El cant i la lloança de l’Església Evangèlica de Filadèlfia torna a “Trànsits”
El Museu de la Música de Barcelona i l’Oficina d’Afers Religiosos (OAR) organitzen la quarta edició del cicle “Trànsits, les músiques de l’esperit”, en el marc de la temporada “Renaixements” de l’Auditori. Aquest últim trimestre del 2025 el 13 de desembre, la música de l’Església Evangèlica de Filadèlfia tanca l’any amb una conversa i un culte obert amb protagonisme de cants i músiques de Nadal al Temple de la Mina.
La sessió està inclosa en el programa del cicle d’activitats “Nadal(s). Celebracions cristianes de Barcelona”.
UNA HISTÒRIA D’ARRELAMENT I COMUNITAT
El moviment que donaria lloc a l’Església Evangèlica de Filadèlfia es va iniciar a partir de la missió pentecostal nord-americana de les Assemblees de Déu i, de manera destacada, amb la figura del pastor francès Clément Le Cossec. A principi dels anys cinquanta del segle passat, va predicar entre treballadors gitanos espanyols temporers a la verema francesa. En tornar a casa, aquests van estendre el missatge entre les seves famílies, fet que va iniciar una evangelització que avançà amb rapidesa gràcies a les xarxes internes del poble gitano i es va expandir arreu de l’Estat, sovint en clandestinitat. Tot i les reticències inicials —per la vinculació tradicional al catolicisme—, als anys vuitanta es va produir una conversió massiva. Milers de famílies van abraçar aquesta espiritualitat pentecostal, profundament alineada amb una cultura expressiva i comunitària. Podeu llegir l’article al Blog de l’OAR “L’Església Evangèlica de Filadèlfia”.
La seva expansió va ser molt ràpida perquè oferia una alternativa davant el cristianisme catòlic, que —tal com recorda Mariví Cortés a la conversa prèvia duta a terme l’any passat— sovint mostrava rebuig o barreres de classe envers el poble gitano. A més, la forma d’expressar la fe del poble gitano, profundament passional i emotiva, no encaixava amb la litúrgia més rígida i reglada del catolicisme. Com explicava l’activista Mariví Cortés: “La passió forma part de la nostra manera de sentir. La religiositat de la comunitat gitana és intensa, viva i capaç d’identificar-se amb tradicions diverses, sempre que aquestes permetin expressar la fe amb llibertat i emotivitat”.
L’ESGLÉSIA, UN ACTOR COMUNITARI CLAU
L’Església Evangèlica de Filadèlfia és la que té més representació gitana a Espanya, i una de les entitats evangèliques més importants del país. A Barcelona, l’Església Evangèlica de Filadèlfia compta avui amb més de deu centres de culte. Aquests espais funcionen com a centres comunitaris essencials, on emergeixen necessitats, debats i problemàtiques que sovint no arriben als canals institucionals. La seva capacitat de convocatòria i el fort vincle amb les famílies gitanes la converteixen en un agent estratègic per construir ponts entre l’administració, les entitats socials i una comunitat que ha patit històricament racisme i exclusió.
Així doncs, aquestes esglésies no només han esdevingut espais de culte i trobada per a la comunitat gitana, sinó també un espai de resistència davant processos d’aculturació i discriminació. A Barcelona, l’Església de Filadèlfia de la Mina s’ha convertit en un nucli vital per a aquestes comunitats residents al municipi de Sant Adrià de Besòs.
CULTE PROFUNDAMENT EMOCIONAL
La base de l’Església Evangèlica de Filadèlfia, com a confessió protestant, són les reformes de Martí Luter del segle XVI, però té algunes peculiaritats en relació amb la seva condició pentecostal, que considera l’Esperit Sant una presència que es manifesta al cos i fa miracles a través d’ell, i amb elements propis provinents de la cultura gitana. El seu principi és “només Déu, només la Gràcia, només les escriptures”, i es caracteritza per un rebuig a l’organització jeràrquica i sacerdotal, la creença que cal fer el bateig en una edat en què la persona sigui conscient del que implica, un culte en què l’única referència és la Bíblia, la prohibició de l’adoració d’imatges i la importància de la inspiració interior, que porta un tipus de culte en què només es prepara una petita base per al sermó.
El culte és viu, espontani i profundament comunitari. La tradició bíblica s’entrellaça amb elements de la cultura gitana, com l’expressivitat emocional i la llibertat a la lloança.
LA MÚSICA COM A LLENGUATGE ESPIRITUAL
L’Església Evangèlica de Filadèlfia té un component especialment festiu, en què la tradició altament musical de la cultura gitana es fon amb l’èmfasi en la lloança i l’adoració de la denominació pentecostal, i la preponderància del cant del protestantisme, que dona lloc a pràctiques espontànies i participatives en què la música té un paper essencial. Durant el culte, el qual no té estructura fixa, s’interpreten peces o cants anomenats lloances, amb diferents funcions. El Ministeri de la Música se sustenta en el passatge d’Efesis 5:18-19 i estructura les lloances en diferents subtipus: hi ha, per exemple, lloances festives, que conviden a participar amb interjeccions com “Glòria a Déu!” o “Al·leluia!”; lloances de reflexió i comunicació amb Déu, més reposades i interpretades per un o una solista i el cor, o lloances d’ensenyament, amb lletres de contingut doctrinal o moral. Així doncs, la música ocupa un lloc central al culte: no és només com a acompanyament, sinó com a mitjà principal de devoció i adoració.
Per la comunitat de Filadèlfia, la música és un do diví, una via d’expressió emocional i un instrument per reforçar la romanipen (identitat gitana). La influència d’aquesta espiritualitat ha transcendit els límits religiosos, i ha deixat empremta en la música popular espanyola, incloent-hi la rumba i el pop.
INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS:
CONVERSA amb membres del cor de l’Església Evangèlica de Filadèlfia del Temple de la Mina. Moderació: Beza Oliver Martínez. Entrada lliure fins a completar l’aforament.
- Data: Dissabte 13 de desembre
- Lloc: Església de Filadèlfia del Temple de la Mina (Llevant, 23, 08930 Sant Adrià de Besòs)
- Hora: 17.30 h
CULTE OBERT amb un repertori de cants i músiques representatives de Nadal de la comunitat evangèlica de Filadèlfia, amb la comunitat de l’Església Evangèlica de Filadèlfia del Temple de la Mina. Aforament limitat. Accés gratuït amb reserva prèvia. INSCRIPCIONS AQUÍ.
- Data: Dissabte 13 de desembre
- Lloc: Església de Filadèlfia del Temple de la Mina (Llevant, 23, 08930 Sant Adrià de Besòs)
- Hora: 18.30 h
EL CICLE “TRÀNSITS, LES MÚSIQUES DE L’ESPERIT”
Les pràctiques religioses, litúrgiques i espirituals de la humanitat han mantingut un estret lligam amb la música i el so al llarg de tota la història. Això ha donat peu a una grandíssima varietat de formes musicals usades per establir un vincle entre la comunitat i la transcendència. El cicle “Trànsits, les músiques de l’esperit”, organitzat pel Museu de la Música de Barcelona i l’Oficina d’Afers Religiosos (OAR), se centra a subratllar els vincles entre la pràctica espiritual de les diferents comunitats religioses de Barcelona i la música, mitjançant un cicle de converses i concerts. Aposta per una visió plural i intercultural que vol mostrar el vincle històric entre la música, l’espiritualitat i les pràctiques culturals i religioses específicament de les diferents comunitats que conviuen a la ciutat.
EL CICLE “NADAL(S). CELEBRACIONS CRISTIANES DE BARCELONA”
L’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Oficina d’Afers Religiosos, impulsa “Nadal(s). Celebracions cristianes de Barcelona”, un cicle d’activitats gratuït que vol destacar la diversitat de maneres d’entendre i viure Nadal a la ciutat, tant des de la pluralitat teològica de les diferents tradicions cristianes com des de les seves expressions culturals, familiars i comunitàries. La iniciativa combina reflexió, divulgació i música amb diverses activitats, entre les quals destaquen una taula rodona amb representants de diverses comunitats cristianes; una programació de concerts que inclou música tradicional andina d’Apurímac (Perú), un culte obert de l’Església Evangèlica de Filadèlfia organitzat amb el Museu de la Música en el marc del cicle Trànsits, les músiques de l’esperit, i actuacions de dansa i música de la comunitat ortodoxa georgiana, així com un contacontes familiar a la Fira de Santa Llúcia, que aproparà les celebracions de final d’any de diverses cultures i religions.