expressions de consciència (religioses o no) poden conviure en plena igualtat i respecte”, va afirmar la comissionada d’Immigració, Interculturalitat i Diversitat, Lola López, el dia de la presentació de la mesura. En aquest marc, els poders públics se situen en una posició de neutralitat activa que els permet facilitar i regular la convivència i garantir un tracte equitatiu per a la diversitat de sensibilitats.