Oficina d'Afers Religiosos

Amb aquesta activitat, l’OAR dona continuïtat a la col·laboració amb institucions culturals de la ciutat a través de cicles al voltant de temes que afecten transversalment diverses tradicions religioses. El 2019 va començar la col·laboració amb el Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes sobre el paper i el valor de la dona espiritual, que ha continuat fins aquest 2022; el 2020 l’OAR i el Museu Etnològic i de Cultures del Món (MUEC) van organitzar el cicle “Rituals de pas: el cicle vital de les tradicions religioses”, vinculant la pluralitat religiosa de Barcelona amb les peces del museu procedents d’arreu del món, i entenent com l’antropologia social estudia i concep les religions a través del concepte de “rituals de pas”.

Encetem doncs la col·laboració amb el Museu de la Música de Barcelona: una àgora de trobada i un lloc de debat, coneixement i gaudi que permet a la ciutadania ser més conscient de com el fet musical forma part de la construcció de les identitats col·lectives.

MÚSICA, RELIGIONS I ESPIRITUALITAT

La música i l’espiritualitat estan fortament vinculades en una relació en què totes dues són complexes, diverses i difícils de definir. Des de l’espiritualitat s’ha entès la música com la veu dels déus i la cacofonia dels dimonis, s’ha adorat com la forma més pura d’espiritualitat i s’ha condemnat com la màxima depravació. La música en el món espiritual ha estat conseqüència, canal, devoció, adoració, èxtasi, serenor: en definitiva, trànsit.

La relació entre la música i les religions recorre la història de la humanitat. Molts dels textos religiosos han estat cantats, no escrits, al llarg de gran part de la història humana, i el comportament religiós ha trobat una articulació musical a gairebé qualsevol tradició religiosa. Al llarg del temps, els sacerdots, monjos i fidels han cantat a les misses cristianes, a les puges budistes i hindús, a les pregàries islàmiques, a les festivitats jueves i en altres moments assenyalats o quotidians. Els valors, els usos i les formes de la música religiosa i espiritual són tan diversos i propis de la cultura com les tradicions religioses en què es basen.

EL CICLE “TRÀNSITS”

Dins d’un cicle de deu sessions, l’OAR col·labora amb el Museu de la Música – Centre Robert Gerhard juntament amb L’Auditori, per oferir un recorregut per sis ritus religiosos de diferents comunitats de la ciutat en què la música esdevé un element central. No es tracta d’una programació de concerts sinó de facilitar l’assistència, la participació i la compartició d’un conjunt de pràctiques vives.

El cicle s’organitza al voltant del títol “Trànsits” en el marc de la temàtica Mort o Retorn que emmarca la temporada 2022-2023 de L’Auditori. El terme trànsit és acció i estat alhora. Pas i instant, el mot esdevé un passatge entre estadis, un lligam viu que amalgama elements heterogenis. El concepte de mort i de retorn transita per totes les tradicions religioses com un dels seus elements centrals. La mort, com a punt crític i extrem del cicle vital, incita una multiplicitat de ritus de pas en transformació constant.

L’alteració del paisatge sonor quotidià, bé sigui a través de la música o bé amb senyals acústics característics —com el tocar a morts de les campanes, les matraques de Setmana Santa o l’adhan dels muetzins—, és l’encarnació per excel·lència del so entès com a fenomen alterador del medi. Aquesta capacitat transformadora, que circumscriu i relliga esferes socials, temporals i vitals, és l’element clau de la música com a trànsit, com a realització sonora del pneuma diví i com a lligam entre humans.

Les sessions s’estructuraran en una conversa prèvia entre una persona relacionada amb el fet musical i una altra avesada a la pràctica religiosa, i un concert o una litúrgia. Aquest 2022, el cicle començarà el 20 d’octubre, tindrà com a protagonista el Qawwali, i sota el guiatge de la comunitat pakistanesa Minhaj al-Qur’ân de Barcelona i del conjunt Shuaib Aftab Qawwal, coneixerem una de les expressions més genuïnes del sufisme del Panjab, una música que vol fer arribar a l’èxtasi les persones que l’escolten i hi participen. La sessió següent, el 18 de desembre, ens acostarà a la comunitat jueva de Barcelona, que ens convidarà a celebrar les benediccions (Barak) de Hanukkà o la festa de les Llums a la sinagoga de la comunitat israelita de Barcelona. Tot seguit, el 21 de desembre, el cant de la Sibil·la de Mallorca, un cant d’origen medieval i melodia gregoriana, patrimoni immaterial de la Unesco, a la Parròquia de Santa Madrona. El 2023 gaudirem del llegat de la música bizantina a través de la litúrgia de l’església ortodoxa romanesa, compartint-la amb la comunitat de la parròquia de Sant Jordi, així com de la joia del culte pentecostal gràcies a la New Covenant Church.

INFORMACIÓ (S’ANIRÀ ACTUALITZANT A MESURA QUE AVANCI EL CICLE)

QAWWALI. LA MÚSICA DEL SUFISME:

• CONVERSA: Dijous, 20 d’octubre, a les 18.30 hores. Sala de Teclats del Museu de la Música de Barcelona. Accés lliure amb reserva prèvia a reservesmuseu@auditori.cat.

El músic, islamòleg, doctor en filologia àrab i especialista en mística sufí Halil Bárcena conversa sobre el fet musical i el fet espiritual entorn del sufisme pakistanès i el Qawwali amb Hasnat Hashmi, advocat i practicant del sufisme de l’associació islàmica Minhaj al-Qur’ân de Barcelona, part de la confraria (tarîqa) Qâdiriya.

• CONCERT: Dijous, 20 d’octubre, a les 20.00 hores. Sala 4 Alicia de Larrocha de L’Auditori. ENTRADES.

El Qawwali és una de les expressions musicals més clarament associades a l’islam al subcontinent indi. Entès com un cant de lloança que impulsa el trànsit de la unió amb Déu, configura un dels rituals devocionals fonamentals de les comunitats sufís del Panjab, tant al Pakistan com al nord de l’Índia. Aquesta vegada, i a través de la comunitat Minhaj al-Qur’ân, molt arrelada a Barcelona, el reconegut conjunt Shuaib Aftab Qawwal ens ofereix l’oportunitat d’endinsar-nos en aquest univers sonor tan ric.

Aquest gènere musical consisteix en el cant de poesia provinent de la mística sufí per part de cantants solistes —els qawwal—, que en general són acompanyats de tabla, harmònium i un instrument de corda pinçada sobre un entramat rítmic que suggereix la repetició constant del nom de Déu —el dhikr—, en un camí que porta a l’èxtasi els oients i participants: una festa per a l’ànima i els sentits.

Shuaib Aftab Qawwal és un conjunt internacionalment reconegut en la tradició del Qawwali. Està dirigit per Shuaib-Aftab-Ahmad Mushtaq, músic sufí de la tradició Khayal i Qawwali i setena generació del gharana de Gwalior, format sota el mestratge d’Ustad Sher Ali Meher Ali, juntament amb els seus germans i nebots.

BARAK. MÚSIQUES DE LA LLUM DE HANUKKÀ:

• Conversa i ofici litúrgic: Diumenge, 18 de desembre, hora per determinar. Comunitat israelita de Barcelona. Gratuït amb inscripció. S’obriran les inscripcions aviat.

Les músiques del judaisme són tan diverses i variades com ho són les expressions culturals que es manifesten sota la seva empremta. Indissociables de l’exili, dels usos litúrgics i de l’observança dels preceptes rabínics, la seva heterogeneïtat s’explica per la hibridació de pràctiques pròpies amb les de les comunitats no jueves d’acollida. Per això, les músiques del judaisme són les músiques de la diàspora o galut: un ventall ric, resultat d’un cúmul de processos històrics complexos que són a la base de la identitat jueva.

En aquesta ocasió, la Comunitat Israelita de Barcelona obre les portes de la seva sinagoga —la primera oberta al país després de l’expulsió dels jueus de la península Ibèrica a finals del segle XV— per compartir els cants de celebració de la Hanukkà o la festa de les Llums, una de les cites més significatives del calendari jueu en què, amb l’encesa ritual de lluminàries, es commemora la rededicació del segon temple de Jerusalem i la rebel·lió dels macabeus contra l’imperi selèucida i el seu domini hel·lènic.

LO JORN DEL JUDICI. EL CANT DE LA SIBIL·LA:

• Conversa i ofici litúrgic: Dimecres, 21 de desembre, hora per determinar. Església parroquial de Santa Madrona. Gratuït amb inscripció. S’obriran les inscripcions aviat.

El cant de la Sibil·la s’interpreta la nit de Nadal a totes les esglésies de l’illa de Mallorca com a part de l’ofici de matines. Es tracta d’una de les pràctiques més arrelades i vives de la música de tradició oral de l’àmbit de parla catalana: un cant a cappella sobre el judici final i l’adveniment de Crist, en boca de la sibil·la Eritrea encarnada per un nen o una nena.

Si bé la presència d’aquest cant durant els oficis de la nit de Nadal era una pràctica estesa per la cristiandat en forma de drama litúrgic, fou prohibit pel Concili de Trento a mitjan segle XVI en un intent d’unificar i ordenar la litúrgia. Aquesta prohibició no va ser seguida ni a l’Alguer ni a Mallorca, on el cant ha estat vigent fins avui dia, en què aquest ritu ha esdevingut un dels punts de trobada indiscutibles del calendari festiu mallorquí.

La Parròquia de Santa Madrona presenta en aquesta ocasió un ofici extraordinari que inclou el cant de la Sibil·la per part d’Inès Mas, sibil·lera de Campos, localitat del Migjorn de Mallorca. El cant de la Sibil·la de Mallorca va ser declarat patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la Unesco el 2010.

Trobareu tota la informació del cicle AQUÍ.

Us hi esperem!

Comparteix-ho! #OarBCN i @museudelamusicabcn