#Trànsits 2024-2025 (crònica de les sessions d’hivern: Caramelles de Nadal i Ave Maris Stella)
L’hivern del 2025 ha continuat amb el cicle “Trànsits, músiques de l’esperit”, organitzat per tercer any consecutiu pel Museu de la Música de Barcelona i l’Oficina d’Afers Religiosos en el marc de la temporada "(Contra) Natura" de L’Auditori. Durant els mesos de gener i febrer han tingut lloc dues sessions, "Caramelles de Nadal: músiques de transmissió oral a les Illes Pitiüses" i "Ave Maris Stella: música i litúrgia al segle XVI".
El so és una part important de les pràctiques espirituals de moltes religions, que utilitzen la música com un vehicle cap a la divinitat o la transcendència i per a construir la pregària o la pràctica religiosa en la col·lectivitat. Aquesta realitat s’explora al cicle “Trànsits, músiques de l’esperit”, organitzat pel Museu de la Música de Barcelona i l’Oficina d’Afers Religiosos (OAR), la tercera edició del qual té lloc en el marc de la temporada “(Contra) Natura” de L’Auditori. Aquesta col·laboració permet “fer palès el significat del fet musical per a les diferents comunitats amb rerefons diversos de la ciutat“, obrint espais per a “la interlocució i l’entesa”, assenyalava Jordi Alomar, director del Museu de la Música, en una entrevista al blog de l’OAR.
Amb aquest objectiu, totes les sessions de “Trànsits” estan formades per una pràctica religiosa o espiritual, una litúrgia, un culte, etc., de caràcter musical obert a la ciutadania, i una conversa prèvia a l’activitat.
L’any 2025 ha començat amb dues activitats del cicle: “Caramelles de Nadal: músiques de transmissió oral a les Illes Pitiüses”, que va tenir lloc al gener, i “Ave Maris Stella: música i litúrgia al segle XVI”, al febrer.
CARAMELLES DE NADAL. MÚSIQUES DE TRANSMISSIÓ ORAL A LES ILLES PITIÜSES
El 18 de gener va tenir lloc l’activitat “Caramelles de Nadal: músiques de transmissió oral a les Illes Pitiüses”, en la qual es va reflexionar i posar en pràctica la tradició musical de les caramelles. A la conversa van participar Ester Llop, musicòloga, docent i cantant en el grup Tornaveus de polifonia tradicional catalana; Lara Magriñá, pianista i cantant eivissenca; i Francisco Javier Bonet, ballador i castanyoler d’Es Xacoters de sa Torre.
Ester llop va iniciar la conversa definint les caramelles a les illes com a “peces sil·làbiques de caràcter narratiu, volen fer-se entendre“, que tenen el sentit de “cloure una celebració litúrgica que antigament era en llatí, i en la qual els participants volien significar-se cantant en la seva llengua pròpia”. Aquest marc litúrgic no té tanta força a Catalunya, encara que per Pasqua sí que solen ser cantades. Es canten fora de l’església i el repertori inclou peces seculars com ara “L’estaca” o “Rossinyol que vas a França”. A les Illes Pitiüses, en canvi, “la temàtica és exclusivament religiosa i es canten a dins de l’església durant la missa”, va explicar Bonet. Actualment, a les illes s’està produint una revifada d’aquesta pràctica, després d’alguns anys d’haver gairebé desaparegut. “Ara hi ha un impuls de cuidar-ho“, va precisar Magriñá. Bonet així ho confirmava: “Les caramelles ara estan de moda, vas a les parròquies i hi ha afinitat inclús entre la gent que no és eivissenca, crec que en tenim per anys, però cal una continuïtat“.
L’esquadra de caramellers Es Xacoters de Sa Torre està treballant per aquesta continuïtat a Eivissa des de fa trenta anys. Segons Bonet, es tracta de cuidar-ho: “Una cosa que és nostra, fer que perduri i no només als llibres i als arxius”. Aquesta esquadra visita sovint els pobles de l’illa per a cantar-hi les caramelles, “tot i que antigament cada poble tenia els seus caramellers”, precisa. El 18 de gener, les caramelles d’Es Xacoters de Sa Torre van acompanyar una missa a Barcelona, a la cripta de la Sagrada Família. A la interpretació es va poder apreciar l’estructura típica d’aquestes peces: una primera secció amb els ‘Gojos de Maria’ (cobles alternades amb una tornada) que tracten alguns episodis de la vida de la Mare de Déu, invariables entre esquadres; una segona secció de gojos, ja variables i propis de cada esquadra; i l’última secció, l’Oferiment, més breu i que fa de cloenda.
Després de la missa a la cripta, va tenir lloc una missa internacional vespertina a la basílica de la Sagrada Família, també amb la participació d’Es Xacoters de Sa Torre.
Consulta la galeria d’imatges de la conversa de “Caramelles de Nadal: músiques de transmissió oral a les Illes Pitiüses” AQUÍ i de la missa a la cripta AQUÍ.
Pròximament, podràs veure el vídeo de la conversa i el de la missa al blog de l’OAR. PAREU ATENCIÓ!
AVE MARIS STELLA. MÚSICA I LITÚRGIA AL SEGLE XVI
El 20 de febrer, la basílica de Santa Maria del Pi va oferir l’activitat “Ave Maris Stella: música i litúrgia al segle XVI”. Prèviament a la missa va tenir lloc una conversa entre Pere Lluís Biosca, director de l’Ensemble Cristóbal de Morales; Chiara Mazzoletti, especialista en música religiosa de l’edat mitjana i moderna; i la germana Conxa Adell, monja benedictina del monestir de Sant Pere de les Puel·les, vinculada al cant litúrgic.
Durant la conversa, es va subratllar la importància dels himnes a les litúrgies catòliques, i sobretot dels cants gregorians. “Deia Sant Agustí que qui canta prega dues vegades“, citava Biosca, “per tant, la música sempre ha estat una part indissociable de la litúrgia cristiana, i també de l’espiritualitat i de la bellesa, que també forma part de Déu”. Ho corroborà Chiara des d’una perspectiva més històrica: “Des que existeix el ritual romà connectat amb el cant gregorià, la música és litúrgia“. Una música que tendeix a professionalitzar-se després del Concili de Trento (1545-1563), amb la voluntat de fer més comprensible litúrgicament els textos musicals. Segons Biosca, “en la polifonia, el text s’ha d’entendre, però és més una qüestió espiritual i estètica que de concreció”. Per la germana Conxa Adell, això és el que passa amb tota mena de música espiritual: “A mi m’han dit que toco bé la cítara, però el que volien dir era que l’instrument els havia generat unes ressonàncies diferents de calma, d’enllaçar amb una dimensió que les persones saben que tenen a dins, però no la poden expressar. Això és el que fan també les músiques modernes, apropen el transcendent“.
Després de la conversa es va celebrar una missa a la Verge Maria amb l’himne ‘Ave Maris Stella’, compost per Cristóbal de Morales al segle XVI, en ple renaixement europeu, sobre un material preexistent tant en text com en música, seguint unes fórmules reconeixibles i molt habituals en el renaixement. Com es va apreciar a la missa, ‘Ave Maris Stella’ construeix els cinc moviments de la missa: el Kyrie, la Glòria, el Credo, el Sanctus i l’Agnus Dei.
Consulta la galeria d’imatges de la conversa d’”Ave Maris Stella: música i litúrgia al segle XVI” AQUÍ i de la missa AQUÍ.
Pròximament, podràs veure el vídeo de la conversa i el de la missa al blog de l’OAR. PAREU ATENCIÓ!