Sabies que l’administració pública compta amb una eina per a posicionar-se davant de vulneracions de drets? Es tracta del litigi estratègic, una acció que pretén aconseguir canvis estructurals en les polítiques públiques a partir de situacions concretes.

L’origen del litigi estratègic és en la societat civil i en les entitats de defensa de drets, però les administracions públiques també la fan servir com a part d’una estratègia global de canvi social. L’han utilitzat per posicionar-se davant de vulneracions o situacions que tenen una repercussió important en la ciutadania; i també es pot considerar com un exercici de responsabilitat pública.

En el cas dels drets humans, el litigi és “estratègic” quan està dissenyat conscientment per promoure el respecte, la protecció i la realització dels drets. La idea a llarg termini és canviar les lleis, polítiques i pràctiques, i obtenir reparació quan es donen violacions de drets humans. A curt termini, busca demostrar la importància que l’administració doni suport a les persones afectades.

A més, sovint tracta de conscienciar la població sobre una injustícia. Consisteix en la selecció d’un cas d’alt impacte, amb el qual s’acudeix als tribunals de justícia per aconseguir una sentència que, més enllà de reparar les víctimes directes del cas, permeti aconseguir reformes legals, l’adopció o la reforma de polítiques públiques o canviar la conducta de les autoritats.

A Barcelona, quan es donen situacions de delictes d’odi i/o discriminació que es poden valorar amb recorregut de denúncia penal, l’Oficina per la No Discriminació (OND) activa l’estudi jurídic de la situació. Si la Fiscalia especialitzada en delictes d’odi i discriminació també veu indicis de delicte, l’OND valora la possibilitat de presentar-se com a acusació popular en la causa judicial.

L’acusació popular és doncs una de les accions que es desenvolupen segons el concepte de litigi estratègic.

Exemples de l’Ajuntament presentant-se com acusació popular

1. En una agressió per gai-fòbia al metro d’Urquinaona, la matinada del 12 de gener del 2019

Un grup de joves va insultar, mofar-se, amenaçar i agredir físicament a un home gai dins el vagó durant diverses parades. Després, el van perseguir i agredir quan estava sol al carrer. Es va identificar i detenir a les persones agressores per part dels agents de seguretat del metro. La persona afectada va necessitar 75 dies de cures hospitalàries. 

Des de l’OND es va establir una coordinació amb el grup d’investigació dels Mossos, es va activar el Protocol contra l’LGTBI-fòbia amb el Centre LGTBI i l’Observatori contra l’LGTBI-fòbia i es va presentar un escrit de denúncia a la Fiscalia especialitzada en delictes d’odi i discriminació. A més, l’Ajuntament es va personar com a acusació popular. 

Durant els més de 4 anys que va durar el procediment judicial, des de l’OND es van activar  diversos serveis de garantia per donar suport a la persona afectada: acció socioeducativa, atenció psicosocial i assessorament jurídic. 

El 30 de novembre del 2023 es va dictar sentència ferma: es condemnava als agressors, per un delicte de lesions agreujades, a 3 anys i 6 mesos de presó, 4 anys i 6 mesos de prohibició d’aproximació a menys de 1.000 m i comunicació amb la víctima, així com al pagament de la responsabilitat civil d’11.430 euros. 

L’objectiu principal de la personació de l’Ajuntament era deixar constància que a Barcelona s’actuaria amb contundència davant d’aquest tipus d’agressions en espais municipals com el metro. Fruit d’això, es va elaborar un Protocol de prevenció de l’LGTBI-fòbia a les xarxes de metro i autobús.

2. Davant d’un delicte d’odi per motius ideològics: agressió verbal i física a un jove independentista per part d’un grup organitzat d’ideologia feixista 

El 17 d’octubre del 2019, sobre les 19 h, es va fer una convocatòria de concentració a la Plaça Artós de Barcelona per part de grups d’extrema dreta i neonazis. La motivació era mostrar rebuig cap a les manifestacions independentistes en commemoració dels fets de l’1 d’octubre de 2017. En aquesta convocatòria, que va concentrar unes 250 persones amb banderes espanyoles pre-constitucionals, es van entonar càntics feixistes, es van fer salutacions nazis i també crits d’odi.  

A les 22 h un grup de deu persones amb pals, tubs metàl·lics, pedres i altres va deixar la concentració amb la consigna d’anar a la recerca de persones independentistes. Va ser llavors quan es van trobar amb un jove que portava una bandera estelada penjant a l’esquena, a qui van agredir físicament i verbalment. El jove va estar ingressat per policontusions i va necessitar un procés de recuperació de 50 dies. 

Des de l’OND es va oferir suport i acompanyament socioeducatiu al jove i a la seva família. També es va donar atenció jurídica i l’Ajuntament es va personar com a acusació popular. A més, es va oferir atenció psicosocial, una acció clau en l’acompanyament de la persona afectada arran de l’experiència traumàtica viscuda. 

El 30 de juliol del 2023 es va emetre la sentència que condemnava els acusats a 3 anys, 6 mesos i 1 dia com a autors d’un delicte de lesions amb circumstància agreujant d’abús de superioritat i motivació de discriminació ideològica, així com a la prohibició d’aproximar-se a la persona afectada a menys de 500 m, i a la condemna de 10.800 euros en concepte de responsabilitat civil.